[CIUTADANIA EUROPEA] A Rajoy se li desmunta l’amenaça de la UE en una sola pregunta a Onda Cero. El president del govern espanyol ha estat incapaç d’argumentar per què els catalans deixarien de ser ciutadans europeus en cas d’independència de Catalunya. Una simple pregunta del periodista Carlos Alsina que l’entrevistava avui a Onda Cero l’ha deixat desarmat. El ridícul del president no solament desmunta el tema central de la campanya de la por sinó que mostra que l'unionisme no està preparat argumentalment, i que s'acaben creient allò que prediquen sense cap rigor intel·lectual ni legal.
[PERTINENÇA A LA UE] Les declaracions que, malgrat tota la pressió diplomàtica de l'Estat espanyol, ha aconseguit l'unionisme són ben escasses i irrellevants. Purs formalismes, alguns dels quals lligats a un preu car com les declaracions d'Obama, molt lleugeres, que van venir lligades a la firma de la concessió de les bases d'operació militar a Espanya. El que és rellevant és que la UE no s'ha pronunciat i això és així perquè cap estat no ho ha demanat i, per tant, no s'ha produït cap dictamen. No es pot intentar enganyar perquè Europa no es mullarà fins que no hi hagi un mandat democràtic. I si es força passen coses tan ridícules i surrealistes com la resposta trucada en castellà, diferent de l'original en anglès. Ara els eurodiputats sobiranistes han demanat que es resolgui a investigació sobre la manipulació abans de les eleccions del 27-S.
[DIÀLEG] L'unionisme advoca pel diàleg, però és pur formalisme. Ha anat sortint en alguns debats: si els sobiranistes volen parlar de com millorar l'encaix de Catalunya a Espanya podem parlar-ne però mentre hi hagi aquesta aposta sobiranista no hi ha res a parlar. És a dir, el diàleg sols és per parlar del que una de les parts, la que ara per ara disposa de la força de l'Estat, accepti parlar. La fal·làcia de la proposta de diàleg és clara: quan dos dialoguen, un no pot vetar els temes de l'altra perquè això no és diàleg. Queda clar que l'unionisme no vol diàleg sinó imposició. Per altra banda, ja no hi ha termes mitjos: com reflexionava Vicenç Villatoro, al catalanisme no li han deixat marge per arronsar-se, ni que volgués, l'estratègia de l'unionisme ha estat el tot o res fins i tot quan el president Mas encara feia propostes sobre terceres vies, o ara darrerament quan alguns partits (PSOE, Podemos) han intentat formular alguna diferenciació formal respecte al PP però sense que se'n distanciés gaire en el fons. Si la resposta de l’Estat a les demandes catalanes hagués estat obrir un espai de negociació, reconèixer l’existència del problema, fer una oferta per millorar la situació, el catalanisme tindria ara un cert marge. Però la resposta de l’Estat és només el discurs de la por i de l’amenaça. I així no hi ha cap marge.
[LES PENSIONS] S'ha intentat fer por amb les pensions, quan de fet hi haurà més garanties de pagar-les i augmentar-les en un Estat català que a Espanya. A més, el sobiranisme ja explicava que la transició en aquesta matèria no té problema perquè Catalunya podrà pagar i fins que no es faci el traspàs Espanya haurà de continuar pagant ja que és la seva obligació legal, obligació que es traspassarà al nou estat en virtut dels acords de secessió. Després de la campanya de la por, finalment, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha admès en una entrevista a TV Girona que Espanya " complirà" amb la seva "obligació" de pagar les pensions als pensionistes que hagin cotitzat els anys reglamentaris a Espanya. " Espanya sempre compleix les seves obligacions", ha respost en ser preguntat explícitament sobre el pagament de les pensions en cas d'una declaració unilateral d'independència,
Però això no treu que sobre aquest tema s'ha mentit molt i se segueix mentint, i que es tracta d'un col·lectiu molt sensible al qual aquesta por els pot afectar molt. Ha estat un joc brut que sens dubte pot haver deixat un impacte important en els votants. I a més, l'unionisme actua saltant-se no solament la veritat sinó també la legalitat: la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) ha enviat un milió cartes a un milió de llars de Catalunya assegurant que, en cas d'independència, els pensionistes cobraran fins a un 17% menys de pensió. Segons ha explicat l'entitat, l'enviament ha començat aquest dimarts, s'allargarà durant la setmana i s' han seleccionat barris amb un alt percentatge de pensionistes, una planificació que s'ha fet, asseguren, a partir de dades de l' Idescat. La plataforma de juristes contra la catalanofòbia, Drets, ha presentat un recurs davant les Juntes Electorals provincials per reclamar la retirada de l'ofensiva propagandística casa per casa amb l'objectiu de "condicionar o orientar el vot dels ciutadans". A més, l'entitat també insta les Juntes provincials a sancionar Societat Civil perquè amb la campanya propagandística, "vulnera" la LOREG, que en l'article 50.5 diu que "cap persona jurídica" diferent als partits podrà fer campanya electoral a partir de la data de convocatòria dels comicis. Per això reclamen el " cessament immediat de l'esmentada campanya i que s'iniciï el corresponent procediment sancionador.
