NOTA: aquesta reflexió té un comentari per part del president de la FAVB, com a part afectada, cosa que li agraïm. Fem aquesta nota post-scriptum aquí al davant per deixar la nostra reflexió subjecta a la realitat de les dades que es demostrin. Volem mostrar tot el respecte pel president de la FAVB i per la trajectòria de l'associació que representa.... [continuem la P.D. a sota de tot, amb els comentaris]
La gestió de la Responsabilitat Social per part de les Organitzacions socials (RSO) és una necessitat de cara a una legitimitat que ja ningú pot pressuposar que posseeixi per se.
I aquesta RSO no es limita únicament als enfocaments ambientals, laborals, etc. sinó que també han d'integrar tot allò que fa referència al bon govern, la manera com es prenen les decisions, quins valors s'aporten a la societat...
Faig aquest apunt de reflexió per a aportar una informació en referència al fets del Parc de la Ciutadella i del Parlament de Catalunya. El fet és que entre els convocants d'un acte que manifestament anava a fer una acció il·legal, greu i penada pel Codi Civil, hi havia la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Aquest proper dilluns, el seu president explicarà els fets al programa Els Matins a TV3, i mirarà de dir que la FAVB no convocava directament a impedir el pas del parlamentaris amb un cordó humà, però les evidències mostren que estava assegut en una mateixa taula on es va explicar el que es pretenia fer i en cap moment se'n va desmarcar ni va matisar la seva posició. Deixem que s'expliqui davant les càmeres, però d'entrada no sembla prudent que la direcció d'una entitat tan important i que sempre s'havia distingit per la lluita per la democràcia hagi barrejat el seu nom amb una convocatòria contrària als principis democràtics i penada per la llei.
D'altra banda, en la protesta contra les retallades pressupostàries del govern, estiguin incorrent possiblement -això ja podria ser més discutible- en un debat polític que no pertanyeria a les associacions veïnals i que, en tot cas, caldria fins a quin punt representa el punt de vista dels seus veïns. Em sembla que la immensa majoria de la població pot entendre que -com fem en l'economia domèstica- el govern no pot gastar més del que té. I ara no només hem de funcionar amb el que tenim sinó que, a més, hem de pagar la factura del que s'ha fet en aquests darrers anys amb diners que no es tenien. És la pena que hem de pagar com a societat. La gent que opta -per sistema- del recurs a l'endeutament per fer de seguida tot allò que ens cal, ha de saber que està apostant per un model de creixement accelerat i insostenible que interessa i beneficia sobretot als sectors financers, dels quals els governs acaben depenent. Pensant l'economia nacional com una economia domèstica s'entén perfectament. Una altra cosa és el debat polític-ciutadà sobre per on retallem. I una altra cosa és el debat ètic-polític sobre si hem de viure tan estrets mentre en canvi ens desapareix un 10% del PIB per a mantenir un Estat que s'entesta a perjudicar-nos.
Una federació d'AV ha d'encapçalar la lluita contra les retallades per voluntat del seu equip directiu sense atendre aquestes consideracions? No dic que hagi de quedar immòbil davant temes que generen preocupació ciutadana, però potser caldria repensar millor com es posicionen, com integren la complexitat de tota reflexió, com representen el que diuen representar...
PD: veure article de Pilar Rahola a la Vanguardia sobre la participació de la FAVB
PD2: el president de la FAVB ha intervingut dilluns 20 als Matins de TV3 per a aclarir els fets.
"La FAVB va dir clarament que no convocava a un bloqueig al Parlament". Jordi Bonet, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), ha negat que l'entitat que presideix convoqués en roda de premsa a un bloqueig al Parlament: "Nosaltres vam fer la convocatòria per a una cassolada a les 11 del matí." Pilar Rahola li ha recriminat que la FAVB no es desmarqués clarament del bloqueig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Benvolgut autor,
Permetim que em presenti, em dic Jordi Bonet i sóc el president de la FAVB. Em dol veure com les falsetats, insinuacions i difamacions de la senyora Rahola contra la meva entitat acaben fent forat, el que ens porta a reflexionar sobre la capacitat de fabricar opinió dels mitjans de comunicació, contra l'evidència empírica.
Des de la FAVB mai vam convocar a aturar el Parlament, i així ho vam fer explícit a la roda de premsa on s'anunciaven mobilitzacions contra les retallades. La nostra acció consistia únicament en una cassolada a les 11 h (convocada a aquesta hora explícitament per no aturar l'activitat parlamentària) contra l'aprovació dels actuals pressupostos i la tramitació de la Llei Omnibús, en tant entenem que aquesta posa en perill importants fites del moviment veïnal en l'àmbit d'habitatge, urbanisme, medi-ambient i defensa d'un model de turisme sostenible. Aquesta casserolada comptava amb el recolzament de sindicats i altres entitats socials. El programa els Matins de TV3 sabia això, per què el mateix dimecres vam estar parlar-ne amb la coordinadora dels debats, i em va convidar a assistir el dijous al debat. El mateix dimecres em van comunicar que es cancel·lava la meva invitació. Durant dimecres, dijous i divendres aquest programa ha estat difonent informacions falses contra la FAVB, així com la columna de la senyora Pilar Rahola.
Em sap greu comprovar com des d'un bloc orientat a Responsabilitat Social Corporativa es doni empara a aquestes falsetats.
NOTA: aquesta reflexió té un comentari per part del president de la FAVB, com a part afectada, cosa que li agraïm. Fem aquesta nota post-scriptum aquí al davant per deixar la nostra reflexió subjecta a la realitat de les dades que es demostrin. Volem mostrar tot el respecte pel president de la FAVB i per la trajectòria de l'associació que representa.... [continuem la P.D. a sota de tot, amb els comentaris]
Lamentem si hem donat empara a afirmacions que no són certes. I deixarem constància escrita del nostre possible error. En tot cas, la nostra reflexió no qüestionava res del que s'aporta sinó el fet que es va compartir la roda de premsa on es va explicar el que es pretenia fer i en cap moment se'n va desmarcar ni va matisar la seva posició.
Sense tenir-ne més dades, tot em fa pensar que no s'ha actuat correctament. I és per això que he fet una reflexió en el sentit de demanar que les entitats no lucratives han de gestionar millor aspectes de la seva legitimitat i no l'han de donar per suposada. La que faig és, doncs, una proposta de reflexió. He procurat fer-ho sense to vehement ni sense atacar. Lamento si s'ha entès d'una altra manera. Crec que d'aquest episodi tothom n'hauria d'incorporar molts aprenentatges.
Benvolgut Josep Maria,
Li agraeixo la seva resposta. Estic d'acord amb què tots i totes hem d'aprendre i molt del que està passant aquests dies. Cap mitjà de comunicació, excepte Els Matins de TV3 ha afirmat que la FAVB convoqués el bloqueig al Parlament. Tothom tenia clar que nosaltres no secundàvem aquesta acció i que per aquest motiu havíem convocat una casserolada.
És comprensible que un mitjà de comunicació amb temps reals cometi errors d'atribució, però quan es demana per tres vegades el dret a rèplica, s'envien comunicats desmentint aquesta acusació, quan des del mateix dimecres es fa pública la nostra condemna a les agressions als Diputats i no se'ns dóna aquest dret fins que no amenecem amb una querella, entendrà que tenim motius suficients per estar enutjats amb el sr. Cuní i la sra. Rahola.
Va ser un error comptartir una roda de premsa on es convocaven accions contra les retallades amb una protesta, que al nostre entendre era simbòlica i 100% pacífica, davant el Parlament? És un tema que valorarem a la nostra entitat i del qual extraurem els aprenentatges corresponents, La nostra Federació agrupa 104 Associacions Veïnals on hi ha associades 43.672 persones, amb una mitjana de 424 persones per associació.
L'actual Junta Directiva va ser escollida el passat més de febrer amb una participació superior al 60% de les associacions federades i el Pla de Treball d'aquest any on s'especificava com a prioritat enfrontar-nos a les retallades recolzant i dinamitzant un seguit de mobilitzacions fou aprovat unànimement per les associacions presents, al voltant d'un 65% del cens.
Nosaltres no representem al conjunt de veïns de Barcelona, mai ha estat la nostra pretensió, sinó a les associacions federades que disposen dels mecanismes democràtics per escollir-nos, cessar-nos i reprobar o no la nostra gestió.
Som conscients que el nostre treball no serà mai del gust de tothom, pot ser criticat i de les crítiques en podem aprendre.
Moltíssimes gràcies per la seva consideració i per mantenir el seu bloc que conté informació molt interessant i rellevant pel nostre sector.
Gràcies, Jordi, per les teves paraules.
He penjat el vídeo de l’entrevista com a post-data. És clar que amb la manifestació d’aquest diumenge les coses s’han reconduït i normalitzat i ens n’hem d’alegrar.
Però crec que hauria sigut adequat acceptar la possibilitat que potser hi va haver un error, o que no es va comunicar bé... Potser sóc molt estricte però jo no veig acceptable estar en una mateixa roda de premsa on algú manifesta que vol fer una il·legalitat i no desmarcar-se’n explícitament. I de fet, ha considerat que en certs moments la paralització d’un Parlament és normal, posant exemples d’altres països, però sense especificar si en aquells països és legal.
D’altra banda, tal com s’ha acceptat, el posicionament sobre les retallades és un debat ideològic. No seré tan ingenu de dir que una AV no pugui prendre un posicionament ideològic, però aleshores ha de ser extremament curosa amb les formes. Hi ha persones que opinem que la política ha de recuperar poder perdut davant l’economia, i que mantenint una despesa pública per sobre de les possibilitats i un deute enorme acumulat és la manera de fer impossible aquest repte. Caldrà que redefinim quin estat del Benestar volem, i a mi m’agraden els models nòrdics. Però ara toca estrènyer el cinturó perquè hem estirat més el braç que la màniga i és un acte de realisme fer-ho així.
D’altra banda, el govern català està incomplint el mandant del govern espanyol per a fer una retallada encara més gran. I és el govern espanyol el responsable del model de salvació de les entitats financeres i de la derivada de la privatització de les caixes, amb el qual jo tampoc estic gens d’acord. Però aleshores jo tinc clar contra quin govern he de protestar. Aquest és un posicionament ideològic que s'està prenent que ja té un to partidista.
Hola Josep Maria,
Imagino que la discrepància de fons és on situem el moviment veïnal. Al meu entendre, el moviment veïnal ha de ser apartidista però compromès amb uns determinats valors de país i de justícia socio-ambiental, i és en funció d'aquests valors que hem recolzat el moviment del 15-M com a moviment d'aprofunidment democràtic i la campanya Prou Retallades en defensa dels serveis públics.
I ara permete'm que introdueixi una reflexió a títol personal, i no com a president de la FAVB. Terreny relliscós, però que al tractar-se d'un bloc em permeto fer. Davant d'una situació com la que vivim tenim dues possibilitats, o augmentem la càrrega impositiva o retallem serveis públics i prestacions socials. Precisament el model nòrdic que defenses és possible mitjançant una elevada càrrega fiscal progressiva.
Jo penso que aplicar una política de retallades als serveis públics només perjudica a la població de rendes baixes, que en són els principals beneficiaris. Així, davant la disjuntiva entre retallar o gravar, opto per la segona.
Em diràs segurament que augmentar la càrrega impositiva afavoreix la deslocalització empresarial i ralenteix el creixement econòmic.Això ens porta a un altre debat que és clau, i que al meu entendre no s'està abordant: el canvi de model productiu i la creació d'un teixit empresarial endògen que basi la seva competitivitat no en l'abaratiment salarial ni en la flexibilització laboral, sinó en la seva capacitat de generar valor afegit. Aquí tenim un repte important que al meu entendre el govern actual no està abordant amb la suficient diligència.
D'altra banda, no seré jo qui negui l'espoli fiscal a què està sotmès al nostre país, de fet tinc clara quina és la meva opció en aquesta qüestió i passa per poder negociar bilateralment amb Europa sense intermediaris.
Sóc conscient que m'he allunyat del moll de l'ós del debat que planteges: quin ha de ser el rol de la FAVB davant determinades qüestions socio-polítiques; de fet, aquesta és una qüestió que sempre ha romàs dins el moviment veïnal i que encara no hem sabut resoldre.
Hola, Jordi, si esperes que discrepi, no ho faré. Comparteixo bona part del que has dit. Però intento fer-ho sense apriorismes o maximalismes polítics (allò de la dreta i l'esquerra que ens té tan immobilitzats com a país).
Crec que la pressió fiscal encara té marge, hi ha diferencial respecte a Europa. Però ens separa amb Europa una cultura d'empresa i la productivitat. Crec que hauríem d'optar per una cultura d'empresa amb tot el que implica, fomentar l'emprenedorisme al límit. Jo plantejaria més pressió fiscal a canvi de flexibilitat laboral. Ja farem el coixí social, però qui no penca...
I més serveis sí. Però no amb la pressió per no desmuntar-ne d'altres. Cada servei que crea l'adm acaba acumulant-se als altres. I aquí també hi ha una responsabilitat de les entitats que pressionen els ajuntaments. És responsabilitat de tots demanar que es desmunti allò que ja no crea prou valor abans de crear una cosa nova. Jo he estat al sector públic i es podria guanyar moltíssima eficiència. Ara, s'hauria de començar canviant la funció pública. Però ningú no s'hi atreveix.
Aleshores com podem demanar a les empreses que posin més diners per a tenir més i millors serveis públics si no hi ha prou valentia per a garantir que aquests diners creant prou valor.
Per tant, estic d'acord amb tu, però sempre que posem per davant criteris de productivitat i eficiència en tots els sectors. Altrament no podrem treballar per la justícia social perquè morirem en les desconfiances mútues i en la burocràcia.
Em crec molt els temes de responsabilitat social perquè veig que hi ajudarien molt, si els apliquem a tots els sectors, però per ara sols hi creuen algunes empreses. En el sector públic i social, que originàriament són els meus, costa molt més.
Hola Josep Maria,
Els apriorismes i els prejudicis funcionen en les dues direccions. Fixa't sinó amb l'argumentari que utilitza Pilar Rahola per carregar contra el moviment del 15-M i la seva fixació en atribuir-me un seguit de tòpics.
Personalment crec que a partir d'un debat seré,com el que has obert en el teu bloc, trobaríem força punts d'acord. De fet, sempre he defensat una racionalització de l'administració pública i la seva desburocratització. És més, penso que l'ús de les noves tecnologies ens obren un horitzó d'oportunitats que encara no ha estat suficientment explorat: des de l'aposta pel programari lliure i el crowdsourcing fins a experimentar en mesures d'open government que només apropin l'administració a la ciutadania, sinó que la facin partícep de la gestió.
D'altra banda, el problema per mi no és tant retallar, sinó què retalles. El que no estic disposat a acceptar són retallades en serveis bàsics pel manteniment de la cohesió social. En canvi, tota acció que vagi en la direcció de millorar el servei, optimitzar recursos i augmentar la seva eficàcia,... em sembla fantàstic.
Respecte al debat sobre la flexibilitat aquest és un tema complex, per què massa sovint les polítiques laborals confonen flexibilitat amb precarització. Si som capaços de separar els dos termes, d'acord.
Finalment, com apuntava hi ha dos qüestions que cal afrontar urgentment, i ara mateix no hi ha voluntat política per fer-ho: la reforma del sistema tributari i el model de desenvolupament econòmic. Et posaré un exemple, l'any passat vaig haver de pagar 3000 euros a la declaració de renda, quan els meus ingressos mensuals no superaven els 1200 euros (el famós problema de quan tens més de dos pagadors). En canvi, les grans fortunes poden dipositar els seus capitals en SICAV que únicament tributen a l'1%, quan no recórrer directament a evadir-les en paradisos fiscals. En aquests darrers anys no he vist encara cap actuació diligent en el combat contra el frau fiscal, i això afecta directament a la capacitat de recaptació de l'estat.
D'altra banda, s'ha imposat un model econòmic que prioritza l'economia financiera, per sobre l'economia productiva, i això constitueix precisament una de les principals barreres a l'emprenedoria al meu entendre. Durant aquests anys, s'ha imposat la lògica de que no calia arriscar en crear una nova empresa, quan hom podia extreure més beneficis especulant sobre el mercat de l'habitatge o directament en actius financers.O canviem de lògica, o estem abocats al fracàs.
Segurament des de matisos ideològics importants, compartim que l'economia ha d'estar domesticada per la política, i aquesta per la sobirania popular. O en tot cas, hem de tendir que sigui així.
Jo estic a favor de la globalització, però igual que globalitzen les corporacions privades també ho ha de fer les públiques. La lluita contra el frau i la fiscalitat sobre les transaccions internacionals evidentment són una part fonamental de la solució.
Per cert, les AVs podríeu ajudar a promoure les monedes socials locals! No he estudiat prou el tema però hi tinc intuïcions positives.
Hola Josep Maria,
D'acord en la teva exposició, malgrat els matisos que segurament existeixen. Només una qüestió respecte a la globalització donat que vaig participar al moviment global de 2000-2003 m'hi sento en part interpel·lat. Mai m'ha agradat l'etiqueta d'antiglobalitzador que sovint m'han endosat. De fet, em sento més a prop d'una alterglobalització (tal i com deia a l'entrevista) on els mercats no se situin per sobre la política, sinó que esitguin sota controlats per instàncies de governança global democràtiques i participades.
Des de les Associacions Veïnals no som aliens a les qüestions que planteges. De fet, hem impulsat bancs del temps, projectes d'inserció laboral i treballem amb sinergia el teixit comercial del territori. Fins ara, desconeixia l'existència d'experiències de moneda social local al nostre país. Gràcies per informar-me! Ho tindrem en compte.
Bona nit
http://transiciovng.blogspot.com/
La moneda social florece en Catalunya http://www.expansion.com/2010/03/15/catalunya/1268686410.html
Publica un comentari a l'entrada