Tenint en compte tot el que ha passat, potser és una mesura timorata però ja va en la línia correcta. De fet, costa d'entendre que la majoria d'empreses no ho facin així ja que la remuneració variable vinculada a objectius a curt termini és una de les majors disfuncions en el funcionament corporatiu i font de moltes males pràctiques, en prioritzar accions que massa sovint serien incoherent amb una voluntat de crear valor a llarg termini.
En el cas de les entitats que han rebut ajudes públiques, la sensació que res ha canviat i que continuen les males pràctiques és àmpliament compartida per l'opinió pública. Ara s'ha fet un petit pas: el Banc d’Espanya haurà d’aprovar la remuneració variable en les entitats que hagin rebut ajudes públiques, i només ho farà quan estigui «justificada». Així mateix, el supervisor podrà posar límit a la retribució total. Però tots sabem que aquesta mesura és més testimonial que altra cosa, entre altres motius perquè des de la política no es té capacitat real de comandar la situació. ¿Com es podria fer si resulta que aquestes mateixes entitats financeres han estat alegrament finançant els partits polítics de manera que els tenen agafats per les parts més nobles?
I és que el govern sols ha fet aquest pas quan ja no ha pogut aguantar més la pressió de la Comissió Europea, que ja va expedientar fa uns dies l'estat espanyol per no haver aplicat encara aquestes mesures.
Si no evitem que els partits estiguin lliures de deutes no podrem tenir una democràcia de qualitat. I la manera de donar més autonomia als partits és fomentant que més gent hi militi, la qual cosa no voldria dir només una major solvència financera i social, sinó una major democràcia interna, augmentant el percentatge de persones que hi militin no per l'expectativa d'un càrrec sinó per un sentit noblement ideològic.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada