De vegades, en una definició que no serveix per a comprendre res, es diu que l'RSE suposa anar més enllà de la llei, i que una organització que no compleixi les normes no podria parlar d'RSE.
Permeteu-me encara ser més exigent. Per a una empresa que parli d'RSE no n'hauria prou a complir l'articulat de la llei, sinó que caldria assumir la intencionalitat de la norma, allò que la societat, per mitjà del legislador, ha decidit que formi part de la manera de gestionar la convivència entre els diferents interessos.
Així, per a una organització que gestioni l'RSE, la resposta a quines normes s'incompleixen hauria de ser fàcil, almenys en un context de confidencialitat. És clar que hauria de complir totes les lleis, però sobretot no ho hauria de considerar un implícit, sinó que hauria de tenir la certesa que les està complint, o quines està en el límit, o quines s'està per sota però s'està en camí del compliment. I és que també hem de tenir clar que hi ha moments en què pot succeir que no s'estigui complint però que hi hagi una explicació i un procés cap al compliment (comply or explain, compleix o explica't)
De vegades es dóna un fet curiós: com més presumptament ètica es creu una organització menys donada està a relacionar els incompliments. Així, el sector públic, o empreses que es declaren ètiques, sovint no fan l'esforç de disposar del llistat dels incompliments, com si pressuposessin que la seva pròpia puresa hauria de fer inconsistents i fer esvair aquestes màcules.
Em pregunto quants regidors municipals o directors generals, en el moment de prendre possessió del càrrec, entre la informació que demanen per a situar-se, demanen quines són les vulneracions legals. Posaré dos exemples personals, un del passat i un del futur:
- Recordo un dels cops que em vaig molestar més quan, portant ja temps en un càrrec públic, vaig assabentar-me de l'existència d'una llibreta d'estalvi per on circulava diner no regularitzat. Em vaig sentir traït i penso si potser no habia sabut expressar de manera prou clara la demanda, o no ho vaig reiterar en diverses ocasions. L'explicació segons la qual sempre havia estat així i que els anteriors regidors de dos altres partits que havien tingut la responsabilitat mai havien demanat que s'eliminés no em va servir d'excusa. Anticipo que no era res greu, però sóc del parer que no podem assumir des de l'Administració maneres de fer que s'escapin de la legalitat i de les bones pràctiques. O en tot cas, per no caure en maniqueismes fàcils, en la gestió de la responsabilitat social, hem de disposar de la relació de quins incompliments tenim.
- Un dia d'aquests miraré de tenir una entrevista amb el nou administrador de l'oficina local de Vilanova i la Geltrú de l'Agència Tributària. Sense mostrar-me agressiu i amb tota normalitat, li preguntaré si disposa de la relació dels incompliments legals que es cometen des de la seva oficina. No li demano que me'ls digui. Sols es tracta de saber si n'està al cas i si els està gestionant. N'hi ha alguns en què he presentat queixes i em sento amb el dret de poder demanar com s'estan gestionant. Però abans d'una resposta fàcil i exculpatòria, vull saber si quan va entrar va demanar la llista.
En el meu cas, tinc clar els incompliments que faig, tant pels que rebo sanció com pels que no, i els comunico: Durant el 2012 he rebut les següents multes de trànsit. De fet, també reflexiono sobre el que faig malament en la gestió de la meva responsabilitat social, per exemple en matèria de conciliació: Un any complicat per a mi. No ho dic per sentir-me ni molt menys exemple de res (tot just vaig experimentant i trobant els camins) però tant de bo algun dia una Administració pública, ja sigui un ajuntament o una delegació d'Hisenda pugui explicar quins són els seus incompliments normatius, què estan fent per resoldre'ls, i com gestionen la seva responsabilitat social.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada