Continuem pensant que un enfocament RSE pot facilitar un procés i un progrés dins de les organitzacions en aquesta matèria, la qual té una importància creixent en un context global en què la gestió del multilingüisme serà cada cop més important. En el cas específic de Catalunya, a més, respon a una sensibilitat social. Però lògicament un enfocament RSE de la llengua implica partir del compliment de la llei, aspecte en el qual hi ha un relaxament significatiu per part de moltes organitzacions.
Si en el cas de les que tenen titularitat pública és bastant habitual tenir-ne coneixement, quan ens referim a empreses privades, on la conculcació és més gran, el més habitual és que no transcendeixi de cap manera ja que es crea un temor a poder perdre la feina o a rebre situacions de pressió emocional.
D'altra banda, de la mateixa manera que ha passat tradicionalment amb els estudis de màrqueting, les agències i consultores que aborden aspectes de qualitat laboral, no discriminacions, factors psicosocials, etc., mai tenen en compte un aspecte fonamental com aquest, que sol caure d'aquesta manera en la invisibilitat.
En els darrers anys, amb l'arribada de la 'nova ciutadania' provinent de països d'arreu del món i especialment del Sud, els aspectes relacionats amb la gestió lingüística s'han fet més complexos i requereixen ser abordats des d'una major complexitat. És per això que l'RSE hi pot ajudar molt, per a fer-ne una gestió acompanyada de la comprensió no solament legal sinó dels punts de vista i sensibilitat dels grups d'interès. En tot cas, les empreses i les organitzacions de qualsevol tipus no poden restar en la comoditat de pensar que aquest és un afer de la societat que no els afecta com a empreses i que l'autoregulació social ha de funcionar tota sola. Calen polítiques i calen compromisos, cal gestionar actituds i pautes, introduir valors i capacitació. Altrament anirem coneixent sols la punta de l'iceberg de tot un seguit de conflictes soterrats i invisibilitzats com aquests que corresponen al sector públic com a part visible i més greu per les implicacions que té de detencions i agressions:
Un policia li va prohibir parlar pel mòbil però Rosario Palomino té clar que el problema era ser «sudaca» i parlar català
Rosario Palomino, fotografiada ahir. Foto: GABRIEL MASSANA.
Una dona d'origen peruà que ahir volia tramitar el DNI del seu fill va acabar denunciada per un agent de la Policía Nacional perquè parlava pel mòbil després que l'agent li va prohibir. Però Rosario Palomino, una psicòloga de 37 anys, té clar que el motiu és un altre. Segons ella, el que va molestar a l'agent del CNP no va ser que parlés pel mòbil sinó que ho fes en català. «Una sudaca i parlant català. Això és massa», conclou Palomino. No va ser un simple tràmit. El que va començar amb una prohibició va acabar en una detenció, una estirada violenta entre crits i l'afectada plorant de por i impotència. Hores després dels fets Rosari Palomino presentava una denúncia contra el policia, i farà el mateix a la secretaria de Política Lingüística.
Fa tres dies, Rosario era amb el seu fill a la comissaria del número 276 del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Quan va demanar hora per fer el DNI, un funcionari li va dir que havia de trucar per demanar cita prèvia. El seu fill jugava a terra després de molta estona a la comissaria i un policia la va instar a fer-lo aixecar perquè algú el podia trepitjar. En adonar-se que hi havia gent que tenia número de torn, va recordar-li al funcionari que a ella no li havia permès. El funcionari li va respondre que ho sentia, que no l'havia entès. Ja no quedava temps i va decidir tornar-hi un altre dia. Ahir, la cosa va enlletgir-se. Rosario va anar sola a la comissaria per no neguitejar més hores el fill, que es va quedar amb el seu marit, Francesc. Estava asseguda fent cua i, quan es va apropar el torn, va trucar al seu home per avisar-lo que ja podia portar el nen. El policia uniformat que dos dies abans li havia ordenat que fes posar dret al seu fill, se li va dirigir «amb molt males maneres i cridant» i li va ordenar que apagués el mòbil perquè «aquí no es pot parlar, està prohibit». Després de penjar, la Rosario es dirigeix al policia per explicar-li que només parlava amb el marit perquè portés el nen, que no calia que li cridés. El policia li respon: «No t'entenc si parles en català, dona'm el DNI.» Rosario li diu que no ha fet res. La resposta és fulminant: «Que sàpigues que estàs denunciada.» Rosario no entén res: «Com? Per parlar pel mòbil?» El policia no li respon, es gira i se'n va. Els veïns de cua riuen de la situació ridícula. Ara és el Francesc qui truca a la Rosario i ella, per evitar problemes, decideix sortir al carrer per poder parlar. Gairebé sense adonar-se'n, nota com l'estiren violentament del braç esquerre. És el policia, que li crida: «Tu no pots sortir d'aquí! Estàs detinguda!» Asseguda de nou i atemorida, la Rosario es posa a plorar. Amb «actitud desafiant», un policia de paisà li demana el DNI i li ordena entregar-lo al policia de la disputa. Aquest, des del seu lloc, havia anunciat en veu alta: «Aquí som a Espanya i no tinc per què parlar català.» Quan arriba el seu marit, Francesc, pregunta a l'agent de paisà què ha passat. Aquest l'ignora una estona dient-li «no t'entenc» a crits. Davant la insistència del marit, el policia li contesta en gallec. Al Francesc li sembla entendre-ho: «Ah, vaja! El problema és la llengua.» El policia no respon. Després d'un quart, l'agent de paisà torna amb la denúncia que ha tramitat l'uniformat. El Francesc vol llegir-la però no l'hi deixa. El fa fora i convida la Rosario a «anar a un lloc més tranquil». Espantadíssima, la dona s'hi nega. El marit demana al funcionari què ha passat. «Jo no he vist res», és la resposta. El marit pregunta en veu alta: «Què hem fet?» «El problema sóc jo. Sóc sudaca i parlo català. Això és massa per ells!», li respon. Ahir mateix va presentar denúncia als Mossos d'Esquadra i, dilluns, farà el mateix a la secretaria de Política Lingüística. Des de la prefectura superior de policia s'explica que s'investigarà què va passar, al marge de la denúncia feta per l'agent.
I un altre:
Un home agredit per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català
L'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear està tramitant el cas
Iván Cortés i la seva companya van ser agredits el 7 d'agost per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català. Els agents els van demanar la documentació i ells van respondre en català, davant d'això els guàrdies civils els van arrossegar dins un quartet on l'home va ser víctima d'agressions físiques. Podeu llegir un relat detallat dels fets. L'incident s'està tramitant per l’Oficina de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear.En una roda de premsa per denunciar el cas celebrada avui, Tomeu Martí, coordinador de l’OCB, ha valorat els fets com a gravíssims i ha manifestat el seu suport a Iván Cortès. El coordinador ha afirmat que els fets són comprovables, ja que hi havia càmeres que ho enregistraven tot. Martí considera, a més, que són injustificables: 'res en democràcia no justifica l’agressió a un ciutadà que simplement transitava per un aeroport'.
El coordinador ha assenyalat, a més, que no és la primera vegada que passa un fet així, i ha recordat que l’OCB va fer una visita al ministeri de l’Interior espanyol en els temps en que el responsable dels cossos de seguretat era Joan Mesquida. D’aquesta reunió en va sortir una ordre que obligava els cossos policíacs a respectar el dret dels ciutadans a parlar en català. Martí ha responsabilitzat de l’incident el delegat del Govern espanyol, Ramon Socies, que 'ha estat incapaç d’evitar que s’arribés a l’extrem de l’agressió física'.Font: vilaweb.cat
"Me varen agredir per xerrar en català"Reproduïm de Tribuna Mallorca - Dimecres, 2 de setembre de 2009 17:01(article publicat a Tribuna Mallorca)
"El passat 7 d'agost, el palmesà Iván Cortés i Diez -a la dreta de la fotografia- anà a l'aeroport de Sant Joan per viatjar a Londres. En passar el control de passatgers de l'aeroport dos guàrdies civils uniformats de blau li demanaren la documentació, a ell i a la seva acompanyant. Aquests l'entregaren i respongueren amb normalitat
i en català a les preguntes dels agents: número d'identificació i adreça. Els agents digueren amb agressivitat: “Háblame en español”, així que els dos passatgers al tercer pic s'hi adreçaren en castellà. Iván, nascut a Mallorca i de família castellanoparlant, no entengué una pregunta i demanà “¿Cómo dice?”.
Com a conseqüència el varen agafar i el dugueren a una petita habitació, on rebé tres cops -al cap, a la boca i a l'estómac-. A més a més els guàrdies li digueren que el denunciarien pel seu comportament. Iván acudí al metge en arribar a Londres per rebre un informe mèdic sobre els cops i, en arribar a Palma, va posar una denuncia al jutjat d'instrucció nº4 de Palma.
El coordinador de l'Obra Balear Cultural (OCB), Tomeu Martí, ha assenyalat avui en roda de premsa que es tracta d'uns “fets gravíssims, que són comprovables”, ja que a l'aeroport hi ha moltes càmeres. Martí ha agregat que són “uns fets injustificables, res justifica l'agressió a un ciutadà en un estat democràtic”, però també ha recordat el coordinador de l'OCB que “no és el primer cas de vulneració dels drets dels catalanoparlants per part de la guàrdia civil”. Martí ha considerat que “s'han desobeït les ordres del Ministeri de l'Interior” i que “el que ha ocorregut a Iván és responsabilitat directa del delegat del Govern, Ramon Socias”.
Avui, ha dit Martí, tendrà lloc una reunió de la Junta Directiva de l'OCB. Demà es farà pública una declaració amb les següents passes que prendrà l'entitat. L'incident ara es tramita per l'Oficina de Drets Lingúístics. Aquí podeu llegir el comunicat de l'OCB, així com les declaracions d'Iván: http://www.ocb.cat/index.php?noticia=720".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada