De l'estada en terres inques també recordo els tres nivells de la seva cosmovisió: Hanan Pacha, Kai Pacha i Uku Pacha, en referència al món superior, celestial o dels déus, el de la terra, i el subterrani o dels morts, els quals tenen tres animals de referència, el còndor, el puma i la serp.
Però torno als principis del Ama Sua (No siguis lladre), Ama llulla (No siguis mentider) i Ama Quella (No siguis fluix/ociós) ja que al 2015 van ser adoptats per l'Organització de Nacions Unides, i podem dir que ara són principis de l'ONU.
El curiós -com deia un mitjà peruà- és que el nostre veí país de Bolívia va ser el que va presentar la proposta. Així ho va informar l'ambaixador de Bolívia davant l'ONU, Sacha Llorenti, a través d'un tuit.
La Resolución que reconoce el Ama Sua, Ama Quella y Ama Llulla ha sido aprobada por unanimidad.— Sacha Llorenti (@SachaLlorenti) 14 de setembre de 2015
Aquests preceptes en quítxua estan també incorporats en la nova constitució boliviana ja que són directrius morals que estan impregnats a la seva cultura des de l'època dels Inques. El president Evo Morales es va pronunciar abans de conèixer-se que la proposta boliviana tingués èxit: "Estic convençut que els pobles del món aprovaran aquests valors que ens van deixar els nostres avantpassats, aquesta llei còsmica ha de ser aprovada".
En una entrevista Morales assenyalava "És una llei còsmica que ens van deixar els nostres avantpassats. Ama Sua, Ama Llulla, Ama Quella. No robar, no mentir, ni ser fluix. Però en la cultura occidental trobes, trobo el servilisme, el "llunqo". Augmentem nosaltres en aquesta nova generació el "Ama Llunqo", no ser servil. Són principis que ens permeten dignificar Bolívia, dignificar la humanitat."
Per això la societat inca es basava en la veritat, l'honestedat i el treball compartit. La clau de la seva grandesa van ser aquests preceptes morals: ser honestos, ser treballadors, ser veraços. Avui és una realitat la revalorització d'aquest trinomi que organitza les conductes humanes. Sobre aquestes bases es va forjar el gran Imperi inca del Tahuantinsuyo. Aquí podeu llegir una llegenda fundacional de la civilització incaica.
M'alegro del reconeixement ja que no solament suposa un aval a uns valors sinó també a una llengua que lluita per sobreviure, ja que malgrat els 10 milions de parlants, moltes famílies el van deixar d'usar pel desprestigi social que comportava parlar quítxua, especialment quan es desplaçaven o emigraven a la zona de costa, a la ciutat de Lima.
En canvi, en el que no se'n surten és en la demanda de despenalització de la fulla de coca, malgrat que es va demanar en una assemblea general de les Nacions Unides. Una Federació de Pagesos (Fepcacyl) va hissar la bandera del Cusco a la plaça d'Armes d'aquesta ciutat peruana, que fou capital de l'imperi inca, amb motiu de la realització de l'Assemblea Especial extraordinària de l'Organització de les Nacions Unides, per tal d'abordar la "Despenalització de la Fulla Sagrada de Coca".
Altres entrades recents sobre Perú:
- 28.1.18 [es] Sesiones de RSC en Senati - Perú a cargo de Canyelles
- 26.1.18 [ca] Un contacte amb la llengua quítxua aprofitant l'estada al Perú // [es] Un contacto con la lengua quechua aprovechando la estancia en el Perú
- 22.6.17 [ca] Canyelles ha estat una setmana al Perú facilitant la formació en RSE per a professionals corporatius // [es] Canyelles ha estado una semana en el Perú facilitando la formación en RSE para profesionales corporativos
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada