La vicepresidenta presenta el 'Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat' i l'actualització del 'Mapa religiós de Catalunya'. Entre les dades més rellevants del 'Baròmetre', un 52,4% de la població catalana es defineix com a catòlica, el 15% es defineix com a seguidor d'un altra religió, el 18,2% com a atea i el 12% com a agnòstica. Un 71,1% dels enquestats es posiciona a favor que el sistema educatiu incorpori una nova assignatura en la qual es doni formació a tots els nens sobre les principals religions del món.
La vicepresidenta del Govern i titular
del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, i
el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, han presentat
aquest matí dos instruments d’anàlisi de la realitat de la diversitat
religiosa al nostre país: la primera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat i l’actualització del Mapa de les religions de Catalunya.
La vicepresidenta ha posat en valor en la seva intervenció el fet de disposar de dues eines pioneres per a l’anàlisi de la realitat de la diversitat i la convivència religiosa i ha destacat que, segons dades del Baròmetre, un 90% dels ciutadans del país considera que a Catalunya existeix un clima de respecte entre les diverses tradicions religioses. “Catalunya es configura, per tant, com un exemple de convivència entre confessions religioses, a pocs llocs es pot viure la llibertat religiosa com al nostre país”, ha afirmat Ortega. La vicepresidenta ha insistit en la importància de reconèixer que “la diversitat religiosa no comporta cap fractura social, ans al contrari, suposa una riquesa pel país”.
Per la seva part, el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha qualificat el Baròmetre com a treball sense precedents sobre com es defineixen els catalans i les catalanes respecte al sentiment religiós i a la convivència entre les diverses confessions. Vendrell ha posat en relleu l’alt percentatge de persones que manifesten en l’estudi no haver-se sentit mai discriminats per motius religiosos i l’elevat grau de respecte envers a altres confessions que s’hi palesa.
La primera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat és l’estudi de major magnitud sobre aquesta matèria realitzat al nostre país i ofereix una aproximació sobre com es defineixen els catalans des del punt de vista religiós i quina opinió mantenen respecte diferents qüestions vinculades a la diversitat religiosa. El treball ha estat elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió a partir de 1.600 enquestes presencials a persones majors de 16 anys escollides de forma aleatòria i representativa arreu de Catalunya. La mostra de l’estudi inclou població immigrada en percentatges d’un 2’5% de persones procedents de països de la Unió Europea i d’un 16’5% de persones originàries de la resta del món.
Els principals indicadors del Baròmetre, estructurats en set blocs, són els següents:
A) NIVELL DE CONEIXEMENT SOBRE LA DIVERSITAT RELIGIOSA A CATALUNYA
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, també han presentat les dades actualitzades per a l’any 2014 del Mapa Religiós de Catalunya. Aquesta recerca, que es du a terme de manera ininterrompuda des de l’any 2001, comptabilitza els centres de culte establerts al nostre país. L’actualització de les dades mostra un lleuger increment de l’1,29% pel que fa al nombre total de centres de culte respecte a l’actualització amb dades de l’any 2012 (publicades l’any 2013). El treball de camp del Mapa Religiós ha estat realitzat per l’equip de recerca d’Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Mar Griera.
Entre les dades més descades de l’actualització del Mapa figuren:
* No es disposa d’aquestes dades
** L’any 2007 només es van comptar els centres de culte habitual. En les actualitzacions posteriors es van comptar tots els centres de culte
*** Dades no actualitzades en aquesta onada de l’estudi.
La vicepresidenta ha posat en valor en la seva intervenció el fet de disposar de dues eines pioneres per a l’anàlisi de la realitat de la diversitat i la convivència religiosa i ha destacat que, segons dades del Baròmetre, un 90% dels ciutadans del país considera que a Catalunya existeix un clima de respecte entre les diverses tradicions religioses. “Catalunya es configura, per tant, com un exemple de convivència entre confessions religioses, a pocs llocs es pot viure la llibertat religiosa com al nostre país”, ha afirmat Ortega. La vicepresidenta ha insistit en la importància de reconèixer que “la diversitat religiosa no comporta cap fractura social, ans al contrari, suposa una riquesa pel país”.
Per la seva part, el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha qualificat el Baròmetre com a treball sense precedents sobre com es defineixen els catalans i les catalanes respecte al sentiment religiós i a la convivència entre les diverses confessions. Vendrell ha posat en relleu l’alt percentatge de persones que manifesten en l’estudi no haver-se sentit mai discriminats per motius religiosos i l’elevat grau de respecte envers a altres confessions que s’hi palesa.
La primera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat és l’estudi de major magnitud sobre aquesta matèria realitzat al nostre país i ofereix una aproximació sobre com es defineixen els catalans des del punt de vista religiós i quina opinió mantenen respecte diferents qüestions vinculades a la diversitat religiosa. El treball ha estat elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió a partir de 1.600 enquestes presencials a persones majors de 16 anys escollides de forma aleatòria i representativa arreu de Catalunya. La mostra de l’estudi inclou població immigrada en percentatges d’un 2’5% de persones procedents de països de la Unió Europea i d’un 16’5% de persones originàries de la resta del món.
Els principals indicadors del Baròmetre, estructurats en set blocs, són els següents:
A) NIVELL DE CONEIXEMENT SOBRE LA DIVERSITAT RELIGIOSA A CATALUNYA
- La majoria dels catalans coneix l’existència de la religió catòlica (97,7%), islàmica (77,6%) i budista (50%). Pel que fa a la resta de confessions, menys del 50% de la població les cita.
- Pel que fa a les confessions que els enquestats saben que estan implantades a Catalunya, destaquen el catolicisme (99,2%), l’islam (90,3%), testimonis de Jehovà (83,7%) i el protestantisme (73,6%).
- Quan es pregunta als enquestats pel seu nivell de coneixement de les diferents confessions amb implantació a Catalunya, tan sols el catolicisme supera l’aprovat. De mitjana, els enquestats consideren que el seu coneixement sobre aquesta religió és de 6,59 sobre 10. En el cas de les altres religions, la nota mitjana no és superior en cap cas al 3,5. L’islam, els testimonis cristians de Jehovà i el protestantisme són les minories religioses que els ciutadans diuen conèixer millor.
- El 61,1% dels enquestats consideren que és molt o bastant important que els ciutadans tinguin uns coneixements mínims sobre les confessions religioses.
- El 52,4% de la població catalana es defineix com a catòlica, el 15% es defineix com a seguidor d’un altra religió, el 18,2% com a atea i el 12% com a agnòstica. El fet de definir-se com a seguidor d’una tradició religiosa no implica necessàriament el fet de tenir creences religioses; hi ha persones que, per exemple, es defineixen com a catòliques o com a musulmanes simplement des d’un punt de vista cultural.
- Pel que fa a les minories religioses, el 7,3% dels enquestats es declara musulmà, el 2,5% evangèlic, l’1,3% budista, l’1,2% ortodox, el 0,4% testimoni de Jehovà i el 2,3% seguidor d’altres confessions.
- El 55,1% dels catalans declara tenir creences religioses, mentre que el 44,7% afirma que no té creences religioses. El nivell de creença augmenta en funció de l’edat i de l’origen geogràfic de cada persona. Les persones nascudes fora de Catalunya i fora de l’Estat espanyol es declaren creients en un percentatge major que els nascuts a Catalunya
- El 48,8% dels creients afirmen ser persones practicants, mentre que el 49,5% no s’identifica com a practicant.
- El 12% de la població afirma que acudeix a actes de culte un cop per setmana o més; l’11,8% algun cop al mes; el 10,2% algun cop a l’any; i el 65,8% mai.
- El 60,9% dels enquestats amb fills declaren que estan educant o que van educar els seus fills d’acord amb els preceptes d’una confessió. El 48,1% diuen que si ara tinguessin fills ho farien d’aquesta manera.
- El 43,8% dels enquestats es pronuncien a favor de l’ensenyament de la religió des del punt de vista confessional a l’escola. Aquest percentatge augmenta fins al 71,1% quan es pregunta per una nova assignatura que doni formació a tots els nens sobre les principals religions del món.
- El 82,1% dels enquestats declara que ha conegut persones d’opcions religioses diferents a la seva pròpia. Principalment els enquestats han tingut contacte amb aquestes persones en el marc de relacions de veïnatge, per motius de feina o al carrer. D’altra banda, les principals confessions religioses amb qui els enquestats han tingut contacte són musulmans (68,20%), catòlics (41%) i testimonis de Jehovà (36.70%).
- El 51% dels enquestats afirmen que entre els seus amics hi ha persones d’opcions religioses diferents a la seva.
- El 55,1% de la població es mostra molt o bastant d’acord amb el fet que els diferents grups religiosos puguin obrir nous centres de culte arreu del país.
- El 78,6% de la població enquestada considera que el dret a la llibertat religiosa està molt o bastant garantit a Catalunya.
- El 5,8% de la població diu haver-se sentit discriminat per motius religiosos en alguna ocasió.
- Gairebé un 90% dels catalans considera que hi ha respecte i bona relació entre les diverses confessions religioses. El 5,3% de la població percep tensió i/o hostilitat entre les persones de diferents confessions religioses de la seva localitat, però la majoria opinen que hi ha respecte malgrat haver-hi poca relació (53,5%) o que hi ha bona relació (35,7%).
- El 52,9% dels enquestats considera que la diversitat religiosa enriqueix la vida cultural de Catalunya, mentre que el 14% considera que posa en risc l’estil de vida del nostre país.
- La majoria de la població afirma que el fet que s’ubiqui un centre de culte prop de casa seva no li generaria cap molèstia. Els centres de culte més acceptats són els catòlics (77,6%) i els budistes (67,2%). Per contra, els centres de culte islàmics (56%), els dels testimonis de Jehovà (61,3%) i els jueus (63,3%) són els que compten amb menys acceptació.
- El 60,5% considera bastant o molt important que les administracions públiques impulsin el diàleg interreligiós i el 66,3% considera que és molt o bastant important que les diferents confessions religioses cooperin entre elles.
- Més del 60% de la població es mostra d’acord que els governs municipals es reuneixin amb els representants de les entitats religioses, que acudeixin a actes de culte de les entitats religioses o que les entitats religioses siguin consultades en aquells temes que els afectin.
- La majoria dels enquestats (44,5%) es mostra d’acord que les confessions religioses puguin dur a terme actes en la via pública com concerts o distribució d’informació.
- El 71,2% dels enquestats està més aviat a favor o totalment a favor que els ajuntaments cedeixin equipaments públics de manera puntual a les entitats religioses.
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, també han presentat les dades actualitzades per a l’any 2014 del Mapa Religiós de Catalunya. Aquesta recerca, que es du a terme de manera ininterrompuda des de l’any 2001, comptabilitza els centres de culte establerts al nostre país. L’actualització de les dades mostra un lleuger increment de l’1,29% pel que fa al nombre total de centres de culte respecte a l’actualització amb dades de l’any 2012 (publicades l’any 2013). El treball de camp del Mapa Religiós ha estat realitzat per l’equip de recerca d’Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Mar Griera.
Entre les dades més descades de l’actualització del Mapa figuren:
- El nombre de centres de culte a Catalunya ha passat de 7.958 a 8.061 en dos anys. Aquest centenar de centres nous suposen un augment de l’1,29%.
- L’Església catòlica continua sent la confessió amb un major nombre de centres de culte, amb un total de 6.701 (83% del total).
- El nombre de centres de culte vinculats a les confessions minoritàries arriba a 1.360 (17% del total).
- Els centres de culte vinculats a les esglésies evangèliques són els més nombrosos entre les confessions minoritàries. En total hi ha 725 esglésies evangèliques.
- Pel que fa a la resta de confessions, destaca la presència de 256 oratoris islàmics, 118 salons del Regne dels testimonis de Jehovà i 68 centres budistes.
| 2004 | 2007 | 2010 | 2012 | 2014 | |
| Església catòlica | * | 2534** | 6729 | 6701 | 6701*** |
| Esglésies evangèliques | 341 | 453 | 600 | 657 | 725 |
| Islam | 139 | 169 | 195 | 231 | 256 |
| Testimonis de Jehovà | 141 | 147 | 131 | 126 | 118 |
| Budisme | 28 | 42 | 55 | 66 | 68 |
| Esglésies orientals | 8 | 18 | 30 | 52 | 55 |
| Església Adventista del Setè Dia | 12 | 16 | 20 | 23 | 24 |
| Hinduisme | 16 | 30 | 34 | 28 | 27 |
| Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies | 13 | 14 | 14 | 13 | 15 |
| Sikhisme | 5 | 6 | 9 | 9 | 10 |
| Fe bahá'í | 12 | 10 | 11 | 12 | 9 |
| Taoisme | 5 | 6 | 6 | 5 | 6 |
| Judaisme | 2 | 4 | 4 | 4 | 4 |
| Altres | 0* | 0* | 13 | 31 | 43 |
| TOTAL | 722 | 3449 | 7851 | 7958 | 8061 |
* No es disposa d’aquestes dades
** L’any 2007 només es van comptar els centres de culte habitual. En les actualitzacions posteriors es van comptar tots els centres de culte
*** Dades no actualitzades en aquesta onada de l’estudi.
Més informació
-
Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat. Resultats globals 2014
[PDF, 1,53 MB ]
-
El mapa de les minories religioses a Catalunya. Informe d’actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya 2014
[PDF, 1,99 MB ]
- Presentació del Mapa Religiós de Catalunya i del Baròmetre sobre la religiositat [PDF, 2,76 MB ]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada