Després de patir veien la pel·lícula "La recerca de la felicitat" (The Pursuit of Happyness) aquesta nit a TV3, m'he assabentat que la història biogràfica que s'hi narrava era certa. Es tracta d'un cas de persona que la vida la conduïa cap a la misèria fruit de la desestructuració familiar i la pobresa que l'envoltava, però que aconsegueix ensortir-se'n gràcies a l'esforç i la constància. La sorpresa final és que aquesta persona sense-sostre acaba sent un multimilionari amb un marcat accent filantròpic que volem reflectir aquí, a partir d'uns paràgrafs extrets de la viquipèdia:
Després d'anar a una de les seves vendes, la vida de Gardner va canviar. Va conèixer a un home impecablement vestit amb un Ferrari vermell. Curiós, Gardner li va preguntar que feia per viure, al que va respondre que era corredor de borsa. A partir d'aquí Gardner va decidir al que volia dedicar-se en el futur. Aquest home de vestit era Bob Bridges, qui el va introduir en el món de les finances. Immediatament li va presentar al director de la firma per parlar de programes de capacitació. Durant els següents dos mesos, Gardner cancel.lar totes les seves cites de vendes i va posposar les seves multes d'estacionament acumulades, inclosa la que li van posar quan estava parlant amb ells.I a partir d'aquí comença el seu projecte empresarial propi i la incorporació de la visió socialment responsable:
Gardner va aconseguir una oportunitat en ser acceptat en un programa de capacitació en EF Hutton. De cop va renunciar al seu treball per dedicar-se a temps complet a la preparació per ser corredor de borsa. Quan per fi es va presentar a l'oficina del primer dia, es va trobar amb la sorpresa que havien acomiadat una setmana abans al director que el va contractar.
Sense experiència ni llicenciatura ni connexions, va aconseguir que li fessin una entrevista a la borsa de valors Dean Witter Reynolds, però una setmana abans va ser detingut per no pagar 1.200 dòlars en multes de cotxe i va passar 10 dies a la presó. Quan va sortir, va descobrir que la seva nòvia s'havia anat amb el seu fill i totes les seves pertinences, inclosa la seva roba. Al dia següent, amb la mateixa roba amb què va entrar a la presó es va decidir a presentar-se. La tàctica va tenir efecte i va aconseguir una feina com a aprenent per 1.000 dòlars al mes, que amb prou feines li arribarien per viure. Quatre mesos després que Jackie desaparegués, va tornar per deixar-li de nou al seu fill perquè ell es fes càrrec del nen. A les pensions no s'acceptaven nens, però tot i així va acceptar la seva custòdia. Tot i tenir feina, el seu fill i ell vivien desemparats sense llar mentre estalviaven per llogar una casa a Berkeley, Califòrnia.Cap dels seus companys de treball sabia que ell i el seu fill van estar un any vivint sense casa.
Tot el seu sou se n'anava en els bolquers, el jardí infantil i el menjar. Feia servir dos vestits, un gris i un blau, que carregava a la seva bossa. Al principi dormien en motels barats, però no es podien donar aquest luxe durant tot el mes. Més endavant dormien on poguessin, com a la seva oficina, albergs, parcs i fins i banys públics. Chris va rebre ajuda de les persones que menys esperava, les prostitutes en veure'l empenyent el atrotinat caminador del seu fill, li regalaven al petit bitllets de cinc dòlars. Però va ser el reverend Cecil Williams qui en veure la dedicació de Gardner al seu fill, els va permetre quedar-se per uns quants mesos al refugi de mares indigents. Avui en dia quan se li pregunta a Christopher Gardner, Jr com va ser viure sense sostre, ell respon: "No podria dir-te que fueramos sense-sostre, jo només sabia que sempre havíem de marxar. Així que, si me'n recordo d'alguna cosa, és nosaltres movent-nos, sempre movent-nos ".
Gardner sempre va ser el primer en arribar a l'oficina i l'últim a anar-se'n, fent persistents trucades als clients prospecte. El 1982, per fi va passar la seva examen per obtenir la llicència i va obtenir ocupació en Dean Witter Reynolds.
Cinc anys després, Chris Gardner establir la seva pròpia firma de borsa de valors Gardner Rich Co, una bossa de valors institucional especialitzada en deutes, les transaccions d'algunes de les institucions més grans del país i plans per a pensions públiques. La seva nova companyia va començar en el seu petit pis amb una inversió inicial de $ 10,000 dòlars i una taula de fusta que servia per a l'hora de dinar en família. El 2006 la va vendre en un tracte multimilionari, i es va convertir en fundador de Christopher Gardner International Holdings, amb oficines a Nova York, Chicago, i San Francisco. Ara està fent inversions a Sud-àfrica que crearan centenars de treballs i introduiran milions en inversions estrangeres per a la nació.
En l'actualitat també coopera en diverses organitzacions filantròpiques com Cara Program i l'Església Metodista de Sant Francesc qui més van ajudar quan ho necessitava ell i el seu fill.També va fundar un projecte milionari a San Francisco que crea cases de renda baixa i oportunitats d'ocupació. A Chicago dóna assistències per vacants d'ocupació, orientació laboral i capacitació a gent sense llar ni recursos. També coopera amb el National Fatherhood Initiative per a ensenyament dels nens.
Ha rebut el premi al Pare de l'Any el 2002, el 25 Premi Anual Humanitari i el 2006 el Premi a Amics de l'Àfrica. La seva història va passar desapercebuda fins a aparèixer en una part del programa 20/20, el 2003.No hem reproduït els paràgrafs de la desgràcia familiar que el va assolar sinó sols aquells fets als quals atorguem major rellevància en el desenvolupament de la narració vers l'èxit. Sí que volem afegir que entre els anys 60s i 70s, Chris va sentir un profund orgull cap a la cultura afroamericana influenciat per Martin Luther King Jr, Malcolm X i Eldridge Cleaver, així com un profund interès en temes de racisme i discriminació a l'Àfrica i els EUA.
Com que hem titulat aquesta reflexió com un cas de resiliència social, us oferim aquesta presentació que explica teòricament què és la resiliència aplicada al camp social (no a la física):
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada