Els Objectius de Desenvolupament Sostenible s'han d'interpretar transversalment, ja que tots estan interrelacionats. S'entén molt ràpidament en aquest cas: la igualtat de gènere recollida a l'ODS 5 respon a factors culturals però també legals, i si l'ODS 16, que implica institucions sòlides, s'esquerda, no s'apliquen les lleis i no es fa justícia, no s'avançarà en la igualtat de gènere.
El president del govern espanyol, M.Rajoy, preguntat sobre les empreses que paguen salaris diferents en funció del sexe per fer la mateixa feina, va tornar a expressar el seu menyspreu per la legalitat amb una resposta que defugia la matèria: "no nos metamos en eso". El missatge a les empreses és clar: que facin el que vulguin amb el salari de les dones; la legalitat obliga a la igualtat perquè toca que sigui així però no hi ha una voluntat presidencial perquè la legalitat esdevingui norma social i s'apliqui.
Llegim a la llei espanyola d'igualtat que el ple reconeixement de la igualtat formal davant la llei, tot i haver comportat, sens dubte, un pas decisiu, ha resultat insuficient. I es refereix explícitament a discriminació salarial, a més de la violència de gènere, la discriminació en les pensions de viduïtat, el fet que hi hagi més desocupació femenina, l’encara escassa presència de les dones en llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica, o els problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar. Per això, es diu que és necessària, efectivament, una acció normativa dirigida a combatre totes les manifestacions encara subsistents de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe, i a promoure la igualtat real entre dones i homes, amb remoció dels obstacles i estereotips socials que impedeixen assolir-la. La consecució de la igualtat real i efectiva a la nostra societat requereix no només el compromís dels subjectes públics, sinó també la seva promoció decidida en l’òrbita de les relacions entre particulars.
No sembla que l'actitud d'M.Rajoy estigui alineada amb aquesta voluntat expressada a la llei. No sembla apropiada per a un màxim responsable polític que ha de mostrar exemplaritat, i més en una matèria que preocupa i on la injustícia és patent. Com es diu a l'ODS 16, l'estat de dret i el desenvolupament tenen una interrelació significativa i es reforcen mútuament, de manera que és essencial per al desenvolupament sostenible a nivell nacional i internacional. No pot haver-hi desenvolupament si l'estat de dret no funciona i si les lleis són usades a la carta en funció de l'interès polític o circumstancial que mereixen.
Però alhora també a la inversa. L'imperi de la llei, la interpretació i l'aplicació que se'n fa no pot anar contra l'esperit de les pròpies lleis. En referència als fets violents de l'1-0, Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil que va ser responsable de l'operatiu policial, va declarar durant la seva declaració al Tribunal Suprem que "el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana". A més, el coronel va explicar que des del govern català mantenien que la convivència ciutadana era "un bé superior" que no es podia alterar per l'actuació policial, i que el conseller d'Interior va plantejar que la llei s'havia d'aplicar amb criteris de congruència i proporcionalitat per preservar la convivència.
Els criteris de les policies professionals i modernes en estats democràtics i societats lliures són clars. Estan regulats. Així estan definits a la Policia de Catalunya com al món civilitzat. L'acció policial no pot generar un mal evitable, no pot contribuir a trencar la pau social, no pot exercir violència gratuïta. I més quan no és una acció de força per a evitar cap crim. Cal encara recordar que fer un referèndum no és il·legal.
Sobre l'ús de pilotes de goma, que van fer perdre l'ull d'una persona que estava pacíficament, va considerar que els cossos de seguretat de l'Estat no estan afectats per la prohibició del Parlament de Catalunya d'utilitzar pilotes de goma. La prohibició del Parlament es va fer sobre la Policia de Catalunya, és a dir la responsable de la seguretat ciutadana a Catalunya. El fet que els cossos espanyols assumissin també aquesta funció en virtut de l'aplicació del 155 i de l'ordre del jutge cal pot entendre's que obre una escletxa en la interpretació. La intenció del legislador, que actua en nom de la societat, era nítida. Aprofitar la circumstància excepcional per a no complir aquest mandat és un frau de llei, i un trencament de les normes i consensos socials de què ens hem dotat. Una mala pràctica.
Alguns governs posen en risc el progrés que la humanitat pretén fer en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, saltant-se les lleis, manllevant-los el valor, interprentant-les o aplicant-les segons un interès que és contrari a la voluntat social i als drets humans. Tant de bo que la justícia europea o internacional algun dia s'hi pugui expressar però mentrestant, a l'estat espanyol anem enrere en el repte dels ODS, amb un estat de dret trencat i una valoració cada cop més evident de fragilitat democràtica, tal com l’influent think tank britànic The Economist Intelligence Unit (EIU), ha indicat rebaixant la qualificació d’Espanya i indicant que es troba en risc de veure's degradada a democràcia "imperfecta" per la gestió del govern de Mariano Rajoy del cas català.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada