Teoria de l'estupidesa

Que cadascú en tregui les seves conclusions.

Teoria de l'estupidesa (font: viquipèdia)

Cipolla va explorar el controvertit tema de l'estupidesa formulant la famosa Teoria de l'Estupidesa, expressada per primera vegada al seu enginyós pamflet de 1988 titulat Allegro ma non troppo. No és el seu treball més formal, ni el més seriós, ni el que li va donar més prestigi acadèmic, però si que el el que el féu més conegut.

En aquest escrit, Cipolla desenvolupa una visió de la gent estúpida com un grup més poderós que grans organitzacions com per exemple la màfia, el Complex Militar Industrial (MIC) o la Internacional Comunista. El grup dels estúpids, sense reglamentacions, líders o manifestos aconsegueix exercir un gran efecte amb una coordinació increïble.

Al mateix llibre poden trobar-se les lleis fonamentals de l'estupidesa:

1. Sempre i inevitablement qualsevol de nosaltres subestima el nombre d'individus estúpids en circulació.
2. La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica seva.
3. Una persona és estúpida si provoca danys a altres persones o grups de persones sense obtenir cap guany per a ella mateixa, o fins i tot perjudicant-se ella mateixa.
4. Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En especial, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol lloc i moment, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error costosíssim.
5. La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L'estúpid és més perillós que el malvat.

Per deducció, de la tercera llei, Cipolla identifica dos factors a considerar quan s'explora la conducta humana:

• Beneficis i pèrdues que un individu es causa a si mateix
• Beneficis i pèrdues que un individu causa als altres

Creant un gràfic en el qual es col·loca el primer factor en l'eix x i el segon en l'eix y es poden obtenir quatre grups d'individus:

1. Intel·ligents, les seves accions els beneficien a ells però també als altres.
2. Desgraciats, són aquells que realitzen accions que suposen una pèrdua per a ells però un guany per a algú altre.
3. Malvats, actuen sempre en el seu benefici, encara que això comporti causar algun perjudici a algú altre.
4. Estúpids, perjudiquen els altres i a si mateixos. Les seves accions absurdes fan mal sempre als altres sense que ells hi guanyin res: al contrari, molt possiblement ells també en sortiran perjudicats: són els que Cipolla classifica com a superestúpids.

Per altra banda, les tres primeres categories es comuniquen i poden ser intercanviades: per exemple, una persona intel·ligent pot comportar-se ocasionalment com un desgraciat o com un malvat, el malvat pot tenir un descuit que el faci actuar com un desgraciat i és perfectament possible que un desgraciat en un moment es comporti amb intel·ligència. Tot això és així perquè, en qualsevol dels tres casos, estem parlant de persones que actuen racionalment, de manera que els seus comportaments, fins i tot encara que resultin moralment reprovables, segueixen una lògica comprensible. L'estúpid, en canvi, és intransferible a cap altra categoria i actua sempre amb una coherència estremidora: és estúpid tothora i en qualsevol situació, i no té objectius ni finalitats a partir dels quals es puguin avaluar els seus actes. És temible perquè és imprevisible: l'única cosa segura és que acabarà fent mal per allà on passi.