Les trampes del sector públic són a fi de bé

Quan una administració pública incompleix sovint es diu que respon a un interès general.. vaja, que és a fi de bé.

Però l'incompliment genera molts problemes.

1. En primer lloc perquè facilita la pèrdua de legitimitat, la qual és necessària per a mantenir l'autoritat, aspecte fonamental en el cas d'un sector que la necessita com els peixos l'aigua.
2. En segon lloc perquè comporta un desavantatge comparatiu repecte al sector privat, en matèries que no tenen perquè respondre a un interès públic o que poden perjudicar directament l'interès legítim de particulars.
3. I en tercer lloc perquè les administracions representen territoris amb interessos sovint contraposats perquè competeixen entre ells. 

Vegem algun exemple de cada cas:

1. Si les empreses tenen l'obligació de contractar persones discapacitades (LISMI) i resulta que l'incompliment en les administracions públiques és més alt que en sector privat, pot fer relaxar el compliment de la norma. Si l'administració no compleix, per què he de complir jo, pot pensar molta gent, cosa que pot ser especialment rellevant davant de regulacions que puguin ser considerades abusives, a criteri de cada administrat. El problema no és només d'incompliment legal sinó de pèrdua sistèmica de legitimitat i, consegüentment, d'autoritat.
2. Si el sector públic actua en àrees de mercat perjudicant el desenvolupament de l'activitat empresarial o bé ajuda certs sectors empresarials en detriment d'altres està alterant les condicions del mercat. 
3. Si un govern d'un Estat multinacional pren sistemàticament decisions que afavoreixen la nació dominant en detriment d'altres es genera una injustícia institucional avalada per una instrumentalització de la democràcia demogràfica. A casa nostra sabem prou bé de què va això!

Un altre exemple ben concret i peculiar que estaria en la línia d'alterar la competència entre territoris podria ser la trampeta curiosa que van fer des de la candidatura olímpica de Londres:

Londres posava els semàfors en verd als membres del COI per aconseguir els Jocs Olímpics, segons 'Vanity Fair' 

El director general de la candidatura, Keith Mills, explica a la revista que eren conscients que la densitat de circulació era un dels problemes més grans per a la candidatura olímpica britànica

ARA

Barcelona | Actualitzada el 10/05/2012 13:01

Londres es prepara per evitar un col·lapse durant els Jocs Olímpics ANDREW WINNING / REUTERS

 

Un extens article sobre la candidatura britànica per als Jocs Olímpics del 2012, que se celebraran a Londres, revela quines tàctiques van fer servir l'equip de la candidatura per aconseguir vèncer els seus participants. 'Vanity Fair' apunta que "molt prop de la fi del procés de concurs, el comitè d'avaluació del COI va anar a visitar Londres. Els membres visitants "sabien que el sistema de transport de la capital era una de les seves febleses" de la candidatura de la ciutat. "El nostre malson era que pogués costar una eternitat arribar d'un lloc a l'altre durant la visita", assegura el llavors director de la candidatura londinenca, Keith Mills.

Per això, el comitè que havia de gestionar la visita va planejar les rutes dels membres del COI arreu de la ciutat. Cada cotxe dels membres del COI estava instal·lat amb l'objectiu de poder-ne fer un seguiment. Des del London Traffic Control Center, al costat de l'estació de Victoria, on centenars de pantalles projecten en directe l'estat de la circulació a la capital, cada vehicle era seguit, de càmera en càmera, "i quan ells arribaven a un semàfor", explica Mills, "nosaltres els hi posàvem en verd". Així, es com, una vegada ha passat ja el temps de la candidatura, els organitzadors confessen que van aconseguir convèncer els membres del COI.