20.9.15

[REFLEXIÓ] El gran fracàs de La Caixa


Fa molts anys que sóc client de La Caixa de Pensions, de tota la vida. I em pensava que era client d'una entitat financera i ahir em vaig despertar descobrint que era client d'un partit polític que vol influir en la campanya electoral sense presentar-se a les eleccions.

No siguem ingenus, sabem el poder que té aquesta entitat financera, i no diguem el conjunt del sector financer. Sabem que fan política, segurament marquen de manera molt determinant el futur de la nostra societat. Tenen tant poder que saben que han de mantenir les formes i actuar de manera discreta, sense que es percebi la influència de manera massa barroera. Però ara això s'ha trencat. Han entrat en campanya sense dissimular.

És sabut que les entitats financeres disposen de les enquestes electorals més potents, ja que des de l'inici de la democràcia es basen en aquesta informació per a concedir crèdits a les diferents candidatures. També els serveixen per saber quina inversió a fons perdut fan per finançar campanyes electorals com l'actual d'UDC, feta per interès del règim.
L’última enquesta ha propiciat un terratrèmol. Un sondeig intern realitzat pel sector financer indicava que, per primer cop, les forces independentistes no tan sols guanyarien els comicis amb una majoria absoluta d’escons, sinó també amb una majoria de vots. Aquestes dades han disparat totes les alarmes i, si en les últimes setmanes els empresaris crítics amb l’independentisme havien aixecat la veu, aquesta setmana l’ofensiva ha sigut total.

Ahir van ser els bancs els que, en un moviment inèdit, van emetre un comunicat conjunt en què alertaven contra “qualsevol decisió política que trenqui la legalitat vigent i comporti l’exclusió de la Unió Europea i de l’euro d’una part d’Espanya”. Segons el document, que signen les dues grans patronals del sector, la “ruptura unilateral del marc constitucional” comportaria “greus problemes d’inseguretat jurídica” que “obligarien les entitats a reconsiderar la seva estratègia d’implantació, amb el consegüent risc de reducció de l’oferta bancària”.

En llenguatge planer, això vol dir que els bancs es plantegen tancar seus i sucursals a Catalunya si hi ha una declaració unilateral d’independència (DUI). No diuen, en canvi, què passaria si hi hagués un referèndum acordat amb l’Estat com el que aquesta mateixa setmana reclamava el Cercle d’Economia en cas de victòria independentista el 27-S. La possibilitat de fer una consulta acordada ni tan sols se suggereix, tot i que, com va explicar ahir una entitat, “cada paraula que apareix al text està molt mesurada”. [ARA]
Sembla que les previsions de què disposen sobre el comportament electoral de la ciutadania catalana els ha agafat per sorpresa, amb la mateixa imprevisió que al govern espanyol. La manca d'una candidatura unitària pel Sí fins als darrers moments feia preveure un resultat que no atorgaria un mandat popular nítid per la independència. Sobtadament l'escenari ha canviat i les enquestes els han generat gran inquietud. Sorprèn aquest error de càlcul en la mesura que senzillament s'ha recuperat una tendència creixent al llarg del darrer decenni, sols atenuat per una fase d'un cert desconcert per la manca d'unitat en el període posterior al 9-N.

Els grans poders financers han tingut anys per a poder influir en el sentit que el govern espanyol desistís d'activar aquesta bomba de rellotgeria que era el projecte identitari espanyol, jacobí i recentralitzador. O no han sabut moure els ressorts adequats o senzillament han fracassat estrepitosament. I encara hi ha altres possibilitats i és que ja els estigués bé la tendència o fins i tot que fossin inductors actius d'aquesta línia. Sigui com sigui, haver de sortir ara corre-cuita dins la campanya electoral amb un missatge clarament polític i partidista mostra un gran fracàs en la seva intel·ligència corporativa i social, en la seva capacitat de ser part de la societat.

També en aquest afer, trobem a faltar a Catalunya la presència de les caixes d'estalvis, com a entitats financeres arrelades a la comunitat, i que es devien als seus impositors. Els bancs es deuen als seus accionistes i a interessos que no tenen gaire a veure amb els de la societat on operen i obtenen els seus beneficis. Malauradament, també la Caixa ha passat a Caixabank i crec que es nota.

Les entitats financeres tenen massa poder i se l'han de saber controlar. Els calen grans dots d'auto-regulació, entre els quals el principi democràtic, un valor fonamental que ara s'ha fracturat. Quan no pots fer res durant un dia de feina o de lleure sense que hi hagi la presència de certa entitat financera i les seves empreses participades, el risc d'abús de presència i de poder s'ha de gestionar molt bé. La línia que Caixabank no podia travessar de manera explícita és la de la política, les eleccions, la voluntat popular. Quan tens tant poder pot ser que no t'adonis de quins són els límits sensibles, però en aquesta ocasió -cosa estranya atesa la gran habilitat sempre mostrada- la relliscada ha estat monumental. Una posició com la del Cercle d'Economia podria haver estat comprensible, en el sentit de reclamar una solució pactada perquè els catalans decideixin el seu futur com a poble si el 27-S guanya el SÍ, però la posició actual és la de negar-ho tot, negar el problema, negar les solucions, negar la democràcia, negar el diàleg, negar Catalunya.

