Donaré 114'20 euros a la Marató per la Pobresa

• 100 euros són el que tenia previst donar, i 14'20 corresponen a un peatge que no vaig pagar
• Donat que suposa un incompliment de la normativa, aportarem una reflexió 
• Ja s'han tramitat 16.000 denúncies per negar-se a pagar la tarifa de l'autopista en una acció que no suposa delicte penal

Fa unes setmanes s'ha posat en marxa a Catalunya la campanya #novullpagar, i milers de persones ja han passat els peatges sense pagar la tarifa. El dia 1 de maig, coincidint amb la campanya, vaig sumar-m'hi deixant de pagar els 14,20€ corresponents al peatge Lleida Barcelona. Ara aprofitaré la Marató contra la pobresa per a donar aquest import afegit als 100 euros que hi tenia pensat de donar.

Aquest és el vídeo del moment del #novullpagar. Cal dir que la persona que em va atendre va ser molt amable, em va prendre nota de la matrícula, i vam conversar amb tota cordialitat acceptant el paper i circumstàncies de cadascú. En aquest sentit, cal censurar les persones que en algun moment poden haver deixat anar algun improperi contra les persones que senzillament fan la seva feina, alhora que tampoc són acceptables les actituds que hem pogut veure enregistrades per part d'algun treballador increpant amb un to elevat a les persones que han optat per jugar-se-la fent la protesta ciutadana:


 

Quines són les raons? Fa molt anys que es manifesten les queixes per haver de pagar autopistes que han estat prou amortitzades però sobretot pel greuge compararatiu a què l'Estat espanyol sotmet a Catalunya. Ara ha saltat la guspira, amb un pla de rescat de les autopistes madrilenyes mitjançant l'allargament de les concessions dels peatges de les autopistes catalanes. Com es va dir recentment al Parlament: "Durant molts anys Catalunya ha hagut de patir un enorme greuge pel que fa als peatges. Mentre Madrid es pot connectar amb tots els punts de la península per via ràpida gratuïta i pràcticament no paga peatges, un 48% dels ingressos dels peatges de totes les autopistes de l'Estat es concentra a Catalunya i al País Valencià. [...] Catalunya recapta el mateix que França en autopistes, malgrat que nosaltres només tenim 700 quilòmetres i els francesos en tenen 7.000".

Com van començar aquests actes d'insubmissió? Un vídeo al YouTube va encendre la campanya. Durant un minut, el conductor Josep Casadellà va mostrar a finals de març com es negava a pagar un peatge de l'AP-7 com a "acte de desobediència civil" contra el greuge que suposa l'allargament de la concessió catalana enfront del rescat de les autopistes de Madrid, una crítica carregada d'arguments adjunts al vídeo.

Del 1997 al 2007, Madrid va invertir en carreteres 961 € per ciutadà a l'Estat i només 386 a Catalunya. I a pesar d'això, acabarem pagant la festa de les radials de Madrid. En aquesta entrevista als autors del llibre “Les autopistes de peatge a Espanya”, dos executius de les concessionàries ho diuen molt clar, “En les fusions d’autopistes caldrà compensar a qui es quedi les deficitàries.”

Val la pena recordar els fàstics espanyols a construir l'autopista Barcelona-Maresme, l'any 1969 -ells la volien a Madrid-, i la decisiva intervenció del Banc Mundial, amb un dictamen irrebatible gràcies al qual la infraestructura va reeixir. Hom dirà que el govern espanyol del 1969 era un govern franquista, i és cert. Però també ho és que la mentalitat dels governs del Partit Socialista i del Partit Popular en aquesta matèria -com en tantes altres- és exactament la mateixa que la de Franco. L'Espanya radial amb Madrid com a centre neuràlgic és el somni franquista que socialistes i populars treballen nit i dia per fer realitat, ja sigui amb autopistes, amb connexions aèries, amb corredors ferroviaris o amb trens d'alta velocitat (retallat de Víctor Alexandre).

