S'hi expressa el punt de vista de Josep Maria Canyelles, expert en RSE, i de Sara Berbel, directora general d'Igualtat d'Oportunitats [accés a la revista]:
La conciliació és una bona pràctica vinculada a la responsabilitat social de les empreses (RSE), però aquest estil de gestió és més complex del que pot semblar i no és fàcil de comprendre ni de generalitzar. Estem davant de pràctiques voluntàries que algunes empreses posen en marxa per a donar resposta a les demandes dels seus grups d’interès però alhora també a la nova realitat de les organitzacions. Les empreses més predisposades són aquelles més orientades a gestionar nous valors corporatius i una nova cultura organitzativa i que, pel que fa als recursos humans, volen passar de la cultura de la presencialitat a la del rendiment en un marc de gestió del coneixement. A Catalunya en tenim casos molt interessants. I també les administracions haurien de fer-ne un ús intern vinculat a la millora de la productivitat.
Però és el conjunt del teixit empresarial el que hauria de prendre consciència de la rellevància que aquestes polítiques tenen per a la mateixa competitivitat del territori, tant per a captar talent com per a apuntalar un millor desenvolupament en un marc de cohesió social.
Sovint alguns empresaris i empresàries lamenten la manca de civisme o es queixen que la capacitació acadèmica de les persones sovint no comporta uns valors de compromís i emprenedoria. La conciliació no solament permet una relació win-win en què hi guanyen les persones i l’empresa. És un triple guany o triple win en què també hi surt guanyant la comunitat en la mesura que les famílies poden assumir una millor responsabilitat en l’educació dels fills.
Article relacionat: La proposta del calendari escolar porta Maragall a demanar implicació empresarial en la conciliació
Article relacionat: La proposta del calendari escolar porta Maragall a demanar implicació empresarial en la conciliació
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada