25.2.12

Dia Internacional de la Llengua Materna: necessitem responsabilitat social!

Des que l'any 1999 va ser establert per la UNESCO, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les més de 6.000 llengües humanes. Amb aquest apunt en el bloc ens sumem a aquesta celebració, com ja hem fet en altres ocasions anteriorment:
24.2.07 Dia Internacional de la Llengua Materna
23.2.09 Dia Internacional de la Llengua Materna i “Atles de les llengües en perill al Món”
23.2.10 A favor de les llengües nacionals, per la igualtat lingüística

Aquest any, recollim algunes notícies d'actualitat recent que evidencien la necessitat imperiosa d'abordar aquesta matèria des d'una òptica de drets humans, de respecte i tolerància, i també de vinculació amb l'activitat econòmica. La responsabilitat social és un enfocament de gestió excel·lent i molt apropiat per a fer-ho així, incorporant aquests diferents enfocaments.

Aquestes són les notícies que hem recollit. La primera sobre una iniciativa parlamentària per a acabar amb la discriminació:
  • Una vegada més, els eurodiputats catalans demanen que s'acabi amb la discriminació del català. Els europarlamentaris d'ICV, CiU i el PSC reivindiquen que els ciutadans pugui parlar en català en qualsevol situació arran dels darrers casos de discriminació lingüística. L'esmena presentada al Parlament Europeu vol ser inclosa en la nova legislació del programa Ciutadania Europea 2013, que té per objectiu enfortir els vincles dels ciutadans amb les institucions i enfortir la identitat europea. La iniciativa demana que l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals sigui 'plenament respectat' en la nova directiva del Consell Europeu sobre la igualtat de tracte pel que fa a religió o creença, discapacitat, edat o orientació sexual.
Malauradament no confiem gaire en la via parlamentària, si tenim en compte la lentitud i els retrocessos que estem acostumats a experimentar. La realitat ens mostra que la discriminació és patent dia a dia sense que s'hi posi remei:
  • Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l'aeroport del Prat per parlar en català. L'agent, amb rang de caporal, l'hauria colpejat amb una porra i amb les mans mentre li cridava "polaco de mierda" després d'haver-li exigit que se li dirigís en castellà
  • Acomiaden un treballador catalanoparlant d’Ikea en un nou cas de racisme anticatalà. Els casos de racisme anticatalà augmenten davant del silenci i la complicitat de partits com CiU i Esquerra. Ara li ha tocat a un jove de Badalona, Jordi Ros, que ha denunciat que l’han acomiadat d’IKEA arran d’un conflicte lingüístic, en una altra demostració de racisme anticatalà. Aquest jove va ser acomiadat per haver defensat un client al qual un dels guàrdies de seguretat volia obligar a parlar en castellà.
  • La Guàrdia Civil intimida un conductor per parlar en català i dur el CAT a la matrícula. 20 de gener de 2012. Els agents el van coaccionar per mirar que els parlés en castellà i posteriorment van amenaçar-lo fins i tot amb dur-lo 'al calabós' si no treia l'adhesiu, que van afirmar que li costaria 'dues multes de 3.500 euros'L'home ha relatat al diari que es dirigia a l'Agullana quan va ser aturat per tres agents de la Guàrdia Civil sense uniforme, per al que ell creia que era un control rutinari. Quan va començar a parlar amb ells, els agents li van exigir que parlés en castellà assegurant que no entenien el català, fins que després d'uns minuts d'insistència a forçar l'home a parlar en català, comenta que els agents "van trobar el que necessitaven per justificar la seva actuació. 
