Una de cada 10 empreses de Wall Street és 'pecadora', segons el nou índex d'S&P

Els índexs ètics o verds no són cap novetat. Al contrari, ja fa anys que aquestes iniciatives que tenen en compte no solament el rendiment econòmic sinó la manera com s'obtenen els beneficis s'han instal·lat al mercat i un nombre creixent d'inversors particulars i institucionals els prenen en consideració.

S&P Dow Jones Indexs disposa d'índexs verds, que inclouen empreses involucrades en temes d'inversió verda com l'ecologia i les indústries relacionades amb l'aigua. Tal com expliquen al seu web, també ofereixen una sèrie d'índexs d'eficiència en CO2. Però ara aquesta companyia ha posat al mercat un índex borsari del qual exclou aquelles companyies que considera que no compleixen els valors catòlics.

Efectivament, la companyia acaba de llançar el primer índex S&P 500 de Valors Catòlics, que s'ha elaborat a partir de l'índex general ja existent (S&P 500), d'on se n'han exclòs una cinquantena que no compleixen amb aquests criteris. En concret, 54 han estat expulsades per no ser prou catòliques.

Tal com s'explica a El País, "el filtre no consisteix exactament en identificar els set pecats capitals, un dels quals és la cobdícia i podria generar més expulsions en el selectiu de la Borsa més famosa del món". Per a elaborar els paràmetres, la companyia s'ha basat en les directrius establertes per la Conferència Episcopal dels Estats Units. Així, si una companyia mostra pràctiques discordants amb aquestes queda fora de l'índex. Un exemple seria si fan servir mà d'obra infantil, si es lucren amb armes químiques, biològiques o nuclears, amb mitjans anticonceptius o amb investigació amb les cèl·lules mare.



Fins aquí no sorprèn. La curiositat s'esdevé quan entrem en altres detalls, que retallo de l'explicació de El País: "El pecat de la luxúria té un tractament molt específic en aquesta mena de llibret de l'empresa catòlica: es pot distribuir pornografia, però no produir-la, i sempre que només fins a un 1% del negoci de l'empresa depengui d'això. En canvi, hi ha poc problemes amb les armes: el negoci amb material militar si s'accepta si no significa més de la meitat dels ingressos".

Per a les companyies que elaboren índexs, senzillament es tracta de satisfer grups inversors que tinguin certs criteris que es puguin convertir en paràmetres. De fet, prèviament, al 2006, la companyia ja va elaborar un índex vinculat a la xària (S&P 500 Shariah Index) amb empreses que complissin les lleis de l'Alcorà.


La tendència a incorporar criteris especials en els índexs és interessant en la mesura que permet obrir canals i generar models d'inversió que no sols tenen en compte el rendiment econòmic, pas necessari perquè es puguin anar perfeccionant i generalitzant. Finalment, l'èxit seria que no solament grups específics sinó que d'una manera molt àmplia la societat rebutgés la inversió en empreses que fan pràctiques negatives per als interessos de la societat, sigui quant a mal govern, manca de transparència, manca d'ètica i honestedat, manca de sentit de responsabilitat envers la societat, grans impactes ambientals i socials, evasió i elusió fiscal, abús de poder i de posició de domini, etc. Potser un somni, sí, però cada vegada que apareixen nous índexs amb criteris no econòmics es fa més possible que es vagi entrant al fons de la qüestió, i es qüestioni un model empresarial i econòmic que no aporta valor per a la societat.