[es] Esta mañana de domingo he estado leyendo algunos textos del profesor Thomas Pogge sobre derechos humanos y me ha gustado especialmente este vídeo publicado por la Fundación Grífols, donde expone de manera bastante didáctica algunos de sus puntos de vista sobre la pobreza mundial y los retos éticos.
[en] This Sunday morning I was reading some texts of professor Thomas Pogge on human rights and I especially liked this video posted by Grifols Foundation, which exhibits some of his views on global poverty and ethical challenges.
Thomas Pogge: "Human Rights and Human Duties: What Do We Owe to Compatriots and Distant Strangers?"
Data de publicació: 23/12/2013
The Víctor Grífols i Lucas
Foundation,and the Probitas Foundation, organized a workshop on "The
scope and limits of solidarity in times of crisis" on November 27. The
event included a lecture delivered by Thomas Pogge, Professor of
Philosophy at Yale University and director of The Global Justice
Program: "Human Rights and Human Duties: What Do We Owe to Compatriots
and Distant Strangers?"
A la seva pàgina de professor de la Yale University hi podreu trobar diferents enllaços a publicacions, entre les quals algunes referències en català:
publicació en català:
“Health Impact Fund,”
Conferència i entrevista a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (Les Àligues), 12 de maig de 2011.
Anglès
“The Power of Rawls’s Theory of Justice,”
La segona Conferència LEAP 2011 a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, 11 de maig de 2011.
Anglès
“La gran incògnita: l’abast, la distribució i la tendència de la pobresa global”
(Thomas Pogge i Sanjay Reddy), traductor Rosa Canal i Parals, a Enrahonar 40/41 (2008), 13–31.
Anglès
Espanyol
Presentat per Ramon Alcoberro:
Thomas Pogge
(1953) és un pensador alemany contemporani i un dels analistes més
significatius en l’àmbit de la justícia global, és a dir, dels problemes
que deriven de l’intercanvi econòmic desigual i de la fam al món. Es
va doctorar en filosofia a la Universitat de Harvard (EUA) amb una tesi
sobre John Rawls i és també un dels millors especialistes acadèmics en
Kant i en els problemes del cosmopolitisme.
Actualment és membre del Centre de Filosofia Aplicada i Ètica Pública de la Universitat Nacional d'Austràlia (Camberra) i professor de Ciència Política de la Universitat de Colúmbia (N.Y). Ha publicat nombrosos treballs i articles, entre els quals destaca Real World Justice (Berlin, 2005) i, sobretot, World Poverty and Human Rights: Cosmopolitan Responsabilities and Reforms (Cambridge, 2002, amb textos que van de 1996 a 2001), considerat l'obra de referència sobre justícia global i que ha estat traduït al castellà per Paidós amb el títol: La pobreza en el mundo y los derechos humanos (2005). A més, Pogge és un dels editors de la secció de filosofia política i social de l'Enciclopèdia de Filosofia de Stanford. A l’abril de 2009, va impartir un seminari a la Universitat de Girona, convidat per la Càtedra Ferrater Mora.
La mena de temes que mouen Pogge a reflexionar en l’àmbit de la filosofia pràctica es podria resumir en dues grans preguntes, que ell es fa a la «Introducció general» del seu llibre sobre la pobresa al món:
1. ¿Com és possible que persisteixi l’extrema pobresa de la meitat de la humanitat, malgrat l’enorme progrés econònimic i tecnològic i malgrat les normes i els valors il.lustrats de la nostra civilització occidental enormement dominants?
2. ¿Per què nosaltres, ciutadans dels pròspers estats occidentals no trobem, com a mínim, enormement preocupant que un món enormement dominat per nosaltres i pels nostres valors proporcioni unes posicions de partida i unes posicions tan deficients i tan inferiors a tantes persones?»