  • Sobre la discriminació a la clientela a Cortefiel. 13.2.12. Em demanen l'opinió sobre un nou cas de maltracte a un client per raons lingüístiques. Es tracte d'un treballador d'origen italià a l'establiment de Cortefiel del Portal de l'Àngel de Barcelona. És un cas no solament relacionat amb la Responsabilitat Social sinó de clar incompliment legal, a banda de la prepotència i mala educació davant la clientela. 
  • 'En mi autobús no va a subir ningún catalán'. Un xofer d'una empresa d'autocars es va negar a transportar un grup de nens de 13 anys que havien d'anar de Múrcia a Catalunya. Quan va saber qui eren els seus passatgers va dir que es negava que al seu autocar hi pugessin catalans. Van haver d'esperar 2 hores fins que va arribar un altre xofer de la companyia. No se sap que li caigués cap sanció. 
  • Casar-se a Reus en castellà és gratis, però en català cal pagar 180 euros. Una noia ha denunciat que si vol casar-se a Reus en català haurà de pagar 180 euros, quantitat que no ha de pagar qui vulgui casar-se en castellà. El problema rau en el fet que el jutge que fa els casaments és estranger i no vol parlar en català, i que si ella es vol casar a l’Ajuntament ha de pagar 180 euros. 
  • Un conductor argentí no deixa baixar una dona de 80 anys de l’autobús perquè parlava català. Nou cas de racisme anticatalà, aquesta vegada a Salou. Els fets van tenir lloc la setmana passada en un autocar municipal de la companyia Plana. La víctima és una jubilada i veïna de Salou, Carme C, de 80 anys, que va agafar el transport públic per tornar a casa. Els problemes van arribar quan la Carme es va dirigir en català al xòfer de l’autobús, d’origen argentí, i aquest no la volia entendre. Quan la Carme es va posar al costat del conductor i li va dir que volia baixar a la parada del passeig Marítim, a tocar de casa seva, i el xòfer li va respondre: “No la entiendo, soy argentino.” Llavors la jubilada li va dir: “Doncs jo sóc catalana, aturi’s siusplau”. Llavors el sud-americà es va ofendre perquè la Carme es negava reiteradament a rebaixar-se i parlar en castellà. Després d’uns intercanvis de paraules, el conductor va optar per saltar-se la parada indicada per la catalana i no es va aturar fins al cap de dues més enllà, deixant, d’aquesta manera, una jubilada de 80 anys a més d’un quilòmetre de distància de casa seva.
  • Una monja prohibeix fer la comunió en català a un nen de 8 anys. Denuncien que una monja de Sant Cugat va pegar una bufetada a un nen de 8 anys perquè volia fer la comunió en català. La germana va alertar la família que si volien que el nen fes la comunió en català, que anés a un altre lloc.13.04.2011. “En el colegio se hace todo en castellano y quien quiera la comunión en catalán que se vaya a otro sitio”, va alertar una monja del col·legi Pureza de María de Sant Cugat als pares d’un nen de vuit anys que volia fer la comunió en català. Els pares van parlar amb la monja per si el nen podia fer la comunió en llengua catalana, però la monja va respondre que en tot cas podria fer alguna oració en català. La monja, a més a més, va recriminar “el nacionalisme” de la mare, i el fet “d’anteposar la llengua a Jesús”. "Aquí, d’entrada, se’ns planteja un problema de cultura general ja que caldria informar a la 'hermana' que, malgrat li pugui semblar impossible, el castellà no era la llengua de Jesus sinó que ho era l’arameu; i, segurament, en les moltes preocupacions de Jesus no hi figurava la unitat d’Espanya. En el marc d’una institució que ha de transmetre, a part de coneixement, certs valors ètics, el fet que una persona que se suposa educadora tingui aquest tipus de comportament intolerant i fanàtic ha de ser motiu de preocupació, tant de les autoritats educatives (es tracta d’una escola concertada) com de la mateixa comunitat cristiana. S’han malmès les il·lusions d’un nen, s’ha menystingut la seva llengua i la de la seva família i s’ha faltat al respecte a tot un poble. És, simplement, intolerable”. Font: www.cronica.cat
  • El titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida critica en varias interlocutorias el uso de la lengua. La consellera de Justicia, Pilar Fernández Bozal, ha enviado una carta al presidente del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, instándole a tomar medidas contra un juez de Lleida que ha criticado en varias interlocutorias el uso del catalán en el ámbito judicial. El juez en cuestión es José María Aristóteles Magán, titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida, quien en los últimos meses ha dictado varias resoluciones polémicas, entre ellas una interlocutoria en la que considera "una falta de respeto y de mínima educación" utilizar la lengua catalana en los juzgados en asuntos que afectan a personas de fuera de la comunidad.
  • Condemnat un guàrdia civil per agredir un noi que li va parlar català. Un jutge de Palma ha condemnat un guàrdia civil a pagar una multa de 1.200 euros al jove, Iván Cortés, a qui va agredir a l'aerport de Palma per parlar-li en català. Aquests fets pesen sobre l'agent com una falta de lesions. Els fets van passar el 2009, quan dos agents van parar el noi i el van apallissar a un quartet.
  • No la deixen examinar-se en català a la UAB. Una estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona es queixa que no ha pogut examinar-se d'una assignatura en la seva llengua. Segons la jove, la professora de l'assignatura es va negar a passar l'examen en català perquè li resulta més còmode llegir el castellà: Crec que el dret d'examinar-se en català l'hauríem de tenir tots els estudiants de Catalunya i, com a mínim per respecte a una cultura i a unes persones, els professors haurien d'oferir l'opció de fer els exàmens en català o en castellà. No creieu que hi hauria d'haver una llei que ho regulés? Però l'examen de genètica l'he fet en castellà. Trobo molt fort que 31 anys després de la mort de Franco encara no em pugui examinar en la meva llengua. Estem en un país lliure o no?
Són pocs els casos en què podem observar una resposta positiva, senzillament empresarial, sense altres condicionants polítics o xenòfobs:
  • Ràpida resposta de CLS Communication. 8.2.12. En 48 hores ho han solucionat a pesar de ser una companyia internacional (o potser per això!). Fa pocs dies vaig enviar una reflexió amb el títol d'incongruència, a una companyia de serveis lingüístics en referència al llistat dels idiomes en què oferia els seus servei ("idiomas ofrecidos").
Fa uns mesos també parlava d'actituds incomprensibles amb què hem de conviure: 15.12.11 Actituds incomprensibles amb què dia a dia hem de conviure No passa dia que la llengua no generi notícies, i moltes d'aquestes són per fer-ho mirar perquè denoten una situació que cal abordar des d'una suma d'enfocaments diversos. Vegem sinó dues de les notícies d'avui. Una fa referència a com es veu la llengua catalana des de fora de Catalunya, i la molèstia que suposa que la llengua catalana existeixi. Una altra fa referència a com es viu la llengua des del propi territori, quan un expresident arriba a demanar perdó per parlar en la llengua pròpia del país en el seu propi país.

Però el més sorprenent és que ja haguem d'arribar a aquests extrems:
  • Vaga de fam per la llengua a Mallorca. Jubilats per Mallorca ha presentat avui, davant el Parlament balear, la proposta d'organitzar una vaga de fam que començarà dia 1 de març per oposar-se a l'atac del govern balear contra la llengua pròpia de les Illes Balears... La vaga de fam que avui s'ha anunciat, es fa fonamentalment per conscienciar la gent dels atacs que el PP organitza contínuament contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balear i per mirar de modificar aquesta actitud agressiva contra la llengua, tant del govern autonòmic com dels parlamentaris que li donen suport. 


Des de fa uns anys hem intentat treballar per la incorporació plena dels aspectes de llengua dins de la materialitat de la Responsabilitat Social. L'any passat vam fer la ruta de les tres nacions, on en una setmana vam parlar d'aquest enfocament en tres països. I una de les intervencions va ser a Euskadi:
El més habitual és que els temes de llengua se suprimeixin intencionadament de la gestió de l'RSE:
  • 26.11.11 Requeriments legals dins el codi de conducta. Els codis ètics no estan concebuts estrictament amb una finalitat normativa sinó que pretenen gestionar els valors. Tot i així, també és cert que acaben prescrivint algunes conductes amb caràcter necessari o fins i tot poden esdevenir un document contractual en referència a algun grup d'interès com ara els subcontractistes.
O fins i tot que es donin incompliments legals en empreses que parlen obertament d'RSE
  • 24.11.11. Dialogando con Triodos Bank. He preparat una carta per a enviar a Triodos Bank, oferint-los uns arguments al voltant de la resposta que amablement van fer al meu article:
  1. Article inicial: "Tríodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei"
  2. Resposta de Triodos Bank: Triodos Bank responde
  3. Carta de resposta a Triodos Bank: llegiu a sota o bé en PDF
Alguns mitjans de comunicació no són aliens a les causes del problema. En moltes ocasions ens hem hagut de referir a Telecinco pel seu caràcter excloent. I recentment ha tornar a ser notícia:
El que és evident és que la política tota sola no se'n surt. Encara que el president del Parlament Europeu s'adoni de la incongruècia que suposi que el català no hi estigui reconegut, quan altres llengües amb poquíssims parlants sí que hi estan, difícilment se'n podrà ensortir perquè el nacionalistes espanyols tenen darrere la força d'un estat per a fer valer la seva oposició a la llengua catalana:
I exemples de males pràctiques, irresponsables i mancades de tot rigor científic... tantes com en vulgueu:
  • La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano. Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable. El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico
  • El PAR diu que a l’Aragó només hi ha dues llengües i que a la Franja de Ponent es parla aragonès. Sectors del Partido Aragonés Regionalista (PAR) manen la pressa al seu partit perquè compleixi la promesa electoral de treure la referència al català a la Llei de llengües d’Aragó. Aquest partit considera que a la Franja de Ponent (ells en diuen “zona oriental”) no s’hi parla català, sinó la variant oriental de l’aragonès, demostrant una ignorància supina.
I encara pitjor quan algunes empreses fan més cas a grupuscles radicals amb interessos polítics i sense cap legitimitat democràtica ni acadèmica:
  • Escola Valenciana es suma a les queixes per l'eliminació del valencià a Carrefour. 16/01/2012. L'entitat rebutja l'actitud de Carrefour d'eliminar el valencià en la retolació dels caixers de pagament automàtic.La direcció de l'empresa francesa d'alimentació Carrefour ha decidit eliminar l'opció del valencià de la retolació i dels caixers de pagament automàtic dels seus establiments del País Valencià. Aquest fet, del qual se n'han fet ressò els mitjans aquesta setmana, s'ha donat com a conseqüència de les pressions exercides per una campanya encetada des de diversos portals d'Internet. Escola Valenciana vol manifestar el seu complet rebuig a l'actitud mostrada per l'empresa Carrefour.
Per a moltes empreses, aquesta pressió política suposa que sigui normal referir-se a la unitat de la llengua castellana i no diferenciar-la de l'argentí, andalús, etc., mentre que en el cas del català s'accepta com a normal que l'empresa tingui un comportament contrari a l'acadèmia i es deixi influir per la política. Compareu el sentit d'aquestes dues notícies:
Afortunadament hi ha espais de normalitat, on es pot defensar la tolerància i el respecte, i on alguns professionals poden aprendre una nova llengua per criteris professionals sense condionar-se per obligacions polítiques:

  • Lara Zheng, la periodista xinesa que fa preguntes a Guardiola en català. Treballa per al portal de notícies més visitat a la Xina ('QQ.com') i és corresponsal a Barcelona des de l'estiu. Per segona vegada, ha volgut fer una pregunta en català al tècnic del Barça a la Rosaleda. 22/01/2012. A la sala de premsa de la Rosaleda de Màlaga una periodista xinesa, que parla castellà perfectament, li ha fet una pregunta a Guardiola en català després del partit d'aquest diumenge. Aquest és el segon cop que Zheng s'atreveix amb el català, ja ho va fer en una roda de premsa de prèvia de Champions, però a Barcelona. Un periodista italià, Francesco Canale, ja fa temps que pregunta regularment en català. Guardiola posa un corresponsal italià com a exemple de la immersió lingüística
Acabo amb una referència a la memòria de Responsabilitat Global en aquesta matèria:
PD: I encara un darrer exemple d'actualitat:

    Etiquetes de comentaris: , , , , ,
    Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)