Vivim un moment exemplar per al món

Parlant avui amb un parent sindicalista andalús ens deia que allà ja no parlen gaire del tema català. Ho veuen tan complex que els desborda. Ja no hi tenen res nou a aportar. Per una banda veuen que a Catalunya el procés va de debò i, per altra, que l'Estat no està en condicions de fer cap mena de concessió que, ni seria prou valorada per Catalunya ni seria acceptada per la resta d'Autonomies.

Sembla que amb poc temps l'estat d'ànim i la percepció va canviant. La gent assenyada comença a comprendre que no es tracta d'un bluf per aconseguir millores en el finançament. I algunes persones potser comencin a reflexionar sobre si Espanya ha comès algun error en el seu capteniment envers la diversitat interna.

En general, encara no es veuen moltes veus en l'escenari procliu a la unitat d'Espanya de comprensió del procés català. Però, sincerament, crec que comença a haver-hi persones que comencen a pensar en la secessió de Catalunya com una possibilitat real, i contra la qual no cabrà la reacció militar sinó una certa acceptació democràtica dels fets.

Això és positiu perquè suposa una principi d'acceptació de la realitat, d'una realitat possible que fins fa pocs mesos es creia il·lusòria, una quimera segons el ciutadà més afortunat de l'Estat. El canvi en la mentalitat dels individus és la base perquè la gestió del canvi en una organització o en una societat fructifiqui de manera fluïda i amb ductilitat.

I crec que aquest canvi que les persones començaran a experimentar en els propers mesos tindrà un efecte altament positiu per a la societat espanyola. La societat espanyola necessita un canvi profund en algun aspecte que és crucial per a la nova societat. Dit de manera sintètica: el futur depèn de nosaltres, els ciutadans tenim la darrera paraula. La societat civil organitzada i la societat com a suma d'individus amb criteri propi són la base de democràcia, i les forces polítiques han d'articular la forma de govern però sense segrestar les voluntats.

Vivim un moment exemplar per al món, que mostra com mai abans una nació mancada de reconeixement inicia un procés serè, pacífic, cívic, democràtic, integrador... per a assolir la sobirania. I això implica un acte espectacular per a la democràcia: com la força de la ciutadania marca el pas de la classe política i es produeix un canvi de legalitat per raons de nova legitimitat.

Pensant no sols en l'èxit del nostre objectiu sinó en l'exemple per a la humanitat, cal que el procés segueixi sent perfecte en la seva execució, prudent però imparable, apel·lant sempre al diàleg però amb el full de ruta ben marcat, i alhora dibuixant un model de futur estat marcat per una cultura política avançada que ja hem d'anar incorporant des d'ara, amb la màxima ètica, transparència, sostenibilitat.