El que cal és més democràcia

• Europa no podrà arreglar el tema espanyol, o no podrà fer-ho fins que entengui quines són les causes de la greu ineficiència. 
• Enmig de tantes retallades, sembla que Europa no entengui que el que cal és més democràcia i no solament per decidir quines són les prioritats sinó per deixar de mantenir greus ineficiències per raó del nacionalisme espanyol.

M'alegro molt de la votació recent en què l'Eurocambra instava el govern espanyol a donar més marge a les comunitats per reduir el dèficit, reclamava suprimir els ministeris sense competències i defensava que els territoris puguin recaptar i finançar-se amb recursos propis, però més enllà d'una votació lògica i racional les obligacions que Europa marca per a l'Estat espanyol no són prou conscients de la gravetat d'algunes de les qüestions que en aquesta resolució s'hi indicaven

"Els esforços de consolidació fiscal s'han de compartir entre les diferents administracions de forma justa, tenint en compte els serveis que proveeixen", afirma l'Eurocambra, alhora que també es queixa del "risc" que comporta que les autonomies no puguin recaptar i tenir recursos propis i "es financin principalment de les transferències del govern central". Lògic, però l'Estat espanyol no complirà, perquè la seva lògica és una altra, i perquè el nacionalisme d'estat passa per damunt de la necessitat de superar la crisi econòmica. Per al govern espanyol, la crisi és una oportunitat per a enfortir el centralisme polític i econòmic i per a aprofundir en l'enfonsament de Catalunya per tal d'evitar riscos a la integritat estatal.

L'Eurocambra reclama també la supressió dels ministeris que han transferit les seves competències, però que "encara existeixen sense poder ni tasca concreta". "Aquests subsectors de govern fan l'administració general més ineficient i malgastadora i s'haurien d'eliminar com a part dels esforços de consolidació fiscal". Fa anys que se sap que l'Estat espanyol és greument ineficient i malgastador en aquest punt. No té cap sentit que s'hagin creat administracions autonòmiques i que l'Administració central hagi mantingut tot el seu potencial. Els ministeris de Sanitat, Educació i Cultura continuen en funcionament tot i no tenir competències. En època d'abundància era una opció nacionalista d'Estat que podien permetre's però ara fins i tot l'Eurocambra considera que la seva supressió contribuiria a reduir el dèficit públic.

Els eurodiputats també han votat a favor que l'Estat retalli en despesa militar i, concretament, en la compra de nou armament. "Fem una crida als estats membres que tenen problemes pressupostaris a prioritzar la consolidació fiscal reduint la despesa militar innecessària, com la compra d'equipaments militars nous i cars". Però l'Estat espanyol segueix comprant armament, com alguns costosos helicòpters fa pocs dies. És una opció nacionalista que passa per damunt de la crisi. I l'oposició no piula perquè comparteix punts de vista. On és l'ex-ministra Carme Chacon per a defensar que els valors socials passin per davant en aquest moment? Resulta que qui aspira a presidir Espanya sap que per davant de les necessitats socials i la prosperitat econòmica hi ha l'orgull patri, la satisfacció dels militars i la integritat de les fronteres estatals.

L'Eurocambra exigeix també que "s'apliquin criteris de cost-benefici als projectes d'infraestructura que tenen un pes pressupostari significatiu", per assegurar "la sostenibilitat de les finances públiques a mig i llarg termini". L'informe aposta, d'aquesta forma, per prioritzar la construcció d'infraestructures que tenen un retorn econòmic clar, com el corredor ferroviari mediterrani, en comptes de la travessia transpirinenca, que PP i PSOE encara defensen a Brussel·les, i del model d'Espanya radial. També en aquest punt el govern espanyol i l'oposició nacionalista espanyolista opten per no fer cas dels criteris europeus, més lògics, eficients i racionals, i prefereixen una opció que posi per davant l'interès de la nació castellana enfront els interessos de la catalana.

Que macos i il·lusos els que encara parlen de l'interès general espanyol i de la nació espanyola, sense adonar-se de la gran pantalla que suposa aquest discurs per a no fer front a una realitat sagnant: la diversitat d'interessos nacionals contraposats que subsisteixen a la Península i que no es poden abordar ni debatre a causa de la greu limitació democràtica en aquest aspecte. I Europa ja pot anar aprovant mocions... La crisi profunda que viu l'Estat espanyol no s'arreglarà fins que Europa no s'adoni que el que cal és imposar la democràcia a Espanya. I el sentit comú (que afortunadament van plegats!).