Al Centre Esportiu Municipal Parc del Garraf pràcticament no es fan classes en català. La immensa majoria són en castellà i, per exemple, en el cas de les activitats de sala únicament es fan en català el ioga i el taitxí, a mig matí. Diversos socis hem demanat durant els darrers anys que s'incrementés el nombre de classes en català, manifestant la nostra flexibilitat per adaptar-nos als horaris possibles. Malgrat això, la situació no ha canviat.
La direcció del centre, sota una aparença de cordialitat, s'ha mostrat totalment reàcia a buscar solucions, i fins i tot ha adoptat una actitud que considerem incomprensible. Així, s'ha negat a informar-nos per escrit de quines classes es fan en català; s'ha negat a informar sobre 1'idioma en què s'imparteixen les classes a través dels díptics o amb cartells a l'entrada de les sales; i fins i tot ens ha prohibit la recollida de signatures que hem iniciat en relació a aquest tema, dins del centre. Segons ens diuen, es vol evitar la generació d'un conflicte, que és obvi que ja existeix, tot i que només 1'estiguem patint els catalanoparlants.
La direcció justifica la situació actual en el desconeixement del català per part dels professors i considera que la seva col·laboració amb programes de formació de nous professors, en català, permetrà la solució del problema a mig termini. Deixant de banda altres qüestions —com el fet que portem gairebé 5 anys esperant-, considerem que en els processos de selecció de personal caldria tenir en compte si les persones que opten al lloc de treball poden desenvolupar la seva feina en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya. O si més no, si tenen la suficient capacitat i predisposició com per posar-se al dia en aquest tema. I més, quan es tracta de feines orientades al tracte amb el públic. Sigui quin sigui l'origen de cada persona, creiem que un mínim interés per reciclar-se permet d'adquirir, com a máxim en 2 anys, els coneixements suficients de català com per expressar-se en aquesta llengua en classes que solen requerir un vocabulari bastant bàsic i repetitiu.
El fet que es tracti d'un centre municipal fa encara més incomprensible aquesta situació, ja que s'está impedint que els ciutadans catalanoparlants puguem gaudir amb normalitat d'aquestes instal·lacions, en part finançades públicament. Tenint en compte la situació del català a Vilanova, si més no preocupant, fora esperable dels nostres polítics i gestors municipals una actitud més interessada i compromesa en la protecció de la llengua més feble, i pròpia de Catalunya.
Davant d'aquesta situació, i per tal de buscar una solució que ens permeti practicar l'esport en la nostra llengua, amb naturalitat i lluny de conflictes i mals rotllos, hem iniciat una campanya de recollida de signatures. El nostre objectiu és que s'augmenti substancialment el nombre de classes en català, invertint la situació actual, i que s'informi els usuaris de l'idioma en què s'imparteixen, per tal d'evitar mals entesos. Des d'aquí volem demanar a aquelles persones preocupades per la situació de la llengua, o que simplement creguin que ha de ser possible practicar esport en català, que ens donin suport. Podreu trobar fulls de signatures a l'A.E.Talaia (c/Comerç, 4, Vilanova i la Geltrú, dilluns, dimarts i divendres de 19 a 21h). Moltes gràcies a tots els que hi vulgueu col·laborar.
Llegir carta al Diari de Vilanova en PDF. Estiu 2009
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada