Us passo les piulades que fet al twitter.
Veureu que en un dels darrers tuits dic que "m'he quedat sol votant contra existència de temes obligatoris per a tothom de Reporting". La pregunta l'ha formulada l'Ernts, director del GRI, al final de la sessió i ha demanat que tota la sala es posicionés.
Es tractava de donar resposta a si creiem que un nou model de reporting ha de contenir temes obligatoris per a totes les empreses. La sorpresa és que m'he quedat sol. Hi ha hagut una votació a la búlgara, unanimitat plena, excepte un servidor!
Quan un es troba en aquesta situació pensa que no ha entès bé la pregunta... o que ha entrat pel carril equivocat a l'autopista! Però què hi farem? No crec que els temes a informar hagin de ser obligatoris per a totes les empreses. On quedaria la flexibilitat del model GRI? El model GRI proposa uns temes, i els desplegaments sectorials els amplien, i a partir d'aquí cada empresa tria. I si fa una memòria de nivell A, B o C ha de rendir comptes de més o de menys.
Posar temes obligatoris correspon als grups d'interès que s'ho puguin permetre, no a un estàndard per a memòries de responsabilitat. Els poders públics poden demanar que la informació financera és obligatòria, o una gran empresa pot decidir que certes informacions siguin obligatòries per a les proveïdores de la seva cadena. O els socis d'una entitat o els accionistes d'una empresa poden decidir que la seva organització hagi d'informar sobre un ítem. Però un marc general de repòrting no pot fer això.
I no pot fer-ho perquè no convé que ho faci. Perquè vol dir prioritzar uns temes sobre els altres sense tenir en compte el criteri de cada empresa. Per sort sols era un taller! (almenys per ara).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada