La Comissió Europea adverteix sobre concentració i objectivitat en el mercat de l'auditoria

La Comissió Europea va iniciar a l'octubre una consulta sobre l'auditoria. Per a la Comissió la crisi va mostrar les deficiències del sector. Faciliten les auditories la informació adequada? Suscita dubtes la seva independència? Hi ha riscos en la concentració del mercat en les "Quatre Grans" Deloitte, Ernst & Young, Price i KPMG? El comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, va sostenir que "no és clar que els auditors siguin realment objectius i crítics en examinar els estats financers d'una empresa quan aquesta mateixa empresa és client real o potencial de serveis diferents dels d'auditoria". Com impactarà aquest escenari en les auditories dels Informes d'RSE?

La Comissió Europea va iniciar a l'octubre una extensa consulta sobre la funció de l'auditoria legal i l'entorn general en què tenen lloc les auditories. La crisi financera ha plantejat la necessitat de preguntar si és possible millorar la funció dels auditors per tal de reduir tot possible nou risc financer en el futur. La crisi ha posat també de manifest certes deficiències del sector d'auditoria que s'han d'estudiar més en detall. Aquest treball sobre l'auditoria forma part dels esforços adreçats a aprendre de l'experiència de la crisi i reformar el sector financer.

Més concretament, la Comissió té gran interès a plantejar certs extrems: faciliten les auditories la informació adequada a tots els agents del sector financer? Suscita dubtes la independència de les societats d'auditoria?Comporta riscos la concentració del mercat? Podria ser convenient una supervisió a escala europea? De quina manera poden satisfer les necessitats específiques de les petites i mitjanes empreses?

El termini de resposta a la consulta conclou el 8 de desembre de 2010.

El comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, ha manifestat que: «La veracitat dels estats financers és essencial perquè existeixi confiança en el mercat. Tots els agents del sector financer han de poder confiar en informació que reflecteixi la veritable situació financera de les empreses. Els auditors tenen una important funció per desenvolupar i, per això, necessitem auditories sòlides i completament independents.

La crisi ha posat de relleu una sèrie d'errors en el sector d'auditoria, i cal estudiar quines millores cal introduir-hi. Crec que hem d'afrontar aquest debat amb franquesa i amplitud de mires. Cap tema ha de ser tabú».

L'objectiu d'una auditoria és oferir una opinió sobre la fidelitat dels estats financers de les empreses auditades, amb plena independència d'aquestes. En aquest sentit, la independència dels auditors ha de ser la pedra angular de l'auditoria.

La crisi bancària, en particular, ha dut a reflexionar si és possible millorar la funció dels auditors per tal de reduir tot possible nou risc financer en el futur. La finalitat del Llibre Verd és realitzar una extensa consulta dirigida a determinar quins canvis podria ser necessari introduir en la política d'auditoria.

Per aquest motiu -afirmen des de la Comissió- la independència dels auditors ha de ser la base de l'entorn de l'auditoria. És hora d'investigar si es compleix realment aquest mandat social. Algunes parts interessades han mostrat la seva preocupació pel que fa a la pertinença de les auditories en l'entorn empresarial actual. A altres parts interessades els pot resultar difícil entendre que els estats financers d'una entitat puguin reflectir una imatge «raonable» i una «solidesa significativa» quan es trobava, de fet, en greus dificultats financeres.

- L'impacte en l'RSE i els informes de sostenibilitat

Aquest nou escenari europeu impactaria sense cap dubte dins l'àmbit de l'RSE. Allà també les auditores compleixen de vegades els rols superposats de auditores i assessors, qüestió que va ser posada en dubte en nombroses oportunitats i en diversos fòrums. Aquesta incompatibilitat cobra major rellevància en un context en què s'està parlant, moltes vegades a instàncies de les pròpies auditores, d'avançar cap a un nou esquema d'informes de sostenibilitat integrats a la memòria i balanç financer.

De fet, iniciatives internacionals vinculades amb indicadors de sostenibilitat i elaboració de memòries de gran rellevància com el Global Reporting Initiative (GRI) treballen cada vegada més estretament amb les esmentades "Quatre Grans" ja sigui donant suport a treballs d'investigació, o finançant l'obertura de noves oficines. El GRI va anunciar fa mesos que en el futur els seus indicadors de sostenibilitat es fusionaran amb els financers en la versió G4 de la seva eina.

Anys enrere, en el marc de la discussió de la flamant Guia ISO26000, els representants del propi sector privat en aquesta discussió van desestimar la qüestió de la certificació pels costos d'auditoria que portaria aparellats i per les dificultats tècniques d'una "quantificació certificable" d'una matèria que aplega tants temes com la responsabilitat social empresarial.

Segons el parer de la Comissió, hi ha una sèrie d'aspectes en els quals caldria aprofundir:

- La independència dels auditors: no és clar que els auditors siguin realment objectius i crítics en examinar els estats financers d'una empresa quan aquesta mateixa empresa és client real o potencial de serveis diferents dels d'auditoria.

- La fiabilitat que els interessats poden atorgar als estats financers auditats. Es tracta de comprendre fins a quin punt les expectatives dels interessats s'allunyen, si s'escau, de la realitat pel que fa a l'abast i la metodologia de l'auditoria.

- El possible risc sistèmic que pot originar la intensa concentració del sector d'auditories (de quina manera pot afectar el conjunt del sistema financer el tancament d'una de les grans societats d'auditoria?).

Altres punts crítics assenyalats pel "Llibre Verd Política d'auditoria: lliçons de la crisi".

- Al marge de les disposicions legals i del Codi ètic, la Comissió vol reforçar la independència dels auditors i abordar els conflictes d'interessos inherents al panorama actual, que es caracteritza per factors com el nomenament i la remuneració dels auditors per part de la empresa auditada, els baixos nivells de rotació de les empreses d'auditoria o la prestació de serveis diferents a l'auditoria per part de les societats d'auditoria.

- Els auditors són nomenats i pagats per l'entitat que ha de ser auditada, i això en el marc d'un procés de licitació comercial. El fet que els auditors siguin responsables davant els accionistes de l'empresa auditada i altres parts interessades, encara que rebin la seva remuneració de l'empresa auditada, "crea una distorsió dins del sistema", expressa la Comissió en la Línia Verda.

- Caldria plantejar la rotació obligatòria de les societats d'auditoria i no només dels socis auditors. La Comissió comprèn els arguments relatius a la pèrdua de coneixements a resultes de la rotació. No obstant això, desitja examinar els avantatges i inconvenients d'aquesta rotació, especialment de cara a promoure i mantenir l'objectivitat i el dinamisme en el mercat d'auditories.

- La Comissió desitja examinar la possibilitat de reforçar la prohibició de prestar serveis diferents de l'auditoria per part de societats d'auditoria. Això podria donar lloc a la creació de «societats d'auditoria pures», assimilades a unitats d'inspecció. Atès que els auditors emeten un dictamen independent sobre la salut financera de les empreses, l'ideal seria que no tinguessin cap interès comercial a l'empresa auditada.

- El mercat de les auditories d'empreses que cotitzen en borsa està dominat en l'essencial pel que es coneix com les «quatre grans» (Deloitte, Ernst & Young, PricewaterhouseCoopers i KPMG) societats de auditoría35. Pel que fa als ingressos o honoraris percebuts, la quota total de mercat de les «quatre grans» en relació amb empreses que cotitzen en borsa supera el 90% en la gran majoria dels estats membres de la UE36. Aquesta concentració podria comportar una acumulació de riscos sistèmics, i el col·lapse d'una «societat sistèmica" o d'una societat que hagi assolit «proporcions sistèmiques» podria distorsionar tot el mercat.

- Les auditories conjuntes com a tals només es duen a terme a França, on les empreses que cotitzen en borsa estan obligades a nomenar dos societats d'auditoria diferents que comparteixen el treball i signen conjuntament l'informe d'auditoria. Aquesta pràctica, però, s'hauria de seguir desenvolupant en el sentit de «dinamitzar» el mercat per tal que les societats no sistèmiques de mida mitjana puguin participar activament en el segment de mercat de les auditories de grans empreses, cosa que fins al moment ha resultat ser molt difícil.

- Encara que les PIME treuen profit d'una auditoria a través de la major credibilitat de la informació financera, les auditories legals també es consideren una possible font de càrregues administratives. Convindria fer veritables esforços per crear un entorn específic per a l'auditoria de les PIME. Per exemple, desencoratjar l'auditoria legal de PIME. Alternativament, si els Estats membres desitgen mantenir alguna forma de garantia, es podria introduir un servei legal adaptat a les necessitats de les PIME, com ara una «auditoria limitada" o una "revisió legal», en què els auditors s'aplicarien procediments limitats per detectar incorreccions degudes a error o frau.

Hom podrà respondre tot allò que es planteja al Llibre Verd fins al 8 de desembre. El 2011 i a la llum d'aquestes respostes, la Comissió decidirà si és necessari prendre mesures. La Comissió procurarà cooperar amb els seus principals socis internacionals en el context del Consell d'Estabilitat Financera i el G-20, i acostar-hi posicions

Novembre de 2010

Font: Comunicarse