Aquest cop no diré que espero que l'escàndol sigui fals

No sabem hores d'ara quina pot ser la culpabilitat del PP en els suposats escàndols apareguts a la llum pública. És cert que la presumpció d'innocència ha d'anar per davant. Sempre ho hem defensat. I també sempre hem dit que no ens alegrem de tants suposats escàndols i que tan de bo que es demostrin erronis.

Però aquest cop em permetré de variar l'anàlisi. Faré una excepció i la justificaré.

Em resultaria més còmode intel·lectualment parlant mantenir el mateix discurs. Però saben què? Aquest cop me n'he alegrat. I el que no faré serà dir una cosa "políticament correcta" quan en penso una altra.

És prou evident que en el temps en què vivim, en un procés que s'ha anomenat de transició nacional, el govern espanyol i altres poders fàctics espanyols posaran totes les traves possibles perquè a Catalunya es pugui produir de manera pacífica i democràtica aquest procés. Això vol dir que miraran de trencar la convivècia i la cohesió social (ho han manifestat clarament!), que miraran d'ofegar econòmicament (ho estan fent tant com poden!), i que tractaran de minar els polítics catalans amb acusacions de corrupció tant se val si tenen una base certa o són plenament inventades (també se'ls va escapar!).

A final del 2012 ho vaig escriure en aquest bloc: "Espanya posarà totes les dificultats possibles no solament al procés democràtic de transició nacional sinó també a la recerca de fórmules que permetin una gestió més raonable del dèficit. La seva estratègia consistirà en tractar d'enfonsar l'economia catalana, posar totes les traves possibles a la gestió de la Generalitat de Catalunya, i generar conflictes a tots nivells que esquerdin la cohesió social a Catalunya".

El que va fer el diari El Mundo, el govern espanyol i el PP en plena campanya electoral catalana va ser d'una gran baixesa moral, una mostra de mala fe, una immensa cara dura per part de personatges que no tenen cap honradesa.

Per això, el fet que ara els exploti un cas com aquest als nassos em provoca una gran alegria. En primer lloc perquè desactiva la seva estratègia. Els presumptament més corruptes queden amb les ales més tallades per a liderar l'estratègia que havien previst, cosa que no impedeix que la puguin portar a terme des d'altres clavegueres.

Però a més evidencia la seva incoherència. No han reaccionat ara com demanaven que es fes aleshores. Sols per això, més enllà de la seva presumpta culpabilitat, mostra que són gent indigne per a ocupar responsabilitats públiques. És per això que desitjo de manera objectiva i raonada, sense apriorismes polítics, que la tempesta se'ls endugui. Joc brut. Mala gent.

Finalment, tot el meu suport a les declaracions del president Mas quan afirmava que la presumpció no ha de dur automàticament a la dimissió. En aquest cas, cadascú (afectats, partits, governs) ha de valorar quin impacte pot tenir, quina pèrdua de legitimitat pot suposar per a les seves responsabilitats... Crec que en aquest cas la pèrdua de legitimitat és enorme. Entre altres coses pels esforços enormes i injustos que s'estan demanant a la ciutadania i a les pimes. Un govern ara ha de tenir una legitimitat enorme, a prova de foc. I no es podrà anar endavant i posar tota la llenya al foc si tenim la sensació que qui ens ho demana té un morro que se'l trepitja. Encara que pugui no ser veritat, això suposa una dificultat objectiva.

És clar que no tindria sentit que qualsevol sospita servís per a carregar-se un govern. És clar. Però per això els liders i els govers i els partits tenen la possibilitat de donar la cara, de rendir comptes, d'explicar-se, de guanyar la confiança. I això és precisament el que el govern espanyol no està fent. Ni el seu president ni cap dels seus ministres està donant la talla. Sembla que es dirigeixin a una població no adulta. Tenen un discurs de fa dècades. Som al segle XXI i el rei va despullat i no ho sap!

Com diu avui Pilar Rahola a La Vanguardia, pot ser que tot això no sigui cert però "En aquest cas caldria esperar una cosa que encara no ha passat: una querella del mateix president Rajoy contra el diari que ha publicat els famosos sobresous. Així va actuar Artur Mas amb El Mundo, i la querella va ser fulminant: no hem llegit res més sobre comptes suïssos del president. Tanmateix Rajoy no ha posat cap querella i de moment tot el que tenim és molta retòrica -són nois bons, morals i legals- i poques nous tangibles. I aquí no hi ha mitges tintes perquè d'això no s'escapolirà ningú. O Rajoy presenta una querella, o no la presenta, però mostra els seus comptes públicament i es comprova que a) no ha cobrat o b) ha cobrat però ha declarat o, si no fa res d'això, les paraules se les portarà el vent".