Conclusions Jornada sobre “Inversions responsables”

Us oferim les conclusions de la Jornada “Inversions responsables: Empreses i cooperació Internacional al Desenvolupament” , organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE) el 7 de març de 2013 al Palau Macaya. Fa uns dies també us hem ofert un article de Marta Ribera on en parlava: Inversions responsables: empreses i cooperació internacinal al desenvolupament.


Conclusions Jornada sobre “Inversions responsables”  
Redactat per: Xavier Fernández Pons, director científic de les Jornades

L’estratègia de les Nacions Unides pel desenvolupament té actualment un dels seus principals instruments de referència en l’anomenat “Consens de Monterrey”, resultat de la Conferència de les Nacions Unides sobre la financiació del desenvolupament realitzada a Monterrey (Mèxic) del 18 al 22 de març de 2002 i corroborat a la ulterior conferència de seguiment celebrada Doha (Qatar) del 29 de novembre al 2 de desembre de 2008.

El “Consens de Monterrey” confirma que, en un economia de mercat, la inversió privada és un “motor” fonamental pel creixement econòmic i el desenvolupament. Les empreses són essencials proveïdors de béns, serveis, innovacions tecnològiques i llocs de treball i amb la inversió productiva s’inicia el que, segons Max Weber, és el cicle virtuós de l’economia: inversió, treball, estalvi; inversió, treball, estalvi...

Les Nacions Unides constaten que el creixement dels països en desenvolupament no pot basar-se únicament en l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD), que tendeix a minvar en els països desenvolupats més afectats per l’actual crisi econòmica, ni en els préstecs del Banc Mundial o altres institucions financeres internacionals. Cal, necessàriament, mobilitzar la inversió de les empreses, tant nacionals com estrangeres. La inversió d’empreses estrangeres és imprescindible per tal que molts països, mancats de capital i d’un empresariat propi i consolidat, puguin desenvolupar-se.

Ara bé, les inversions estrangeres han estat vistes, en alguns països en desenvolupament i en determinats contextos, amb desconfiança. Així, en ocasions s’ha vist la inversió estrangera com una mena de “neocolonialisme”, dirigit a aprofitar-se dels recursos naturals de molts països del tercer món, explotar ma d’obra barata i perjudicar el medi ambient, servint-se de les normatives laxes d’alguns d’aquests països i/o de la connivència d’algunes autoritats insensibles o fàcilment corrompibles.

Per a això és tan important promoure que la inversió, particularment les inversions estrangeres destinades a països en desenvolupament, sigui “responsable”. Com s’ha vist a aquesta Jornada, les inversions responsables són aquelles que cerquen una legítima rendibilitat econòmica (no són pura filantropia) i la integren amb criteris socials, ambientals i de bona governança. Les inversions responsables són les que impulsen un desenvolupament que no es limiten a contribuir a la pujada d’alguna “dècima” en el producte interior brut (PIB) d’un país, sinó que impulsen un desenvolupament sostenible, harmoniós amb la preservació del medi ambient, i un desenvolupament humà, que és el que millora el benestar de les persones.

Des del sistema de les Nacions Unides s’està insistint en la necessitat de les inversions responsables com a clau d’un adequat i equitatiu desenvolupament dels països del tercer món, establint diverses formes de cooperació i aliances entre les institucions internacionals i les empreses.

Són bons exemples: el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), que, entre altres activitats i com s’ha posat de relleu aquesta Jornada, està promovent les “inversions inclusives” d’empreses cap al tercer món, amb l’objectiu de proporcionar feina a les persones amb menys ingressos d’aquells països i promoure la seva integració social; el Pacte Mundial o Global Compact de les Nacions Unides, engegat l’any 1999 pel llavors Secretari General de l’ONU Kofi Annan, i que fa crida a totes les empreses del món a respectar arreu una sèrie de principis bàsics; els Principis Rectors sobre les empreses i els drets humans, aprovats per les Nacions Unides l’any 2011 a partir de la tasca realitzada, entre d’altres, pel Relator John Ruggie; els Principis sobre Inversions Responsables (PRI), que, com hem vist a la Jornada, van específicament dirigits a les entitats d’inversió, per tal que els diners dipositats en entitats financeres, fons d’inversió, fons de pensions o altres figures similars es destinin a finançar projectes social i ambientalment responsables; o l’Organisme Multilateral de Garantia d’Inversions (OMGI), que depèn del Banc Mundial, va ser creat en virtut del Conveni de Seul de 1965 i actua com una mena d’asseguradora de les inversions d’empreses privades a països en desenvolupament per cobrir-los possibles pèrdues que pateixin per certs riscos, doncs actualment només dóna cobertura a projectes d’inversió que siguin “responsables”, segons un previ anàlisi de criteris socials, ambientals i de bona governança.

Seguint aquesta orientació de les Nacions Unides, també les institucions públiques nacionals i locals, com hem vist en l’exemple de la Diputació de Barcelona, cerquen una constant col·laboració amb les empreses per tal de promoure inversions responsables. Aquestes aliances público-privades i la implicació de les pròpies empreses en la cooperació al desenvolupament i les inversions responsables també han estat exemplificades en aquesta Jornada, amb les excel·lents iniciatives presentades per la Fundació La Caixa i la Fundació Adecco.

Per cloure la Jornada amb unes reflexions generals pot ser il·lustratiu referir-se a un autor clàssic, Adam Smith. Aquest economista escocès del segle XVIII és considerat habitualment com el pare del pensament econòmic liberal. Sens dubte, és molt coneguda la seva obra sobre “La riquesa de les nacions” de 1776, però també és autor d’altres llibres, com un titulat “Teoria dels sentiments morals”. En aquest llibre, Adam Smith reflexiona sobre com es pot mantenir unida una societat civilitzada de persones lliures. I la clau està, segons l’autor, en els valors de l’empatia, l’altruisme (procurar el bé aliè) o el que avui anomenem solidaritat. Aquells que, en ocasions, han identificat el pensament d’Adam Smith amb l’egoisme, l’avarícia o el “Darwinisme social” no són fidels a tota la seva obra (ni tampoc a la seva trajectòria vital, doncs gairebé tot el patrimoni que va anar fent en vida el va anar destinant a finalitats socials). Segons Adam Smith, l’economia de mercat funciona bé quan permet que cada persona, lliurement, pugui desenvolupar les seves potencialitats i, alhora, contribueixi al benestar comú.

Per tant, l’economia de mercat i la inversió privada, com hem vist al llarg de la Jornada, per tal de ser realment profitosa i aspirar a promoure la cohesió social, tant a nivell nacional com internacional, ha de ser “responsable” en termes socials i ambientals, o, en altres paraules i sens perjudici de tota l’adequada normativa que la regeixi, ha de ser profundament ètica.