- Veure resum: Canyelles efectuà una compareixença al Parlament de Catalunya sobre Barcelona World
- Veure totes les intervencions de la sessió: Barcelona World: compareixença parlamentària de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social
Compareixença
al Parlament de Catalunya sobre el Projecte de llei de modificació de la
Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i
d'establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc.Josep Maria Canyelles
21 de gener de 2014
Consideracions inicials
Pretenc aportar en el marc d'aquesta subcomissió una reflexió des de la disciplina de la Responsabilitat Social Corporativa que sigui pràctica en el sentit que pugui ajudar a millorar la qualitat de les polítiques públiques i de la regulació.Ja els comunico d'entrada que, des de la lògica de l'RSC, no es pretén dictaminar si una activitat és ètica o no, ni fer una reflexió de tipus moral, sinó tractar d'assegurar que els principis ètics i de sostenibilitat s'integrin dins la gestió organitzacional, donant un marc on l'empresa pugui desenvolupar aquesta responsabilitat envers la societat.
La regulació que ens porta aquí té diferents elements on es podrien fer consideracions, l'impacte paisatgístic, el model turístic, les condicions laborals, l'impacte econòmic en el territori, el consum hídric, els riscos de bon govern i compliment normatiu, la ludopatia... Si entrem en detalls, acabarem parlant de la conveniència que els restaurants sàpiguen gestionar la diversitat respecte a factors culturals, religiosos o les intoleràncies alimentàries.
Com que hem de ser pràctics i propositius, suposo que m'agrairan un focus clar i en tot cas ja mirarem de respondre les preguntes que es puguin fer.
Contextualització de l'RSC
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una empresa o organització davant de la societat pels impactes que genera la seva activitat i també per la corresponsabilitat que vol prendre en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient. En la seva màxima expressió i més connectada amb el sentit estratègic, pretén desenvolupar un model d'empresa amb una excel·lència social que li permeti crear simultàniament valor econòmic i social.L'RSC s'estructura com una política d'empresa basada en el compromís amb el desenvolupament humà i amb la sostenibilitat global, a partir de la qual l'organització incorpora en els processos de creació de valor interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (accionistes, treballadors, clients, ciutadans, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...).
L'RSC suposa un compromís integral i integrat; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments.
Finalment, des d'un punt de vista metodològic, l'RSC implica:
a) La formulació d'un compromís ètic b) La recerca de la sostenibilitat respecte als impactes en cinc vectors: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern
c) Dialogar amb els grups d'interès, identificar els temes rellevants, i desenvolupar les millors pràctiques
d) Rendir comptes amb transparència
En conclusió, l'RSC ha nascut com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar una valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, també pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial.
Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'ha desenvolupat en general en empreses -tant se val si més grans o més petites- amb una cultura més avançada i amb una major capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur.
RSC des de les Polítiques Públiques
El fet que una empresa -o sector- es trobi amb la necessitat per convicció pròpia o induïda de disposar d'espais de diàleg periòdic amb els grups d'interès en un context de transparència hauria d'afavorir una gestió més proactiva per part d'aquella de la seva responsabilitat envers la societat, fins i tot en el cas que d'entrada s'ubiqui dins una voluntat més propera a la gestió de riscos i a la gestió de la reputació corporativa que a unes conviccions ètiques profundes.
El debat sobre la regulació de l'RSC té una resposta generalment acceptada. L'RSC té caràcter voluntari, ja que altrament ja no seria RSC sinó compliment legal. Augmentar les exigències normatives correspon a una decisió del legislador, recollint la voluntat de la societat. Però l'RSC, per definició, és un enfocament de gestió que va més enllà.
El que sí que es pot regular sense que l'RSC perdi el seu sentit és l'obligació de transparència, que és un dels principis de l'RSC. Així, a Europa alguns països ja han fet obligatòria la rendició de comptes d'indicadors no financers, basats en estàndards d'RSC. I aquesta és una tendència que anirà a més i es regularà a Europa i al món, entre altres coses perquè els inversors tenen necessitat de conèixer aquests factors que tenen més capacitat interpretativa d'una empresa, de cap on va, de quins riscos afronta, de quina cultura té, de com està preparada per adaptar-se a les noves demandes de la societat, que no una memòria merament financera, que sovint aporta una informació de retrovisor.