Es tracta, doncs, d'una protesta de base política, però no en sentit partidista sinó ciutadà i motivat pel tracte diferent que l'Estat atorga als seus súbdits en funció de la seva diferent nacionalitat. Els catalans no solament no tenim els mateixos drets com a ciutadans sinó que portem cinc segles mantenint un estat absolutament insostenible precisament per la manera com s'ha concebut.

M'agradaria poder diferenciar entre la crítica al model de peatges (no estic contra els peatges), de la crítica contra la discriminació. En el primer cas, correspon a la política resoldre-ho, i no crec que els impagaments siguin una manera que s'hagi de generalitzar per a qualsevol conflicte ja que entraríem en una via de conflictivitat creixent que ens portaria a donar una imatge, en darrer terme, de país poc seriós en la capacitat de solucionar els seus problemes per la via del diàleg entre les parts. El segon cas correspon a una lluita que finalment afecta als drets humans, la igualtat dels ciutadans i els drets col·lectius a l'autodeterminació quan una nació exerceix el domini de les estructures de l'estat en perjudici d'una altra.

Per què ho he fet un sol cop? Com diu el director de l'ARA, aquesta iniciativa "té una contradicció d'entrada: no incomoda ni desafia Madrid sinó una empresa catalana i el nostre govern". Crec que es tractava de fer un gest, molta gent mostrant la inquietud, però que no cal generar una situació difícil de governar. Dit d'una altra manera, si s'ha de trencar la legalitat en algun moment per exercir el dret democràtic i pacífic a l'autodeterminació, ha de ser en algun punt de gran rellevància, que no posi en qüestió cap altre element de l'ordre jurídic que estrictament el que correspon a la definició del demos, que no pugui ser percebut com un joc de protesta circumstancial, i que no posi contra les cordes el propi govern sinó el de l'Estat.

És il·legal negar-se a pagar un peatge? El Reglament General de Circulació no ho descriu així. Les concessionàries al·leguen, però, que es produeix un incompliment de contracte en negar-se a abonar una tarifa coneguda en entrar a la via i, en cada cas, prenen les dades del vehicle, reclamen el pagament del servei per via administrativa i presenten una denúncia als Mossos d'Esquadra.

Vilaweb ha fet un recull d'alguns dels molts vídeos que es poden veure:

• Un conductor es nega a pagar a la sortida de l'aeroport de Girona a la AP-7. Vol lliurar un text amb les raons al cobrador, que li pren nota de la matrícula i el model del cotxe. I es nega a donar-li les dades del document d'identitat i a passar en vermell.
• Aquest conductor no vol pagar el peatge a Vilassar a la C-32, i es nega a passar en vermell, per més que el cobrador li insisteix.
• Aquest altre, també a la C-32, a Palafolls, també es nega a passar en vermell.
• Un altre insubmís al peatge de Cubelles
• Aquest altre conductor treu el teletac i passa en vermell
• I a aquesta conductora li prenen les dades de la matrícula i del model del cotxe i després la deixen passar.
• Una conductora narra el seu boicot als peatges, minut a minut, a Twitter. Núria Castells es nega a pagar al túnel del Cadí, aconsegueix que li obrin la barrera i ho explica en directe 
• Cada cop més catalans diuen #novullpagar. L’actor Toni Albà s’afegeix a la campanya i anima a la ciutadania a dir ‘prou’ 
• #Novullpagar, una lliçó des de Galícia. Voler és poder, els gallecs ho van demostrar mobilitzant-se fins a fer caure el peatge del “Pont de Rande” 
• Setze mil denúncies per no pagar peatges. El Servei Català de Trànsit ha començat a tramitar de moment prop de 1.300 expedients sancionadors 
• Primer #novullpagar solidari per la #maratopobresa  
• La Catalogne en rogne contre les péages (Le Monde)
• El Servei Català de Trànsit perd diners amb les multes del #Novullpagar. Col·lapse a transit pels milers de multes que imposa ABERTIS i mal estar entre els treballadors per unes multes que consideren innecessàries