La filosofia de Pogge s'ha articulat al voltant del concepte de justícia global, idea en què compta no només el repartiment equitatiu dels bens, sinó que, en la mesura que contempla els fenòmens d'injustícia i les seves arrels històriques, es planteja com a qüestió problemàtica les condicions de possibilitat que han portat a aquesta situació, cosa de la qual sovint no fem problema – quan realment és un tema bàsic. Com ell mateix recorda en el darrer paràgraf de la «Introducció general»:
«El nostre món està configurat d’una forma que ens manté molt allunyats de la pobresa extrema i massiva i ens envolta de gent rica i civilitzada, per a la qual els pobres de fora són tan sols una bona causa remota, al costat de la de garantir la supervivència del mussol clapejat. En un món tal, la idea que estem cometent un crim atroç contra aquestes persones i que, per tant, hauríem de lluitar per tal d’evitar que segueixin patint i morint, ens semblarà tan freda, forçada i ridícola que no ens sentirem amb ganes de reflexionar-hi. Que siguem per naturalesa tan miops i conformistes com per reconciliar-nos fàcilment amb la fam de fora pot ser tal vegada convenient per als qui podem ‘reconéixer-nos a nosaltres mateixos’ i portar vides valuoses i satisfetes sense reflexionar gaire sobre l’origen de la nostra riquesa. Però és quelcom molt inconvenient per als pobres globals, la més gran esperança dels quals potser rau en la nostra reflexió moral». [continuar llegint]
Actualment és membre del Centre de Filosofia Aplicada i Ètica Pública de la Universitat Nacional d'Austràlia (Camberra) i professor de Ciència Política de la Universitat de Colúmbia (N.Y). Ha publicat nombrosos treballs i articles, entre els quals destaca Real World Justice (Berlin, 2005) i, sobretot, World Poverty and Human Rights: Cosmopolitan Responsabilities and Reforms (Cambridge, 2002, amb textos que van de 1996 a 2001), considerat l'obra de referència sobre justícia global i que ha estat traduït al castellà per Paidós amb el títol: La pobreza en el mundo y los derechos humanos (2005). A més, Pogge és un dels editors de la secció de filosofia política i social de l'Enciclopèdia de Filosofia de Stanford. A l’abril de 2009, va impartir un seminari a la Universitat de Girona, convidat per la Càtedra Ferrater Mora.
La mena de temes que mouen Pogge a reflexionar en l’àmbit de la filosofia pràctica es podria resumir en dues grans preguntes, que ell es fa a la «Introducció general» del seu llibre sobre la pobresa al món:
1. ¿Com és possible que persisteixi l’extrema pobresa de la meitat de la humanitat, malgrat l’enorme progrés econònimic i tecnològic i malgrat les normes i els valors il.lustrats de la nostra civilització occidental enormement dominants?
2. ¿Per què nosaltres, ciutadans dels pròspers estats occidentals no trobem, com a mínim, enormement preocupant que un món enormement dominat per nosaltres i pels nostres valors proporcioni unes posicions de partida i unes posicions tan deficients i tan inferiors a tantes persones?»
La filosofia de Pogge s'ha articulat al voltant del concepte de justícia global, idea en què compta no només el repartiment equitatiu dels bens, sinó que, en la mesura que contempla els fenòmens d'injustícia i les seves arrels històriques, es planteja com a qüestió problemàtica les condicions de possibilitat que han portat a aquesta situació, cosa de la qual sovint no fem problema – quan realment és un tema bàsic. Com ell mateix recorda en el darrer paràgraf de la «Introducció general»:
«El nostre món està configurat d’una forma que ens manté molt allunyats de la pobresa extrema i massiva i ens envolta de gent rica i civilitzada, per a la qual els pobres de fora són tan sols una bona causa remota, al costat de la de garantir la supervivència del mussol clapejat. En un món tal, la idea que estem cometent un crim atroç contra aquestes persones i que, per tant, hauríem de lluitar per tal d’evitar que segueixin patint i morint, ens semblarà tan freda, forçada i ridícola que no ens sentirem amb ganes de reflexionar-hi. Que siguem per naturalesa tan miops i conformistes com per reconciliar-nos fàcilment amb la fam de fora pot ser tal vegada convenient per als qui podem ‘reconéixer-nos a nosaltres mateixos’ i portar vides valuoses i satisfetes sense reflexionar gaire sobre l’origen de la nostra riquesa. Però és quelcom molt inconvenient per als pobres globals, la més gran esperança dels quals potser rau en la nostra reflexió moral». [continuar llegint]
2 comentaris:
Et felicito Josep Maria per aquest post, i ara mateix el recomano als alumnes del Màster.
Quan va venir a Barcelona el Thomas Pogge no el vaig poder anar a sentir, i veig que el video en anglès és fàcil d'entendre.
té un anglès fantàstic per a qualsevol!!!
i és molt clar no sols lingüísticament!
;)
Publica un comentari a l'entrada