RSC i Sector turístic
Catalunya és una de les principals destinacions turístiques mundials, i correspon al govern juntament amb els agents del sector consensuar i marcar les línies que ens projectin cap al futur, superant el model de sol i platja i desenvolupant el turisme de cultura, natura, negocis, congressos, convencions, mèdic, acadèmic, científic, religiós, gastronòmic, esportiu, de compres, de creuers o de luxe, etc., segons es marquin les prioritats, aprofitant les oportunitats de posicionament de què disposem per a poder competir podent-ne esperar uns bons resultats i també podent-nos-en sentir orgullosos com a ciutadans d'aquest país.De fet, el Pla Estratègic Visió 2020 ja estableix que Catalunya no és tant una destinació com la suma de moltes, diverses i a vegades contraposades destinacions. Pretendre esdevenir també una de les destinacions mundials de referència del turisme de negoci per mitjà d'un ressort integrat forma part de les possibilitats, i pot reforçar el lideratge de Catalunya, l'atracció de visitants i els impactes econòmics positius.
Però el turisme, en tant que activitat econòmica d'importància creixent en el món, causa grans impactes que també poden ser negatius i genera riscos que cal atendre des d'una combinació de marcs legals i de marcs d'assumpció de la responsabilitat dels operadors davant de la societat.
Codi Ètic Mundial per al Turisme
Aprovat el 1999 per l'Assemblea General de l'Organització Mundial del Turisme, el seu reconeixement dos anys després per les Nacions Unides, és el marc fonamental de referència per al turisme responsable i sostenible, el Codi Ètic Mundial per al Turisme és un conjunt de principis concebut per orientar els principals actors del desenvolupament turístic. Dirigit a governs, empreses turístiques, comunitats i turistes per igual, el seu objectiu és ajudar a maximitzar els beneficis del sector, minimitzant alhora els seus possibles conseqüències negatives per al medi ambient, el patrimoni cultural i les societats d'arreu del món.
Tot i que el Codi no és jurídicament vinculant, incorpora un mecanisme d'aplicació voluntària a través del seu reconeixement del paper del
Comitè Mundial d'Ètica del Turisme, al qual les parts poden remetre qualsevol qüestió relativa a l'aplicació i interpretació del document.
Els deu principis del Codi cobreixen àmpliament els components econòmic, social, cultural i ambiental dels viatges i el turisme:
Article 1: La contribució del turisme a l'entesa i el respecte mutus entre les persones i les societats
Article 2: El turisme com a instrument de desenvolupament personal i col·lectiu
Article 3: El turisme, factor de desenvolupament sostenible
Article 4: El turisme, usuari del patrimoni cultural de la humanitat i contribuent a la seva millora
Article 5: El turisme, activitat beneficiosa per als països acollidors i les comunitats
Article 6: Obligacions dels grups d'interès en el desenvolupament turístic
Article 7: Dret al turisme
Article 8: Llibertat de desplaçament turístic
Article 9: Drets dels treballadors i empresaris del sector turístic
Article 10: Aplicació dels principis del Codi Ètic Mundial per al Turisme
Article 5: El turisme, activitat beneficiosa per als països i les comunitats de destinació
- Les poblacions i comunitats locals s'associaran a les activitats turístiques i tindran una participació equitativa en els beneficis econòmics , socials i culturals que reportin, especialment en la creació directa i indirecta d'ocupació a què donin llo.
- Les polítiques turístiques s'organitzaran de manera que contribueixin a millorar el nivell de vida de la població de les regions visitades i responguin a les seves necessitats. [ ... ]
- En igualtat de competència , es donarà prioritat a la contractació de personal local.
- Facilitaran amb la màxima transparència i l'objectivitat pertinent tota la informació relativa als seus programes futurs i a les seves conseqüències previsibles, i afavoriran el diàleg sobre el seu contingut amb les poblacions interessades.
- Minimitzen els impactes negatius que hi pugui haver des del punt de vista econòmic, mediambiental i social.
- Generen beneficis econòmics per a la població i incrementen el benestar de les comunitats amfitriones, incloses les condicions laborals i el desenvolupament professional a la indústria.
- Involucren a la comunitat local en les decisions que afecta la seva vida i el seu benestar.
- Contribueixen positivament a la conservació i promoció del patrimoni natural i cultural, així com al manteniment de la diversitat.
- Ofereixen experiències més agradables als turistes-hostes a través de la possibilitat d'un contacte més significatiu amb la població local i una major comprensió dels aspectes culturals, socials i mediambientals de la localitat o destinació.
- Faciliten l'accessibilitat a les persones amb discapacitats físiques.
- Tenen en compte les diferencies culturals, promouen el respecte entre visitants i comunitat amfitriona, i fomenten la seguretat i l'orgull entre la població local.
Cal vetllar, doncs, que el model d'integrated ressort no porti a crear un espai tancat en ell mateix, autosuficient, que desatengui l'entorn tot girant-se l'esquena mútuament. La millora de les destinacions turístiques ha de ser equivalent a la millora de la qualitat de vida de les societats d’acollida. L'integrated ressort, i com més potent sigui més val aquesta consideració, ha d'estar integrat a l'entorn:
-Proveïment local
-Contractació local
-Posar en valor els actius culturals i turístics de l'entorn
-Col·laborar en reptes del territori
Males pràctiques en el camp del bon govern
En el marc que ens afecta, als riscos i impactes de l'activitat turística cal afegir-hi els derivats del sector de jocs i apostes, on aportarem alguna reflexió bàsica per tal com són aspectes que han tractat a fons altres compareixents.
a) El blanqueig de diners i les diverses formes de corrupció en general són una matèria fonamental dins el vector de Bon Govern de les empreses. A més dels marcs legals, existeixen diferents iniciatives i documents de referència entre els quals destaquem: el Conveni de Lluita contra la Corrupció de l'OCDE (1997); la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (2003); la creació del Grup de Països contra la Corrupció del Consell d'Europa GRECO (1999).
A més, seria convenient que aquelles empreses que es troben en sectors sensibles o de risc, prenguin un compromís actiu en la lluita contra la corrupció i alguna de les seves dimensions prevalents en el sector com ara el blanqueig de diners. En aquest sentit, convindria formalitzar el compromís mitjançant iniciatives empresarials com el Partnership Against Corruption Initiative, nascuda al Fòrum Econòmic de Davos al 2004, o bé el Pacte Mundial _ Global Compact, promogut al 1999 per Nacions Unides, i que preveu en el seu desè principi la lluita activa contra la corrupció. En tots dos casos, caldria anar més enllà de la signatura d'un compromís i gestionar activament i mostrar transparència seguint els mecanismes previstos.
b) Els riscos de la ludopatia i els valors del jocs d'atzar són una matèria que una empresa del sector hauria de valorar com gestiona. No valorarem l'opció de fomentar o facilitar la presència d'aquestes activitats econòmiques, però sí que des d'una visió d'RSC caldria que els actors implicats tractin de minimitzar els impactes negatius i assumeixin les conseqüències de la seva activitat. En aquest sentit, els experts en ludopatia destaquen diverses maneres de limitar els riscos, com els advertiments, alhora que consideren de gran risc l'opció de permetre jugar a crèdit en establiments presencials en els quals, a diferència del joc online, no caldria obrir aquesta zona de risc.
Catalunya Territori Socialment Responsable
Com ja hem dit, Catalunya no és tant una destinació com la suma de moltes, diverses i a vegades contraposades destinacions, de manera que ni el model del ressort integrat ni el tema del joc s'ha de pretendre associar unívocament a la Marca Catalunya, a la seva identitat turística. Aquest és un recurs adreçat a uns col·lectius, com molts altres podem tenir al llarg del territori, i és bo que ho conceptualitzem així, fent possible aquesta diversitat que és enriquidora i que ens permet no jugar a una sola carta.Tanmateix, el fet que el model català de turisme respongui a una suma de destinacions, pot trobar en la qualitat, sostenibilitat i responsabilitat de tots i cadascun uns atributs que sí que formin part de la identitat de país que es vulgui associar a la Marca Catalunya. I aquí sí que l'RSC d'unes empreses i d'un projectes passa a formar part d'una estratègia de país i de sector.
Catalunya té l'oportunitat d'esdevenir un Territori Socialment Responsable, un país identificat en el món pels valors de la responsabilitat social, l'ètica, la transparència, la sostenibilitat. És un repte ambiciós però que de ben segur lliga amb les aspiracions de la ciutadania i de moltes empreses compromeses que creuen que el valor de la feina ben feta que ens ha identificat des de fa dècades ha d'evolucionar incorporant també l'atribut de la responsabilitat davant dels reptes que planteja la societat.
I per avançar cap a un Territori Socialment Responsable, cal que moltes més empreses, grans i petites, administracions públiques, organitzacions socials i molts altres agents, facin un salt en la gestió de la seva RSC, que sovint algunes donen per fet com si fos un implícit vinculat al seu caràcter públic o no lucratiu. I sobretot, caldria que aquells sectors que tenen un caràcter més estratègic en l'economia catalana, com l'agroalimentari, el de la salut, el químic, el tecnològic... i molt especialment el turístic, incorporin un sentit avançat de la seva responsabilitat.
Voldríem que empreses catalanes d'aquests sectors aspirin a ser reconegudes mundialment, com moltes ja ho són, i que aquest tinguin un lideratge per la feina ben feta, entenent que aquest fer les coses bé avui també vol dir ser capaç de donar resposta al que la societat espera d'elles.
Propostes concretes
En tot el que respecta a impactes del projecte, la major part de les mirades es posaran en la fase inicial, la construcció. És evident que cal fer estudis d'impactes ambientals i econòmics. No seré jo qui els ho diré perquè les normatives ho manen i el sentit comú exigeix que es reforcin. Permetin-me, doncs, que no orienti les propostes cap aquesta fase sinó cap allò que sovint pot quedar més desatès, els impactes de la gestió quotidiana, perquè pot semblar no tant rellevant, perquè pot semblar que no s'hi hagin de donar els conflictes d'interessos del moment inicial, perquè ja quedi diferit en el temps i lluny dels focus actuals...O perquè pot semblar inabastable a l'establiment d'un marc regulador. I en canvi és en aquest dia després quan la generació dels impactes -positius i negatius- anirà prenent lloc.
1. És la nostra opinió que caldria establir l'obligació de rendició de comptes segons estàndards internacionals en els vectors de l'RSC (impactes econòmics, ambientals, laborals, socials, bon govern) de les empreses que actuen en l'activitat de jocs i apostes i, per extensió, proposaríem que en totes les activitats especials per raó de la seva perillositat o risc social, ambiental, econòmic, laboral i governança. A banda dels impactes directes, més coneguts i evidents (ambientals, laborals...), cal posar un major èmfasi en aquells es refereixen a l'esfera d'influència: proveïdors i altres grups d'interès.
2. El marc de rendició de comptes s'ha de basar en estàndards internacionals genèrics, però desenvolupats a partir de les especificitats del sector i del territori. Els operadors han de mostrar capacitat de comprensió dels elements materials que han de conformar a cada moment la gestió de l'RSC en el sector de referència (turístic, joc...) i en el territori on operen (Costa Daurada, Catalunya...). Així, els grups d'interès del territori, govern inclòs, haurien de tenir la capacitat de concretar quines són les principals expectatives que la societat té respecte aquesta activitat econòmica per facilitar que es puguin anar desenvolupant les millors pràctiques.
3. En el moment en què una empresa es postula per entrar a operar en un sector especialment regulat per raó del seu impacte, riscos, o especial interès, caldria l'òrgan contractant o concessionari demanés que els candidats expliquessin quin model d'RSC tenen previst aplicar.
4. Si la rendició de comptes pot ser regulada, hi ha altres elements més rellevants que no poden ser-ho però és on caldria cercar la manera d'obtenir el compromís dels diferents operadors.
- Formalització de compromisos: assumpció del Codi Ètic Mundial per al Turisme i dels Principis del Pacte Mundial i de les convencions de Nacions Unides, garantint que no solament en la seva activitat directa sinó especialment al llarg de la cadena de proveïment es respectin els compromisos bàsics respecte a matèries laborals, ambientals, socials...
- Sistemes de gestió de l'RSC per tal d'assegurar que els compromisos i declaracions, així com la informació aportada, estan subjectes a un procés de gestió i de millora contínua, integrada.
- Model de compres i contractació socialment responsable, per a assegurar que totes les empreses presents a les cadenes de proveïment i de subcontractació de serveis, a més dels requeriments de qualitat o seguretat, hi hagi una replicació del compromís de respectar i aplicar els valors que formen part de la política d'RSC i molt especialment a garantir el compliment legal, dels drets humans, dels drets laborals, de respecte ambiental, i de la lluita activa contra la corrupció.
- Codi ètic, que permeti reforçar el propi compromís i formalitzar la demanda a les empreses proveïdores que hagin de respectar-lo, sota risc de quedar expulsades, alhora que pot haver-hi auditories que vagin més enllà de la qualitat i seguretat i integrin aspectes d'RSC.
- Promoure que la rendició de comptes dels operadors inclogui indicadors de la cadena de proveïment, i que s'hagin d'avaluar un percentatge de les empreses proveïdores i contractistes.
- Respecte a la compra, també es pot tenir en compte la política de reducció de residus, de manera que es disminueixi tant l'impacte ambiental general com respecte als serveis del territori. Els productes de neteja en són un exemple, tant respecte a l'ús de productes poc nocius com respecte als envasos.
- La rendició de comptes també hauria de mostrar quins són els impactes econòmics en el territori, on un dels elements més important és l'origen de la compra, fet que sovint també implica una disminució d'emissions de CO2 per transport. No correspon al legislador marcar on una empresa ha de fer les compres, però si podem afavorir que aquesta informi d'on les fa, aquesta transparència suposa un estímul de l'empresa davant els seus grups d'interès locals.
El fet que les compres locals siguin significatives es considera una responsabilitat perquè ajuda al desenvolupament endogen. Davant un projecte d'aquesta envergadura, cal considerar que ajudar a enfortir l'economia local, tant de serveis com industrial, és una manera de compensar el caràcter més inestable o temporal de la contractació laboral.
Dues darreres reflexions
I dos darrers elements de reflexió sobre la responsabilitat social, respecte a les operacions de gran abast o gran repercussió sociopolítica com la que ens ocupa.
1) Quan una operació d'aquest tipus es fa bé tant en la posada en marxa com en la gestió, de manera que els grups d'interès valoren que els impactes són positius, i les empreses implicades obtenen la legitimitat social per a poder operar, s'està reforçant el capital de confiança de la ciutadania en les institucions i en els operadors que ha de facilitar que altres operacions similars en el futur puguin portar-se a terme minimitzant el cost de transacció que suposaria la desconfiança.
Dit d'una altra manera, si PortAventura no hagués mostrat una responsabilitat envers la societat, gestionant l'RSC, amb compromisos, transparència, impactes positius en matèria econòmica i ocupacional, etc., avui l'operació BCN World despertaria més recels entre els grups d'interès i especialment la ciutadania i els agents del territori.
Optar per una excel·lència social en un projecte com aquest també és necessari i convenient per a facilitar una visió constructiva i dialogant, que avaluï pros i contres d'un gran projecte, sense caure en el risc de la cultura del no. Ser excel·lents socialment és una gran responsabilitat que tenen per a facilitar que la relació empreses-societat no es vegi alterada per males pràctiques que empobririen el capital social, altrament dit capital relacional.
Com es diu a la Comunicació de la Comissió Europea "Estratègia renovada de la UE per 2011-2014 sobre laresponsabilitat social de les empreses":
En assumir la seva responsabilitat social, les empreses poden construir una confiança a llarg terme per part de treballadors, consumidors i ciutadans com a base per als models empresarials sostenibles. Una major confiança contribueix alhora a crear un entorn on les empreses poden innovar i créixer.2) Les grans companyies o les grans operacions han de guanyar la llicència social per a operar a través d'incorporar una visió pública. El fet que siguin empreses privades i que pretenguin legítimament obtenir-ne beneficis no obsta perquè la manera de comportar-se incorpori valors públics, guanyant ciutadania corporativa.
La societat cada cop és més madura, i com a resposta a les males pràctiques empresarials i a la falta d'ètica que ha estat a la base de la crisi, s'ha trencat part de la confiança que els individus dipositaven en les organitzacions (empreses, administracions, partits, i altres). Amb més motiu, les millors empreses, per grandària, per impacte, per lideratge, han de ser proactives per ajudar a millorar el funcionament de l'economia i garantir-ne un correcte impacte social i sostenibilitat.
L’RSE pressuposa el ple compliment dels marcs legals. Però un comportament socialment responsable hauria de tenir en compte no solament l’articulat de la llei sinó l’exposició de motius i el seu esperit. Una empresa socialment responsable hauria de pretendre no solament complir sinó col·laborar a fer possible per a la societat allò subjacent en la intenció del legislador i per extensió de la societat, ja sigui en aspectes ambientals, laborals, socials o econòmics, tots ells sota la premissa compartida de millorar el bé comú. Així, complir la llei, des d’una òptica d’RSE, no s’hauria d’entendre com evitar la sanció o complir les normes però esquivant la intenció del legislador, sinó prendre un compromís envers la finalitat d’interès general que preveu.
Quan un marc legal es modifica adhoc per a facilitar que una operació empresarial pugui portar-se a terme, és legítim que la societat esperi de les empreses que se'n beneficiaran un altíssim sentit de responsabilitat social, que inclou la integració de valors socials i àdhuc públics en la seu funcionament.
Com es diu a la Comunicació de la Comissió Europea "Estratègia renovada de la UE per 2011-2014 sobre la responsabilitat social de les empreses":
Per mitjà de l’RSE, les empreses poden contribuir significativament a la consecució dels objectius del Tractat de la Unió Europea d'assolir un desenvolupament sostenible i una economia social de mercat altament competitiva. Així mateix, contribueix a assolir els objectius de l'Estratègia Europa 2020 per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador...
Autoria: Josep Maria Canyelles
jmcanyelles@collaboratio.net
www.responsabilitatglobal.com
www.vector5.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada