Matar des de l'empara de l'estat

Si els estats actuen al marge de la llei per raons d'estat, per quines raons ètiques i legals les multinacionals -per posar un exemple- no podrien fer el mateix. No se sosté en ple segle XXI que es faci un ús del poder abusiu, incontrolat, i que generi indefensió. Tan se val si es tracta d'una empresa com d'un estat.

Segons el diari francès Libération, la policia catalana va detenir agents secrets francesos a Manresa al 2002 amb una arma de guerra. Les dues curiositats del cas venen donades pel fet que els detinguts van ser alliberats sense judici després de la mediació d'un general de França i que el comando estava autoritzat a matar persones.

El fusell de plàstic amb mira telescòpica que la policia catalana va descobrir al maleter del cotxe.

• Entrevista amb el periodista Carlos Quílez, que va avançar la detenció del comando francès en un llibre

Pressions de la jerarquia judicial espanyola

El diari cita l'exfiscal en cap de Catalunya José María Mena, que assegura que va rebre "pressions oficials" per part de la "jerarquia judicial espanyola" i que va rebre "una persona" que es va presentar com a general de l'Exèrcit francès, que li va donar "garantia oficial" que els detinguts eren funcionaris francesos. La font assenyala que els agents pertanyien a una unitat especial denominada Alpha, encarregada d'executar operacions que es coneixen com a Homo i que, entre les seves atribucions, hi ha la de matar persones.

No és una pel·lícula sinó que forma part d'una realitat sabuda però mai contrastada. Els estats es dediquen a matar persones com a part de les seves funcions d'espionatge i defensa dels interessos de l'estat. Dit així pot sonar gruixut i algú pot dir que és una activitat puntua que porten a terme en circumstàncies molt determinades... Però, podria estar en alguna circumstància justificat? D'altra banda, no es pot saber quin és l'ús que en fan, tampoc si es fa en benefici de l'estat, de la ciutadania, de la presidència, del partit governant...

De fet, un antic dirigent dels serveis secrets que no identifica indica que aquestes operacions només es dirigeixen contra persones que no tenen nacionalitat francesa i que el president de la República té la facultat d'ordenar-los execucions.

Aquesta és una manera de procedir que ve d'antic però que l'estat de dret no ha corregit: s'ha acceptat com a raons d'estat i entre els estats s'ho respecten i silencien. De fet, hi ha sospites que un president de la Generalitat de Catalunya va morir així:

Pau Claris mor el 27 de febrer del 1641, quan feia un mes que l’exèrcit espanyol havia estat derrotat a Montjuïc, i quan es creia alliberat per sempre més de la monarquia espanyola. Alguns historiadors han apuntat la possibilitat que fos enverinat per agents espanyols. La documentació coetània, en concret el fet que morís amb la llengua travada, permet aventurar que li fou administrada l’aigua tofana, també coneguda per acqua di Napoli, verí barreja d’arsènic i herbes força utilitzat a l’època, i, aleshores, difícil de detectar. El seu secretari va morir amb símptomes semblants i al mateix temps. La hipòtesi és reforçada perquè la cort de Madrid, que des de la dècada dels 30 mantenia una xarxa d’espies a Catalunya, tenia poderoses raons per a pretendre eliminar el president de la Generalitat. No era la primera vegada que agents secrets de la corona espanyola eliminaven elements perillosos per la via ràpida.

Retornant al segle XXI i a la notícia que ens ocupa, segons el diari, el major dels Mossos i el fiscal en cap van rebre visites d’altíssims càrrecs dels serveis secrets francesos i del servei d’informació de la Guàrdia Civil, que van al·legar raons de seguretat nacional per tapar el tema.

Aleshores, si els estats poden actuar així, per quin motiu no ho podrien fer també les multinacionals? De fet, hi ha sospites que algunes ho han fet en conflictes per les seves activitats productives en països del tercer món... Si algunes multinacionals tenen més poder que els estats, per quin motiu no poden actual així per a resoldre situacions que poden considerar d'interès general ja que podria comportar desinversions, pèrdues de valor, pèrdues de llocs de treball, etc. Fins i tot es podrien establir connivències entre poders fàctics i executar des d'una empresa el que és d'interès d'un estat a canvi d'altres favors...

Les llibertats comencen per establir la limitació dels poders. Si s'accepta amb normalitat o amb resignació que des dels poders públics es pugui actuar d'aquesta manera no podrem confiar mai en un estat de dret perquè serà obvi i patent que tots tenen les seves clavegueres.

• Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat

PS: L'editorial del Periódico del 15-09-09 reflexiona sobre la possibilitat que l'alliberament fos degut a la pressió del govern espanyol pels acords amb França