Ha estat positiu introduir el debat en termes serens i respectuosos. I sempre considerant que calia complir la llei. Ara ja es disposa del punt de vista fonamentat que mancava: L'advocacia de l'Estat respon a l'Ajuntament de Vic que s'ha d'empadronar tothom, amb papers o sense. I cal agrair-ho i complir-ho. I agrair a Vic que ho hagi plantejat públicament amb transparència, ja que ara hem sabut que hi ha ajuntaments -i els que no se saben!- que porten a terme pràctiques restrictives d'amagat. Per tant, molt bé per Vic.
Però ara queda l'altra qüestió que molta gent es pregunta: si els ajuntaments estan obligats a inscriure al padró persones que hi viuen sense papers i que, en conseqüència, no poden treballar, on és la lògica de la intervenció pública i l'ordenament jurídic.
No ens estem posicionant per mesures d'expulsió ni per no inscriure'ls. Només volem fer notar que això és can pixa quan una llei diu una cosa i una altra en propicia la incoherència. O siguem més restrictius a l'entrada o donem papers per a tothom, però no podem acceptar tranquil·lament que tenim milers de ciutadans que viuen en la il·legalitat. De què treballen? D'on surten els diners per als seus serveis?
No es pot acceptar perquè entre altres coses això genera un altament irresponsable efecte de crida, i encara avui poblacions com Salt estan augmentant diàriament el seu padró. No es pot acceptar que des de la política es faci un ús interessat de la immigració, com va succeir a França quan el president Mitterrand va propiciar intencionadament que la immigració es desboqués per així propiciar un partit xenòfob que condicionés el discurs de la dreta democràtica i així treure'n rendiment electoral.
La política d'immigració hauria de ser molt més seriosa i consistent, per respecte a les persones afectades, per respecte als drets humans, per solidesa legal i seguretat jurídica de les persones i institucions que la porten a terme, i per a no fomentar actituds xenòfobes o fruit de les pors quan els actors públics no estan a l'alçada.
Els ajuntaments han d'inscriure tothom en el padró. Però tots haurien d'actuar igual, cosa que no és ara per ara. El fet que alguns ajuntaments posin condicionants genera una injustícia per a d'altres que actuen amb major neutralitat. I el poder legislatiu hauria d'introduir una major coherència en les normes. No ens agrada escoltar ara certs discursos presidencials carregats de retòrica fent una defensa dels drets humans i de la legalitat i amenaçant que no toleraran els trucs que puguin fer alguns ajuntaments. Si hi ha una cosa que no ha fet Vic és un truc. I si hi ha una cosa que fa l'estat és permetre l'existència de sense papers sense aportar-hi cap solució. Almenys, on es produeix aquesta circumstància, l'aportació de molts més recursos públics seria una manera de compensar aquests municipis i prevenir l'aparició de valors contraris a la convivència.
PD: Vic continuarà empadronant tots els immigrats però demana ajuda (inclou vídeo declaracions). Vic no aplicarà finalment la mesura anunciada. El batlle, Josep M. Vila d'Abadal, ha dit que, per més que no el compartia, acataria el dictamen del ministeri de l'Interior espanyol, segons el qual s'han d'empadronar tots els immigrats, sigui quina sigui la seva situació legal. Ara, també ha demanat al govern espanyol que hi hagi un 'ordre legal' i que doti de recursos els ajuntaments Adrià Costa / Osona.com
PD2: Crec que l'encerta molt bé Joan Barril en aquest comentari que fa en el seu article al Periódico:
[...] Alguns plumífers que no coneixen res del món de la immigració han saltat dient que el consistori de Vic és racista. No només això: dimecres, el president del Govern va destil·lar una insospitada mala llet tot i el seu tradicional tarannà de Bambi per dir que no pensava tolerar això de Vic i que fins aquí podíem arribar. La premsa capitalina s’ha acarnissat amb els ciutaddans de Vic i per extensió també amb aquesta ciutat, que ha sabut gestionar durant molts anys la progressiva integració d’una quarta part de la seva població, i l’ha estigmatitzat dient-li a la seva gent gairebé racista.PD3: Pilar Rahola ha fet una crítica de les paraules de Zapatero:
L’animadversió per la decisió de Vic, ¿hauria estat la mateixa si no s’hagués tractat d’una població catalana? Digueu-me paranoic, però començo a pensar que s’està utilitzant frívolament la paraula racista per carregar una vegada més contra qualsevol cosa que pugui alimentar la catalanofòbia residual. ¿Racistes a Vic? Segur que n’hi ha. Com n’hi ha a Rússia, a Leganés o a El Ejido, on es van desencadenar fa uns anys verdaders pogroms contra els immigrants. I no recordo una campanya tan dura contra aquell municipi andalús com la que ara recau sobre el consistori de Vic i els seus ciutadans.
[...] Has dicho, con la solemnidad obligada tanto por el contenido de tus palabras como por el continente donde las pronunciabas, lo siguiente: "El país que yo presido no va a consentir que por un truco de un ayuntamiento, haya seres humanos que no puedan acceder a los servicios sociales básicos". Conocedor del sentido de la propaganda, has hablado como si fueras el último mohicano de la solidaridad, the last que aguantaba la bandera. Y le has puesto todos los ingredientes: indignación, autoridad, ética. Has contribuido, así, a la brutal demonización que ha sufrido un ayuntamiento, el de Vic, que lleva más de treinta años luchando a favor de la integración de los inmigrantes, con un éxito notorio. Pero parece que tú te has quedado contento, quizás convencido de haber puesto en vereda a los aprendices de xenófobos. Todo muy bonito. Tanto, que todo suena hueco, falso y, desgraciadamente, demagógico. ¿Hablamos del país que tú presides? Pero sin las máscaras de Quico el Progre, ni la vacua grandilocuencia de las medias verdades, ni el paraguas de la corrección política. Si te preocupa el país que tú presides, Vic es el último de tus problemas. De hecho, es parte de la solución.PD4: Fragment de l'entrevista que el Periódico fa a Vila d'Abadal, alcalde de Vic:
Veamos. El país que tú presides tiene un lío monumental con la inmigración, tanto, que no cumple sus propias leyes, para empezar la de extranjería [...]
–Parlant clar, el seu pla era no acceptar immigrants ‘il·legals’.
–És que no podem acceptar sense papers. Tenir aquí sense papers vol dir tenir gent que no pot treballar legalment. A més crea un efecte crida a altres sense papers que es juguen la vida per venir aquí. Permetre que vingui gent que no pot treballar és crear desencant i amargura perquè al cap d’uns anys veuen que no aconseguiran el que perseguien. Pel seu propi bé no els podem acceptar.
–Filantropia al marge, competeix a l’Estat i no als ajuntaments impedir que vingui immigració il·legal.
–Sí, però l’he d’atendre jo. Els immigrants són el 25% de la població de Vic. Aquest és un assumpte importantíssim per a la ciutat. Fins ara han vingut i els hem tractat bé. Queden cinc o sis anys de crisi social. I la crisi econòmica, encara que ens diguin que s’acaba, durarà tres o quatre anys. Però em preocupa sobretot la social. O ens dediquem a la immigració o tindrem guetos i extrema dreta.
–Els immigrants diuen que gràcies a ells ha crescut per exemple la poderosa indústria càrnia d’Osona i que quan feia falta mà d’obra no es va vetar mai ‘sense papers’.
–Tenen tota la raó. No se’ls va qüestionar en època de bonança i se’ls qüestiona ara. Però per poder ocupar-nos dels que són aquí necessitem que l’arribada d’immigrants tingui un final. El món no és il·limitat, la riquesa no és il·limitada, tot té un principi i un final. És dur parlar de persones en aquests termes però ho hem de fer. Si no, estem perduts.
PD: Elogi d'uns alcaldes, article del notari Juan-José López Burniol
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada