Les monges que netejaven l'altar i altres imatges

• L'església es cometre un error de detall donant una pobra imatge del paper que reserva a les dones.

• Però les imatges denigrants per a les dones no són aquestes sinó que provenen d'altres esdeveniments que tothom accepta amb normalitat

• Si molts religiosos han mostrat la seva disconformitat i àdhuc indignació per aquest fet, cap pilot d'automobilisme diu res davant les dones-objecte que fan la feina de somriure

Les imatges de les monges que viuen a la parròquia de Sant Pere Puel·les de Barcelona netejant l'altar de la Sagrada Família van colpir l'audiència de la solemne dedicació de la basílica. El protagonisme i la magnífica posada en escena de la cúpula masculina de l'Església, amb Benet XVI al capdavant, va generar un brutal contrast amb la submissió amb què les religioses van parar i netejar l'altar per a l'eucaristia. Una mostra del paper secundari que té la dona en l'Església catòlica, i que ja ha provocat queixes generalitzades. Les més sentides, les dels responsables de les ordes de monjos i monges de Catalunya [llegir notícia sencera a l'AVUI]

La imatge va ser tremenda i difícilment la podrem oblidar de manera associada a l'esdeveniment. Quina desgraciada circumstància, quina manca de sensibilitat i quina poca visió mediàtica!

I és que les magnifiques imatges produïdes per Televisió de Catalunya van augmentar la visibilitat del fet. Es va veure des de totes les perspectives possibles, i fins i tot amb un contrallum on els seus cossos minúsculs vestits de negre, envoltats de les corporeïtats enormes d'uns capellans vestits de blanc que les envoltaven com fent un control de qualitat... Semblaven éssers de diferents móns!  Disculpeu que m'hagi recreat en la fotografia, però impactava. Al damunt, un comentarista religiós va dir en directe per la televisió que qui millor que la ma d'una dona, feta per a tenir cura de la família, per a netejar l'altar.


La màgia de l'esdeveniment queia per un moment. I es feia difícil no vincular el fet a l'estil papal, a la manca de gestos valents per lluitar contra les males pràctiques i per iniciar reformes algunes reformes que semblen inevitables. Ens venien al cap algunes reflexions fetes uns pocs mesos enrere quan els escàndols de pederàstia van començar a assolar la institució:

Benet XVI es mostra incapaç d’adequar l’Església als temps: «Aquest no és el Papa que farà les reformes de l’Església». El cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’Estat de Benet XVI, ha respost amb aquesta sinceritat a alguns funcionaris que al Vaticà li preguntaven quina direcció segueix l’Església catòlica. La resposta ha sorprès, ja que les informacions que van transcendir del conclave que, demà farà cinc anys, va escollir l’actual Pontífex, indicaven precisament el contrari. Font: El Periódico

Aquesta imatge es va produir diumenge passat, avui fa just set dies. I avui diumenge, també per televisió, també davant els ulls del món en una retransmissió global, es lliuraven els trofeus als guanyadors de la Fórmula 1. Els herois, els nous déus del nostre temps, eren acomboiats per unes senyores d'aparença estètica molt agradable. Totes les persones que importaven alguna cosa eren homes: els corredors, els mecànics, els propietaris de les marques, els propietaris del país (Abu Dabhi). Per contra, les poques dones que hi tenien un paper assignat, no en tenien cap altre que el de florero. (Foto: no he trobat la imatge que volia perquè ningú s'ha entretingut a seleccionar-la)

S'entenen les crítiques a l'escena que es va produir a la Sagrada Família. I les compartim. No s'entén la manca de crítiques a l'escena d'avui. És injust que es critiqui un esdeveniment i no l'altre i encara hi afegirem alguna cosa més.

• La imatge eclesial perjudica més la institució que no a les dones. És una imatge tan antiga, tan fora de lloc, tan evident en el seu error, que no comporta en absolut una disminució el paper de la dona a la societat sinó que disminueix la imatge de l'Església, refermant una imatge d'institució que li costa adaptar-se als temps fins amb els detalls més senzills.
• La imatge de la F1 no perjudica aquest esport ni els seus promotors, sinó que perjudica les dones en el seu conjunt perquè en transmet una imatge de dona - objecte, vàlida solament en funció de la seva bellesa exterior i el seu erotisme.

Remarco que aquesta reflexió vol sumar-se a les crítiques a la poca sensibilitat eclesial, però també vol posar les coses al seu lloc pel que fa a les conseqüències socials de molts altres esdeveniments similars. En la mesura que l'esport té avui una dimensió èpica  -per a alguna gent diríem que gairebé religiosa-  l'esforç social per a modificar certes realitats (la imatge i la realitat subjacent) hauria de focalitzar adequadament. Per a l'església, la no adaptació anirà més en detriment d'ella mateixa que no pas de la presència social de les dones. Hauria de ser l'Església la principal interessada a viure dins la societat real, dins l'espai-temps, per a fer més possible la seva missió, cosa que no podrà fer vivint en una altra societat perduda en el temps.

El rol de les monges en la missa papal va indignar els religiosos i les ordes de monjos i monges catalans es van mostrar disconformes amb la imatge secundària i de submissió que es va oferir al món. Fins i tot un altíssim càrrec de l'arquebisbat admetia immediatament “l'error” estratègic d'aquest episodi de la missa. En contraposició, no se sap que cap directiu de la Fórmula 1 ni cap representant de les marques hagi fet res de semblant.


No hi ha -per descomptat- res a defensar ni a excusar. Però sí que cal posar les coses al seu lloc pel que fa a equilibrar els focus de la crítica social. La imatge de les monges va ser feridora no perquè fos una feina indigna sinó pel missatge de gènere que reflectia. Altres imatges són feridores per si mateixes, pels valors inherents que contenen al marge del context.


La Vanguardia: Las monjas que limpiaron el altar ante el Papa en la Sagrada Família explican su vocación