Dilemes ètics en plena crisi

Un possible dilema ètic seria si, ara que és tan necessari crear ocupació i rellançar l'economia, convé fomentar la implantació de models d'empreses relacionades amb els sectors armamentístics o les apostes. De fet, és un dilema real perquè s'està parlant de la possibilitat que es construeixi un macro complex turístic a Catalunya o a Espanya anomenat EuroVegas. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va viatjar a Las Vegas el novembre passat per conèixer de primera mà la naturalesa del projecte, que el Govern considera que pot ser de 'gran rellevància' per a la indústria turística i de l'espectacle.

Possiblement, en un moment com aquest, una gran majoria de gent acceptaria de bon grat la inversió que suposaria aquest projecte, sense altres consideracions, tenint en compte l'absència d'altres projectes de tant d'abast.

Però el dilema encara pot anar més lluny ja que la instal·lació del macro complex exigeix un status especial en matèria de fiscalitat, llei del tabac, del joc, i de relacions laborals, i també faria necessari derogar la llei d’abolició de les curses de braus a Catalunya.

Segons Telemadrid, la Comunitat de Madrid, amb ple suport del Govern Espanyol, porta mesos oferint tota una sèrie de facilitats i compromisos per tal de convèncer el magnat americà, i ha trobat en la llei de prohibició de les corrides de toros a Catalunya una possibilitat més per posicionar-se millor. En aquest sentit, segons informa directe.cat! organitzacions antitaurines i de defensa dels animals de Catalunya consideren inacceptable cap modificació de la llei.

Llegim que els toros decanten Las Vegas cap a Madrid: la passió del magnat Sheldon Adelson pels rodeos i les curses de braus posa en risc la construcció del macro complex turístic EuroVegas a Catalunya. L'alcalde Xavier Trias ha considerat 'interessant' el gegantí projecte batejat com a Eurovegas, encara que ha matisat, durant una entrevista a TV3, que no s'hauria de portar a terme 'a qualsevol preu'.  

Aquest és el gran dilema: ens hem de preguntar si seria acceptable que, forçats per la crisi, acceptéssim crear una mena d'enclavament dins del país amb una regulació diferent, amb estàndards més baixos en diferents matèries. Creiem que seria un greu error amb conseqüències imprevisibles. Quin podria ser el límit? El següent pas seria l'acceptació d'una zona d'exclusió dels drets humans com ara alguna mena d'esclavitud, potser? Els poders públics no haurien de doblegar-se a demandes que obliguen a forçar tant la legalitat vigent, creant injustícies respecte als altres operadors del territori, i creant escletxes perilloses en l'estructura de l'estat social i de dret.