Vostè ja ha viscut altres crisis.
Com aquesta, cap. Sóc del patronat d'Acció Solidària contra l'Atur, fundada l'any 1981 perquè hi havia un atur molt alt: va ser la primera que va donar microcrèdits i va funcionar. Ara estem desbordats, cal una acció urgent contra l'atur perquè, mentre l'austeritat continuï en aquest nivell, encara augmentarà.
Algun dia esclatarà alguna cosa. El més alarmant és l'apatia, la falta de rebel·lió, l'acolloniment, perquè cada dia bombardegen amb noves mesures d'austeritat. La culpa la tenen els partits polítics, que quan va arribar la democràcia es van distanciar de les masses socials: la militància s'ha diluït i els partits gestionen una burocràcia interna cada cop més mediocre.
I a Catalunya com la veu?
El problema amb Espanya, com diu el Castellet, és irresoluble. Als anys 70, aCuadernos para el Diálogo venia gent de Madrid i el discurs era bo, hi havia gent oberta, els podia costar comprendre algunes coses, però ho intentaven. Tinc una filla a Denver i, en una recepció, un alt càrrec del ministeri d'Indústria se li va acostar i li va dir: " Veo que hablas a tu hijo en catalán, ¡qué manera de perder el tiempo viviendo en Estados Unidos! " Això és un reflex d'on som.
I la convivència a Catalunya?
El PSUC va fer una gran tasca i és el gran risc de la decaiguda del PSC-PSOE, que feia feina de fusió de les dues comunitats, i si això es trenca es pot crear un lerrouxisme d'esquerra perillós. Però hi ha convivència: el primer que fa l'emigrant és fer-se del Barça, perquè és un signe d'identificació. La meva mare, que era murciana, no va renegar dels orígens i es va sentir part d'aquest país d'acollida, agraïda a l'escola nocturna del Poble-sec i a l'escola d'infermeria de la Mancomunitat per haver-la integrat com una catalana més.
El preocupa la xenofòbia d'alguns partits?
És perillós, però es pot aturar si els partits democràtics juguen amb valentia. Quan Mayor Oreja era ministre d'Interior, el Ramoneda i jo estàvem dinant amb ell i ens va dir: " El problema de España en el futuro no será ETA, que tarde o temprano acabará, el gran problema será la inmigración ". El discurs de la immigració és demagògic perquè la gent que diu que n'hi ha massa veus que als seus familiars els cuida una peruana. No fotem!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada