Ens espera un 2013 molt difícil com a país. Però carregat d'esperança si som intel·ligents

El nou Govern català que està a punt de constituir-se tindrà aviat l'any pressupostari més esgarrifós de les tres últimes dècades. Si res no ho atura, el 2013 haurà de retallar prop de 4.000 milions d'euros, si fa no fa la mateixa quantitat que ha calgut ajustar sumant els dos anys anteriors per mirar de satisfer els criteris imposats des de Madrid sota pressió europea.

Si en el primer mandat d'Artur Mas ja es va arribar a tocar os en serveis bàsics, les conseqüències socials de la nova estocada a la despesa poden ser explosives. Mas, a diferència del 2010, ja qüestiona obertament la magnitud i el ritme de l'ajustament.

Socialment, i des d'un punt de vista nacional, es fa molt difícil d'acceptar que els pressupostos catalans hagin de fer aquesta immensa retallada de 4.000 milions quan cada any hem de patir un dèficit fiscal de 16.000 milions, que desapareixen del país. Per més inri, aquest espoli serveix per a finalitats sovint contràries als interessos de Catalunya, com un AVE que té objectius polítics de vertebració de la "nació" espanyola, amb estratègia d'alta velocitat que margina el Mediterrani, i amb unes inversions en infraestructures absolutament improductives, que encara es mantenen avui.

Fórmules imaginatives per capejar l'ajust: parlen 6 experts. Sis economistes analitzen les alternatives per afrontar les retallades del 2013 a Catalunya. La tisorada serà dolorosa: tots sis demanen que es minimitzin els efectes sobre les polítiques de benestar

Recuperar successions aportaria 160 milions d'euros. Recuperar l'impost de successions tal com estava quan es va suprimir aportaria uns 160 milions a les arques públiques. Absolutament insuficient. Patrimoni, energia o transport són les altres grans opcions per buscar més ingressos

 

En el terreny del que seria raonable i consensuable només hi ha una sortida: que l'Estat elevi el sostre de dèficit autoritzat a les comunitats per a l'any vinent. Una mica d'oxigen que permetria escurçar la retallada del pròxim pressupost. 

 

L'única sortida per a Artur Mas: escurçar la retallada del 2013. CiU i ERC estudien denunciar davant Brussel·les l'estret marge de dèficit per forçar Rajoy a ampliar-lo. 

 

L'altra gran sortida és avançar els terminis per a la creació de l'Estat propi per a Catalunya, tot evitant la fugida de recursos, pactant amb els proveïdors terminis de pagament i amb els diferents països negociant les relacions bilaterals.

Les dues estratègies poden ser complementàries per a aquest 2013, tot i reconeixent que Espanya posarà totes les dificultats possibles no solament al procés democràtic de transició nacional sinó també a la recerca de fórmules que permetin una gestió més raonable del dèficit. La seva estratègia consistirà en tractar d'enfonsar l'economia catalana, posar totes les traves possibles a la gestió de la Generalitat de Catalunya, i generar conflictes a tots nivells que esquerdin la cohesió social a Catalunya.

Sols una estratègia nítida davant tots els grups d'interès, una acció eficaç a nivell internacional, una unitat d'acció dels partits favorables al dret a decidir, i una complicitat social que permeti fer-se plenament corresponsable de la gravetat de la situació podrà fer possible un progrés orientat a superar etapes.