Les empreses no han de ser nacionalistes

Vull dir que les empreses no cal que prenguin opcions de caràcter polític, ni en un sentit ni en un altre. Les empreses, en una economia de mercat, sota uns valors capitalistes, en un ambient liberal, haurien de desitjar que la governança dels territoris es porti a terme de la manera més eficient possible, facilitant l'activitat econòmica. Si les empreses tenen valors més enllà del benefici immediat, segurament també podran desitjar que es porti a terme salvaguardant els valors democràtics, la cohesió social, el respecte al medi, la lliure competència, el valor de la persona... etc.

Per això, sembla assenyat que les empreses no tinguin un apriorisme nacional i que estiguin obertes a trobar quina és la millora manera de governar-se. I això inclou també quina ha de ser la dimensió òptima de l'espai a governar, i quins models de construcció política dels espais més grans. La decisió sobre els marcs territorials de govern podria ser una decisió menys afectada de patriotisme si uns determinats límits estatals no suposés automàticament l'intent oficial de liquidar les nacions que no s'hi corresponguin.

En el nostre context i el nostre avui, ara i aquí, semblaria raonable que el món empresarial volgués un debat desapassionat sobre què és més eficient, tant des del punt de vista econòmic com social, governar l'actual Espanya com un sol estat, com ara, o bé en alguna unitat més petita. Pot haver-hi arguments diversos. És un tema apte per al debat empresarial. S'hi pot entrar més o menys. Podem deixar que el debat es faci a la societat sense que el món econòmic hi entri, però és evident que el món econòmic és un agent fonamental que també ha de dir la seva, o millor dit, els seus punts de vista plurals.

El que no val és a negar que la societat pugui expressar-se. El que no val és a dir que l'statu quo ja és el millor possible i que no es pot canviar. El que no val és a atorgar-se en exclusiva el dret a posar límits a la democràcia, al dret a decidir. Si la societat ha demanat iniciar un procés, aquelles persones que lideren la representació formal del món empresarial no poden dir a la societat que està equivocada i demanar al govern que no respecti el veridicte de les urnes. Perquè això seria un cop d'estat a la voluntat democràtica.

El que pot fer el món empresarial és recollir els seus punts de vista -plurals- i exposar quins són. I demanar que el procés es faci amb garanties que no perjudiqui l'activitat econòmica.

I és més. El que pot fer el món empresarial, i la seva representació institucional, és assegurar que, sigui quina sigui la decisió del poble de Catalunya, les empreses garanteixin la normalitat, la producció, el respecte al mercat, la tolerància... Perquè les persones som més normals del que la demoscòpia pot fer semblar. I si es produeixen boicots o tensions és perquè hi ha empreses, empresaris, mitjans de comunicació, partits polítics, governs, interessats a crear crispació i a trencar la convivència. Per als seus interessos unitaristes tenen l'estratègia de trencar la cohesió, d'estripar tot el que puguin. I això va en contra del que semblen predicar. Si el poble opta per governar-se des de la sobirania de Catalunya, la transició es pot fer sense cap mena d'afectació econòmica si el teixit empresarial vol. Perquè el teixit empresarial en el seu conjunt també pot manifestar-li -i obligar- al govern espanyol i als partits unionistes que no consentiran un afebliment de l'activitat econòmica i que la millor manera de fer que l'impacte sigui nul és actuar en tot moment acceptant les regles del joc democràtic.

Per això, i en benefici de la democràcia i de l'activitat econòmica, m'alegro que el front empresarial antisobiranista s'esmicoli dia a dia, i que algunes organitzacions empresarials ja hagin anunciat les seves reserves o la seva oposició a l'acte polític que Foment del Treball pretenia organitzar per al proper 14 de febrer. La patronal PIMEC ja va protestar pel format de l'acte, i va advertir que només hi assistiria si és limitava a un plantejament estrictament empresarial i tant la Cambra de Comerç com el Cercle d'Economia han comunicat a Foment que no assistiran a la trobada.

"Mai des del retorn de la democràcia, i amb ella de la lliure expressió d'opinions també al món econòmic, s'havia produït una divisió tan clara i encesa en el món empresarial català com la d'aquests bromosos dies. El catalitzador: un acte acollit després del aparentment anodí lema d'"Anem per feina". Desencadenant d'una reacció química en un ambient previ d'enorme tensió política al si de l'empresariat català. Un fet nou sens dubte en una classe social refractària a la manifestació política i l'expressió pública dels seus divergències".
 
La Vanguardia recomana a Foment del Treball que suspengui l’acte del 14-F

14-F: “L’acte de la discòrdia”. Així titulava diumenge La Vanguardia i parlant clarament de la divisió que està provocant l’acte entre les diverses organitzacions empresarials. Entre els empresaris va caure malament que Foment orientés l'acte en contra del pacte CiU-ERC i del procés sobiranista, i que es va traduir en el primer format de l'acte.

És més, els organitzadors van arribar a plantejar un rígid control personal d'entrada i fins i tot impedir que els assistents portessin símbols com banderes estelades o pancartes i evitar posicionaments empresarials trencadors amb Espanya. Dit així, semblaria un acte dels de la Plaza de Oriente. I de debò que agafen ganes de sumar-nos als empresaris i empresàries que creiem que l'Estat espanyol és insostenible econòmicament i democràticament i anar-ho a expressar de manera explícita.

En gran mesura, si Catalunya pateix un greuge fiscal tan enorme, i un ofec nacional en tots els sentits, és degut a la feblesa de certs sectors empresarials catalans a expressar-se amb nitidesa, i a fer el joc als interessos econòmics, donant peu a grans malentesos, que han portat a aquest final de cicle. Algun dia tocarà analitzar per què Espanya s'ha confiat que podia acabar amb la realitat nacional de Catalunya. 

Efectivament, les empreses no hem de ser nacionalistes, ni en un sentit ni en un altre. Però sí que hem de defensar els valors democràtics, la preeminècia de la societat a decidir, i també formar part del debat amb arguments racionals. Els empresaris que usen la seva empresa o la seva organització empresarial per a fer valer la seva ideologia personal, els seus apriorismes, no són dignes de la seva representació. Els que, a més, volen alterar la voluntat democràtica sense haver-se presentat a les eleccions, estan creant un conflicte més greu que pot tenir conseqüències polítiques, socials i econòmiques més greus.