[ELS BANCS] Un dels intents de manipulació i influència en campanya per la via de la por ha estat el comunicat dels bancs. Ràpidament Caixa d'Enginyers i Tríodos se n'han desmarcat, cosa que els ha anat molt bé per a captar clients, i els dos bancs catalans, CaixaBank i Banc Sabadell, han rebut multitud de consultes i queixes, cosa que ha fet que se n'hagin anat desmarcant donant a entendre que tot plegat ha estat el fruit d'una pressió enorme per part dels poders de l'Estat. Cal dir que al llarg de tot el procés la Caixa ha tingut una posició neutra, cosa que vol dir que fins ara mateix havia resistit a totes les pressions que segur que ha tingut. Algunes consultes, com la del Col·legi de Metges al BBVA, ha permès que aquests bancs responguin individualment que no tenen cap intenció de marxar passi el que passi. [--> 20.9.15 El gran fracàs de La Caixa]
[EL CORRALITO] En 48 hores, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha passat de parlar obertament –tot i que després de la insistència dels periodistes– de la possibilitat d'un 'corralito' a Catalunya si es produeix una declaració unilateral d'independència a considerar l'escenari "gairebé impossible". Després de les declaracions de dilluns, les crítiques al governador no només van arribar dels sectors nítidament independentistes, sinó que membres del consell de govern del Banc d'Espanya van protestar perquè en les reunions de l'organisme no s'havia tractat el tema i havia embarcat la institució en unes opinions "personals". Alguns experts alertaven, a més, que el fet que el 'cap' dels bancs espanyols tan sols insinués la possibilitat d'un 'corralito' era una imprudència perquè podia provocar el pànic als estalviadors, que podrien intensificar la retirada de diners dels bancs, incrementant així la possibilitat que es produeixi un 'corralito', en una profecia autocomplerta. De fet, tal com publica aquest mateix dimecres l'ARA, sis economistes catalans de prestigi han arribat a demanar la dimissió de Linde pel que consideren que són unes declaracions "extremadament imprudents" que posen en perill "tot el sistema bancari espanyol". [Font: Ara]
[EL SUFLÉ] Tota l'estratègia del govern espanyol i el PP s'ha basat en la hipòtesi que el procés era un suflé, que no aguantaria molt temps, que estava teledirigit per Mas, que quan anéssim sortint de la crisi es desinflaria, i que sempre disposaven de les clavegueres de l'Estat per a fer el joc brut i desactivar el procés. Aquest ha estat el gran fracàs perquè porta implícit un error garrafal de la intel·ligència espanyola, de la seva capacitat d'observació i d'interpretar els fets. Però és més: des dels anys de l'España va bien, l'unionisme estava complagut i convençut que el problema catalán ja no tenia més recorregut i que era el moment d'aprofitar per a rematar-lo. Per això no van tenir cap dubte a mostrar la seva prepotència. Enric Juliana explica que passejant per Madrid en l'època de l'Estatut va trobar-se amb una mesa petitòria al carrer Potosí, que una senyora de mitjana edat – segons paraules d’en Juliana – se li va acostar. El relat d’Enric Juliana és el següent:: “¿Quiere usted echar una firma contra loscatalanes?”, me preguntó hace seis años una señora de mediana edad, activa y sonriente en una mesa petitoria ubicada en la calle Potosí de Madrid, justoenfrente del mercado de Chamartín. “Señora –le respondí–, tengo un impedimento:soy catalán”. Hubo unas sonrisas nerviosas y nos dimos los buenos días)". L'agressió ha estat planificada, però han comès el greu error de pensar que no hi hauria resposta, que els catalans ens cansaríem o que acceptaríem qualsevol plat de llenties. No han comprès que la societat ha percebut que el nostre futur estava clarament en joc i que s'havia de posar la dignitat per davant.
Però això no treu que sobre aquest tema s'ha mentit molt i se segueix mentint, i que es tracta d'un col·lectiu molt sensible al qual aquesta por els pot afectar molt. Ha estat un joc brut que sens dubte pot haver deixat un impacte important en els votants. I a més, l'unionisme actua saltant-se no solament la veritat sinó també la legalitat: la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) ha enviat un milió cartes a un milió de llars de Catalunya assegurant que, en cas d'independència, els pensionistes cobraran fins a un 17% menys de pensió. Segons ha explicat l'entitat, l'enviament ha començat aquest dimarts, s'allargarà durant la setmana i s' han seleccionat barris amb un alt percentatge de pensionistes, una planificació que s'ha fet, asseguren, a partir de dades de l' Idescat. La plataforma de juristes contra la catalanofòbia, Drets, ha presentat un recurs davant les Juntes Electorals provincials per reclamar la retirada de l'ofensiva propagandística casa per casa amb l'objectiu de "condicionar o orientar el vot dels ciutadans". A més, l'entitat també insta les Juntes provincials a sancionar Societat Civil perquè amb la campanya propagandística, "vulnera" la LOREG, que en l'article 50.5 diu que "cap persona jurídica" diferent als partits podrà fer campanya electoral a partir de la data de convocatòria dels comicis. Per això reclamen el " cessament immediat de l'esmentada campanya i que s'iniciï el corresponent procediment sancionador.
[ELS BANCS] Un dels intents de manipulació i influència en campanya per la via de la por ha estat el comunicat dels bancs. Ràpidament Caixa d'Enginyers i Tríodos se n'han desmarcat, cosa que els ha anat molt bé per a captar clients, i els dos bancs catalans, CaixaBank i Banc Sabadell, han rebut multitud de consultes i queixes, cosa que ha fet que se n'hagin anat desmarcant donant a entendre que tot plegat ha estat el fruit d'una pressió enorme per part dels poders de l'Estat. Cal dir que al llarg de tot el procés la Caixa ha tingut una posició neutra, cosa que vol dir que fins ara mateix havia resistit a totes les pressions que segur que ha tingut. Algunes consultes, com la del Col·legi de Metges al BBVA, ha permès que aquests bancs responguin individualment que no tenen cap intenció de marxar passi el que passi. [--> 20.9.15 El gran fracàs de La Caixa]
[EL CORRALITO] En 48 hores, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha passat de parlar obertament –tot i que després de la insistència dels periodistes– de la possibilitat d'un 'corralito' a Catalunya si es produeix una declaració unilateral d'independència a considerar l'escenari "gairebé impossible". Després de les declaracions de dilluns, les crítiques al governador no només van arribar dels sectors nítidament independentistes, sinó que membres del consell de govern del Banc d'Espanya van protestar perquè en les reunions de l'organisme no s'havia tractat el tema i havia embarcat la institució en unes opinions "personals". Alguns experts alertaven, a més, que el fet que el 'cap' dels bancs espanyols tan sols insinués la possibilitat d'un 'corralito' era una imprudència perquè podia provocar el pànic als estalviadors, que podrien intensificar la retirada de diners dels bancs, incrementant així la possibilitat que es produeixi un 'corralito', en una profecia autocomplerta. De fet, tal com publica aquest mateix dimecres l'ARA, sis economistes catalans de prestigi han arribat a demanar la dimissió de Linde pel que consideren que són unes declaracions "extremadament imprudents" que posen en perill "tot el sistema bancari espanyol". [Font: Ara]
[EL SUFLÉ] Tota l'estratègia del govern espanyol i el PP s'ha basat en la hipòtesi que el procés era un suflé, que no aguantaria molt temps, que estava teledirigit per Mas, que quan anéssim sortint de la crisi es desinflaria, i que sempre disposaven de les clavegueres de l'Estat per a fer el joc brut i desactivar el procés. Aquest ha estat el gran fracàs perquè porta implícit un error garrafal de la intel·ligència espanyola, de la seva capacitat d'observació i d'interpretar els fets. Però és més: des dels anys de l'España va bien, l'unionisme estava complagut i convençut que el problema catalán ja no tenia més recorregut i que era el moment d'aprofitar per a rematar-lo. Per això no van tenir cap dubte a mostrar la seva prepotència. Enric Juliana explica que passejant per Madrid en l'època de l'Estatut va trobar-se amb una mesa petitòria al carrer Potosí, que una senyora de mitjana edat – segons paraules d’en Juliana – se li va acostar. El relat d’Enric Juliana és el següent:: “¿Quiere usted echar una firma contra loscatalanes?”, me preguntó hace seis años una señora de mediana edad, activa y sonriente en una mesa petitoria ubicada en la calle Potosí de Madrid, justoenfrente del mercado de Chamartín. “Señora –le respondí–, tengo un impedimento:soy catalán”. Hubo unas sonrisas nerviosas y nos dimos los buenos días)". L'agressió ha estat planificada, però han comès el greu error de pensar que no hi hauria resposta, que els catalans ens cansaríem o que acceptaríem qualsevol plat de llenties. No han comprès que la societat ha percebut que el nostre futur estava clarament en joc i que s'havia de posar la dignitat per davant.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada