Tres idees del missatge del president de Catalunya

Avui s'ha emès el tradicional missatge institucional de Cap d’Any del President de Catalunya. Artur Mas ha fet un discurs de circumstàncies, marcat per la crisi, aportant sentit d'esperança i mostrant serenitat i rigor. M'agradarà destacar-ne tres idees.

Transparència

La transparència és un concepte ambigu que es pot interpretar de moltes maneres. Ens els darrers lustres, les administracions han confós la transparència amb mostrar algunes dades, sovint molt tècniques, de difícil comprensió i nul·la comparabilitat. Quan critiquem algunes memòries de responsabilitat social d'empreses caldria afegir el comentari segons el qual les males pràctiques de transparència pública solen ser pitjors, tant en termes relatius al que els hauria de ser requerit com en termes absoluts.

Faig aquesta reflexió per tal de poder explicar que sovint oblidem que la principal transparència comença per parlar clar, per no ocultar la realitat, i per considerar la ciutadania com un conjunt de persones adultes i capacitades per prendre decisions. Les decisions de la classe política ens afecten a tots, i sobretot quan es generen enormes deutes públics que després cal assumir des de la ciutadania d'avui i potser de generacions futures. La transparència té una dimensió tècnica però comença pel coratge de dir la veritat.

El que ara intento reflexionar aquí, la ciutadania ho entén molt millor que els experts. M'atreveixo a considerar que el darrer cicle de resultats electorals n'és la prova. La gent som prou madura com per saber la veritat, tota la veritat, molta més de la que ens diuen. Retallo el fragment del discurs d'avui on en parla:

Des del primer dia, vaig dir que no amagaríem la realitat, que explicaríem la veritat, encara que fos dura, conscient que la societat catalana té un alt grau de maduresa i que no vol ser enganyada sinó cridada a un esforç col·lectiu. També vaig dir que faríem front als problemes, per grans que fossin, sense por a ser criticats i escridassats. Que actuaríem sense concessions al populisme, pensant més en les futures generacions que en les properes eleccions, defensant més el bé comú que l’interès individual, corporatiu o partidista.

Aprenentatge

Els polítics, com els ciutadans, i l'administració, com les empreses, hem d'entendre que estem en un procés d'aprenentatge permanent. Ho hem de saber, ho hem d'acceptar, ho hem de reconèixer, hem de treure el màxim profit de l'aprenentatge.

Un aprenentatge que seria bo que consolidéssim és al voltant de les trampes polítiques, i sobretot electorals, que a casa nostra prenen una forma antiga a partir d'una oposició dreta-esquerra tramposa que no es correspon amb els arguments que els votants creuen entendre'n. Per exemple, si algú es volgués carregar l'Estat del Benestar, la millor manera seria fer-lo créixer sense control fins a fer-lo insostenible.  Retallo el fragment del discurs d'avui on en parla:

Però seran anys guanyats si en traiem les lliçons oportunes: que el compliment dels deures és tan important com la consecució dels drets; que la riquesa que perdura és la que es construeix sobre la base de la feina ben feta al llarg dels anys; que la justícia social no és una ideologia de dretes o d’esquerres sinó un imperatiu moral que a tots ens pertoca defensar; que l’estat del benestar no és un regal dels governs sinó una conquesta de la societat, i que se’l posa en perill quan per agradar o per quedar bé se’n menyspreen els seus límits i la seva sostenibilitat; que el concepte del nosaltres, és a dir de la col·lectivitat, és tan important com el concepte del jo, és a dir, de l’individu. Si d’aquests anys n’aprenem aquestes lliçons, i les practiquem, serem molt més forts en el futur.

Identitat, respecte i llibertat

Les aspiracions de Catalunya per viure com una nació normal han trobat una oposició creixent i activa en el marc de l'estat espanyol. A diferència del respecte que es pot observar en altres Estats multinacionals amb democràcies consolidades com Canadà, Gran Bretanya, Bèlgica o Suïssa, on  -amb totes les dificultats que es puguin donar-  hi ha un respecte bàsic per part de l'Estat a la diversitat nacional, en el cas espanyol la tendència ha estat precisament la contrària, no solament de caràcter unitari sinó de manca de respecte a la diversitat.

La realitat present apunta cap al xoc de trens. Espanya no sembla que hagi de canviar, ans al contrari, mentre que Catalunya no es resignarà a desaparèixer com a nació mil·lenària. El fet que moltes persones sense un sentiment independentista hagin abraçat el sobiranisme fruit de la percepció de les injustícies que pateixen pel fet de ser catalans ha provocat una situació peculiar: l'unionisme espanyol ha esdevingut identitari i homogeneïtzador, mentre que el sobiranisme ha esdevingut transversal i vinculat a l'exercici dels drets civils. Retallo el fragment del discurs d'avui on en parla:

Catalunya vol veure respectada la seva identitat, les seves institucions, la seva cultura, el seu dret i la seva llengua. També volem, però, que es respectin i no es limitin o retallin les nostres capacitats com a país: la nostra creació de riquesa, el nostre esforç col·lectiu, la nostra creativitat, el nostre talent. En aquest sentit d’aprofitar totes les nostres capacitats com a país i com a societat, espero, desitjo i confio que l’any 2012 el Parlament de Catalunya formuli la proposta del pacte fiscal, amb el màxim consens polític possible, com a reflex del gran consens social existent sobre aquesta matèria. Confio que tothom, des de l’esfera pública o la privada, sabrà estar a l’alçada de les circumstàncies que Catalunya necessita i mereix. Si la proposta de pacte fiscal és escoltada i atesa, els ponts entre Catalunya i l’Estat es reforçaran. En cas contrari, encara es debilitaran més.

Text del missatge
Vídeo del missatge