A més, no és sols que hagi entrat en política, és que han fet una afirmació tan tremendista que és gairebé esotèrica. Que els bancs marxaran?? Ridícul, fa riure. ¿Renunciaran al 20% del pastís econòmic i deixaran que bancs d'altres països entrin en un camp especialment adobat? Com he llegit al twitter, si Catalunya s'independitza, els bancs no voldran els diners dels catalans perquè una altra cosa no, però principis ètics els bancs sí que en tenen. I tanmateix és enormement perillós des del punt de vista de la influència electoral ja que pot haver-hi una franja d'electors menys informats, o més sensibles als canvis, com ara els jubilats, que poden ser sensibles a totes amenaces i l'estratègia de la por que diferents poders espanyolistes han posat en marxa en aquesta fase determinant del futur de Catalunya.

Efectivament, el paper de les entitats financeres firmants se suma amb bona coordinació amb tota la campanya de la por que el govern espanyol ha incrementat en aquestes darreres setmanes. Un banc amb seu fora de Catalunya va explicar que hi ha hagut pressions “institucionals”, és a dir, del govern espanyol, perquè els bancs es posicionin obertament contra el procés sobiranista. Com va dir Gandhi, primer t'ignoraran, després se'n riuran de tu, i finalment t'atacaran i aleshores hauràs guanyat. Ja han passat els temps de "eso no va a pasar porque es imposible y además no puede ser", o de president del Sabadell dient que el canvi d'escenari polític no entra en cap previsió. Ja s'ha acabat el temps de dir que vagarem en l'espai sideral. Amb poc temps, ara ja és clar que Catalunya serà independent si els seus ciutadans ho volen. I ara entren en joc les amenaces i la por.

Em pregunto de quina manera aquestes entitats financeres, especialment les catalanes, explicaran a la seva memòria de responsabilitat social la irrupció a la campanya política. El lema de La Caixa, parlem?, en aquesta ocasió ha quedat arraconat. No han parlat, no han dialogat amb la societat catalana, sols han donat resposta als interessos dels grans partits espanyols i de la gran patronal espanyola. On ha quedat el diàleg? On ha quedat el respecte als interessos dels impositors, ara clients?

El comunicat de la banca va generar malestar entre alguna petita entitat com Triodos Bank, que és de l’AEB però no és a la junta directiva. “Triodos Bank opta per no entrar en temes polítics”, va anunciar l’entitat. El mateix va fer Caixa d’Enginyers, que se’n va desmarcar recordant que no és un banc ni una caixa, sinó una cooperativa de crèdit.

L'AEB i la CECA tenen un centenar de membres, però la nota de premsa citava a peu de pàgina les principals entitats associades (CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, Sabadell i Popular), amb una clara intencionalitat propagandística, sense la qual l'impacte del comunicat hauria estat prou més difús. L'AEB, seguint la consigna del govern espanyol, intenta fer creure que han estat les entitats catalanes les impulsores del pronunciament, però segons es diu, tot i donar suport al text, ni el Sabadell ni CaixaBank no havien estat informats d'aquesta referència directa. En tot cas, això no és cap eximent, ja que la nota diu el que diu, a banda de no ser innocents quant al joc brut que el govern espanyol està portant a terme en tot moment.

Resto a l'espera d'alguna rectificació. Altrament em veuré obligat a deixar d'operar amb Caixabank. I això no és una amenaça, és la conseqüència d'un comportament anòmal d'una entitat financera. I el dia 27-S no votaré cap de les opcions de la gran banca espanyola, siguin els grans partits del règim o siguin Ciudadanos o Podemos. Aquest últim partit, ha demanat a Caixabank que si volen fer política es presentin a les eleccions, en una denúncia que està molt bé però que finalment, més enllà de les paraules, Caixabank deu estar desitjosa que la proposta hereva de la política del peix al cove i la "puta i la ramoneta" de CSQP resti vots a les candidatures del SÍ.

Per cert, un sector que s'ha salvat gràcies als milions i milions d'euros que els ciutadans hem pagat i pagarem durant tota la vida sense que se'ns hagi preguntat, no té gaire legitimitat per a poder opinar sobre decisions democràtiques que corresponen a la ciutadania. Com denuncia El Crític: una forma més de retornar a l’Estat espanyol els múltiples favors prestats: el Tribunal de Comptes xifrava el 2014 en 100.000 milions d’euros el volum de diners públics invertits en el rescat bancari. Diners de tots que han salvat el negoci i les prebendes d’uns pocs. I per a opinar sobre l'estabilitat financera no cal oposar-se al desig d'independència d'un poble sinó més aviat tractar de condicionar a altres perquè actuïn de manera més democràtica, a l'estic britànic i canadenc, per a evitar que els canvis legítims de marc institucional no l'afectin.

1 comentaris:

LLUÍS GUXENS i GALOFRÉ ha dit...

Josep Ma,

D'acord amb l'article. Jo també penso fer el mateix i com a client de Banc Sabadell, els enviaré una carta demanant una rectificació i exigint l'indispensable respecte a la voluntat democràtica dels catalans.
De moment, demà dilluns a les 17.14 aniré al caixer automàtic més proper i en trauré 20 €. Penso i proposo que si tothom fa un gest simbòlic d'aquest tipus les entitats financeres hauran de reconsiderar la seva posició.
Salutacions,

Lluís Guxens Galofré
Advocat