Esperit col·laboratiu

L'esperit col·laboratiu és un dels nostres cavalls de batalla en els arguments que defensem respecte a la relació entre grups d'interès. Més enllà de tota la dimensió vinculada a la resolució de conflictes o a la confrontació d'interessos oposats, ens interessa especialment com la relació entre grups d'interès pot ser font d'oportunitats col·laboratives i de desenvolupament.

Però certament no és aquesta una tasca fàcil, més si tenim en compte les tradicionals desconfiances que s'han donat entre les organitzacions. Al nostre país, segurament la manca de capacitat de treballar plegats ha estat una de les raons que expliquen alguns dèficits importants en la nostra projecció. Tenim moltes pimes però poques multinacionals i, massa sovint, algunes pimes han semblat més una botiga o petit negoci que no una empresa amb voluntat de créixer i projectar-se. Un dels motius que ho expliquen també estaria en aquesta manca de capacitat col·laborativa. De voler fer-ho tot massa sols. Acceptem que és una feblesa dels catalans, com a persones, com a empreses, com a poble.

L'esperit col·laboratiu no s'improvisa sinó que ha de provenir d'una cultura en la qual es valori i estigui profundament implantat. Curiosament a Catalunya disposem d'una gran capacitat col·laborativa que es percep per exemple en la vida associativa. Si bé és cert que també es dóna el problema d'atomització, de personalismes i presidencialismes, no podem menystenir la capacitat cívica que hi ha al darrere. Tanmateix, aquesta capacitat cooperativa en la dimensió més cívica es perd quan entrem en altres àmbits de l'economia.

L'esperit col·laboratiu impregnant tots els racons

Feia dies que volia escriure sobre l'impacte positiu que m'ha produït el fet que aquest Nadal hagin aparegut algunes creacions musicals fetes en col·laboració de diferents autors. A banda del factor sorpresa, a banda de la qualitat musical i artística, a banda dels resultats econòmics, volem aprofitar aquest petit detall nadalenc per a ressaltar els valors col·laboratius que hi ha al darrere, i per positivar que des de la cultura, des dels professionals, des de les petites empreses, es facin passos no oportunistes per a enfortir aquesta cultura de la col·laboració.

Dos exemples són la cançó És un desig, d'Albert Thio & els seus amics (shuarma, beth,  mazoni,  gerard quintana,  abras,  getrudis,  bardagí, masdéu):



o el Caganer d'Albert  Pla & els seus amics (Estopa,  Gerard Quintana,  Quimi Portet,  Manel,  Joan miquel  Oliver).



Però l'esperit col·laboratiu no pot ser només un fruit de Nadal, ha de formar part d'una estratègia concebuda per guanyar-guanyar en el mig i llarg termini. I si la col·laboració és en ella mateixa una manera de mostrar-se més responsables envers l'entorn, encara podem reblar el clau si assolim el triple win o triple guany, és a dir, estratègies col·laboratives en els quals jo hi guanyo, tu hi guanyes i l'entorn també hi surt guanyant.

El camí de la cooperació és molt rellevant com a país i és molt rellevant en una economia del coneixement. Per a aconseguir avançar-hi cal la predisposició de tots els agents, empresarials, professionals, polítics, socials. Cal que cadascú de nosaltres -com a persona, ciutadà, professional, empresa...- ens preguntem de quina manera l'esperit col·laboratiu està integrat en el nostre mapa estratègic. Quin paper atorguem a les aliances, a les relacions, a les sinèrgies... respecte a la nostra capacitat de crear valor, de gestionar el coneixement, de desenvolupar-nos... Finalment si hom no hi creu, difícilment les organitzacions hi creuran.