Article de Josep Maria Canyelles a la revista del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
L’RSE es desenvolupa. Proper pas, memòries integrades
Les diverses convulsions que arrosseguen els mercats, ja siguin per les crisis sectorials i globals, les males pràctiques corporatives o la mala governança, han fet reconsiderar els canvis que cal fer en el sistema, incloent-hi els mecanismes per mitjà dels quals les empreses mostren transparència de la seva activitat. Un dels aspectes a considerar és sobre si les companyies han de presentar un major detall, complir amb noves normes o adequar-se a noves convencions.
Més enllà de les crisis cícliques que pateix, actualment sembla que l’economia es veu afectada per una gran disfunció. Està desenvolupant-se una nova consciència sobre què té valor (actius intangibles, recursos naturals...) mentre les inèrcies encara ens fan anar per una drecera que sabem erràtica. Ho pateix la comptabilitat, incapaç d’explicar el valor real d’una empresa; ho pateix el management, insegur en la capacitat de generalitzar un model que permeti crear valor sostenible.
Observem com el sorgiment d’una economia basada en el coneixement, per oposició a la de base industrial, ha trastocat conceptes arrelats profundament i obliga a sacsejar la nostra mentalitat per trobar noves maneres de gestionar i de comptabilitzar el valor creat.
Enfront dels reptes que se’ns obren, moltes empreses han començat a introduir la sostenibilitat com un vector estratègic, impulsant models d’innovació que satisfacin les condicions de menor impacte o millor ecoeficiència. Però la sostenibilitat no és solament un concepte ambiental o vinculat als consums energètics, sinó que es relaciona amb la capacitat de desenvolupar una empresa sostenible que generi valor en un entorn sostenible, cosa que vol dir aplicar aquest concepte als impactes econòmics, socials, laborals, ambientals, etc.
No és gens fàcil malgrat que la consciència ciutadana i ètica ens digui que aquest és el camí. En el darrer segle hem après a acceptar com a plausible un model productiu basat en l’ús de recursos no renovables o, per exemple, en l’obsolescència programada, present en molts aparells. Són exemples en els quals no és fàcil canviar, ja sigui perquè hem de desenvolupar noves tecnologies o noves mentalitats.
Si acceptem com a hipòtesi que sols les empreses més concebudes per a aquest nou context hi podran excel·lir, vol dir que ja no solament caldran empreses flexibles, que captin el talent, que innovin, sinó que altres atributs els seran fonamentals com els valors de base més humanístic com la honestedat, l’ètica o la transparència.
Aquelles que acceptin el seu rol d’empreses ciutadanes, és a dir, de ser uns agents conscients del seu paper a la societat, estaran en avantatge a l’hora de crear confiança entre els seus grups d’interès, ja siguin els centrals com la clientela i els treballadors o altres com les organitzacions socials.
Per això, malgrat que moltes empreses poden incorporar una orientació vers la sostenibilitat, és la incorporació d’un sistema de gestió de la seva responsabilitat social el que garanteix la coherència i potencial del model. L’organització ha d’alinear la visió sostenible en tots els seus objectius, missió, valors, inclosa la cultura interna i les relacions amb els grups d’interès.
Parlar d’RSE ens porta a parlar de la gestió i la metodologia, la qual pressuposa processos de diàleg amb els stakeholders, identificació dels aspectes que siguin rellevants, rendició de comptes. Sotmesa a l’RSE, la sostenibilitat no pot comportar-se merament com uns resultats satisfactoris sinó que cal mostrar que s’estan gestionant proactivament, que la identificació de la materialitat no és una decisió unilateral de l’empresa, que hi ha objectius de millora, i que ens basem en una integració en els propis processos de gestió.
Rendició de comptes
La memòria d’RSE o informe de sostenibilitat no és més que un producte fruit d’aquesta gestió, i la seva orientació no ha de ser comunicativa en el sentit clàssic unidireccional sinó que constitueix la base a partir de la qual fonamentar el diàleg amb els grups d’interès.
Les memòries han de complir amb uns principis per tal que es basin en indicadors estàndards, siguin comparables, la informació tingui prou qualitat, recullin tot allò que sigui significatiu, donin resposta a allò que els grups d’interès volen conèixer... No és fàcil satisfer aquests requeriments, fer-ho sobre una base de gestió, donar-hi un caràcter comunicatiu, basar-hi el diàleg. Per això, el format d’aquests documents va evolucionant.
Hem passat d’unes memòries satisfetes de si mateixes que anaven creixent en volum i aportació de dades fins al col·lapse i la manca de significació, a unes memòries concebudes per a cada públic específic, amb formats html que permeten una millor capacitat comunicativa i un hipertext per a ampliar la informació al marge de la memòria formal.
Però el gran repte per als propers anys és la integració de la memòria financera i la memòria d’RSE, una tasca que no demana fer una mera fusió per addició sinó un esforç per a integrar adequadament i que la informació aportada a tots i cadascun dels grups d’interès guanyi qualitat, rigor i amplitud.
Hem de confessar que no és encara prou clar on ens durà aquest camí de la integració i que les primeres experiències han començat a despertar dubtes metodològics. Tenim per davant un gran projecte que pot ajudar la part de sostenibilitat a normalitzar-se, generalitzar-se i dignificar la seva presència, alhora que pot ajudar la part financera a guanyar capacitat d’explicar millor com una empresa té i crea un valor sostenible, gestionant riscos i disminuint la volatilitat dels actius intangibles com la reputació.
Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global
Font: Revista del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada