A continuació, el moderador m'ha demanat quin valor creia que havia de tenir el directiu. He explicat que allò que esperem d'una organització responsable seria l'assumpció d'uns valors i uns compromisos, juntament amb uns resultats de sostenibilitat. A més, l'organització ha d'assegurar que pot passar dels compromisos als resultat per mitjà d'unes accions, una metodologia que en el cas de l'RSE està prou ben definida, i que inclou el diàleg amb els grups d'interès o la rendició de comptes.
El problema en el sector públic és precisament que pot succeir que es posi un excés de focus en alguna acció, que no deixa de ser un mitjà, i no en allò que és més important, com poden ser els resultats o el compromís. Un exemple molt actual el tenim amb tot el discurs al voltant de la transparència, que es concreta en lleis i portals de la transparència. En absolut voldria donar a entendre que no sigui importants i necessaris. Però gent que hi havia generat expectatives ara veu que no és tant com esperava, ja que no estem parlant de res més que de publicar uns indicadors, aportar una informació... I és que la transparència no suposa uns resultats, uns impactes en termes de sostenibilitat, de la mateixa manera que tampoc pressuposa uns valors ètics i l'assumpció d'uns compromisos.
Un dels reptes més grans que té el sector públic en aquest moment és la pèrdua de legitimitat. Diria que el més gran, perquè tots els altres es podrien abordar molt millor si es disposés de més legitimitat. Aquesta pèrdua reputacional afecta la credibilitat, i hom no capta una autenticitat en allò que es proclama, de manera que el propi efecte benèfic de la transparència es veu limitat.
En una altra taula posterior, on participava el president de Transparency International, he fet una aportació precisament en aquest sentit. Es diu que la transparència és el millor antídot contra la corrupció. Jo diria que n'és un. Però l'ètica també n'és un, per integritat. La transparència potser ho és per vergonya, per no sortir retratat! I la sostenibilitat també ho pot ser, en el sentit d'eficàcia i eficiència respecte als resultats. Dic això perquè atorgar una importància superior a la transparència per sobre d'altres valors pot dificultar la comprensió del que estem certificant o reconeixent, creant una legitimitat no prou real. Sols cal mirar el cas de Sabadell, que va ser l'Ajuntament amb una valoració més alta en transparència per part de TI. Per això, cal remarcar de manera molt nítida què s'està validant, que no és altra cosa que la informació aportada al web, sense d'aquí se'n pugui inferir que es tracta d'una organització ètica, amb uns resultats, o no corrupta. Insisteixo que es demana si certes informacions apareixen al web, no es demana sobre el grau de qualitat d'aquesta informació (per exemple, si ha estat contrastada), i de fet ni s'audita si és correcta. I això no és cap crítica contra una organització no lucrativa que fa una feina magnifica; és sols una alerta per a evitar que la informació que genera sigui usada de manera perversa o enganyosa. Un dels indicadors informa sobre si existeix i s'ha publicat un Codi ètic o de bon govern municipal, cosa que és possible de fer i complir copiant-ne algun per internet sense haver fet una implantació real dels valors, sense seguiment, etc.
I es demanen algunes coses, que algú ha decidit que són les més rellevants. Però, es demana la relació de quins incompliments legals tenen? No tinc clar que sigui més transparent aportar informació sobre l'Agenda 21 que sobre els incompliments legals. Seria un pecat gros publicar les lleis i normatives que un Ajuntament incompleix? O el pecat són els incompliments? En tot cas, no sembla que sigui gaire complicat tenir un llistat de les lleis incomplertes, com per exemple, respecte a la contractació de persones amb discapacitat, i de terminis de pagaments a proveïdors... Potser algú creu que fer evident que no es compleixen les obligacions comportaria una pèrdua més gran de legitimitat? Però si tothom ho sap, això és com el rei que anava despullat i ningú gosava dir-ho! En tot cas, comportaria una mostra de transparència, que sempre és bona i actuaria com un inductor per a gestionar més ràpidament el compliment.
El que és evident és que les organitzacions serioses i ben gestionades tenen una persona, el Chief Compliance Officer, que sap quines són les lleis que no es compleixen. Perquè -no ens enganyem- tothom en algun moment incompleix alguna llei, i el que cal és saber-ho, assumir-ho, entendre per què, planificar el compliment... En sentit contrari, les organitzacions mediocres també incompleixen però ni saben què ni es preparen per al compliment.
Per això, més enllà dels Portals de transparència, cal RSE, cal gestió ètica. Els portals també, la transparència també, però aquesta no deixa de ser un mitjà per a assegurar que la gestió sigui ètica.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada