El el seu article setmanal sobre
Persona, Empresa i Societat, el professor Josep Maria Lozano (ESADE) reflexiona sobre la responsabilitat de les organitzacions no privades i sobre el concepte de Territoris Socialment Responsables, amb motiu de la publicació sobre l'RS dels ajuntaments que vam presentar fa unes setmanes.
Agraïm les seves reflexions per part d'un dels grans experts i referents de l'RSE, el qual aporta l'evidència -que cal anar recordant- que l'E de l'RSE no sols es refereix a les empreses privades sinó a qualsevol organització en sentit ampli. En aquest sentit, els que fem servir habitualment les sigles RSA (per a l'Administració Pública) i RSO (per a les Organitzacions socials), compartim plenament aquest punt de vista. L'ús d'aquestes expressions sols té per finalitat fer èmfasi, remarcar la diversitat de subjectes de l'RS, ja que altrament existeix el risc que no tothom percebi que l'RS és una crida a tota mena d'organitzacions.
Us convidem a llegir el seu escrit:
Una de les –diguem-ne- batalles ideològiques que cal anar lliurant en l’àmbit de l’RSE és la de recordar tothora que la E de l’RSE no comporta que la responsabilitat social només s’ha d’esperar de l’empresa. Totes les organitzacions, en el seu àmbit específic d’actuació i en funció de la seva raó de ser, tenen les seves pròpies responsabilitats, que elles no poden negligir ni la resta de ciutadans hem de deixar d’exigir. Només el prejudici interessat o l’ideologia més matussera poden parlar i actuar des del supòsit que determinades organitzacions porten incorporada la responsabilitat com si fos un component de fabricació –la porten de série-, i unes altres en són intrínsecament deficitàries. 
Per això són tan importants iniciatives com les que venen reflectides en el llibre Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments. Perquè parteix d’una pregunta que no pel fet de ser òbvia no deixa de sorprendre en el nostre context, perquè és tan evident com poc habitual: els ajuntaments es poden preguntar com ser socialment responsables? I doncs, és clar!; només cal tenir clar que, quan es parla d’RSE, la substància, el nucli, l’eix no és altra que la responsabilitat. I de la pregunta per la responsabilitat no se n’escapa ningú. El llibre reivindica una expressió tan suggestiva com equívoca: la de territori socialment responsable. És equívoca, perquè els territoris no poden ser responsables: cal un subjecte per a la responsabilitat. Però l’analogia és suggestiva perquè posa l’accent en dues consideracions cabdals. En primer lloc, emfasitza que la responsabilitat, per a ser realment social, ha de ser un valor compartit : potser sí que un territori no pot ser subjecte de responsabilitat, però pot ser –ha de ser- un espai de responsabilitat i per a la responsabilitat. En segon lloc, posa de relleu que avui la responsabilitat no pot ser viable si no es llegeix també en clau de co-responsabilitat, en clau de responsabilitat compartida; dit altrament, que cal que els diversos actors l’assumeixin i la facin seva, i no simplement que tots i cadascun l’exigeixin als altres.
[continuar llegint a www.josepmlozano.cat]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada