Repensar el model socioeconòmic

Recomanem la lectura de l'article Repensar el model socioeconòmic (pàg 10) de Daniel Ortiz a Món Econòmic. Us n'oferim uns extractes:

És possible aspirar a conjugar eficaçment l’eficiència econòmica i la justícia social? Existeix algun referent històric d’èxit? l’Economia Social de Mercat (ESM) constitueix, sens dubte, l’experiència més reeixida. Sorgida a l’antiga República Federal d’Alemanya (RFA) just després de la Segona Guerra Mundial.


Segons el professor Recio, l’ESM consta de 6 principis que es poden resumir de la següent manera.
1r. Màxim respecte per la libertat individual
2n. Sentit comunitari
3r. Evitar fluctuacions
4t. Política activa de desenvolupament econòmic,
5è. Política estructural
6è. Completar o corregir els processos del mercat


El gran èxit del model germànic és haver sabut conjugar l’eficiència del mercat en l’ús dels recursos amb una redistribució socialment justa dels resultats. Ara bé, com aconsegueix l’ESM fer possible aquests dos objectius, aparentment antagònics? Quin és el secret? La clau del model és assumir de debò la responsabilitat individual i col·lectiva. És a dir: fomentar la responsabilitat i el compromís dels ciutadans, de les empreses, dels agents socials i econòmics i, per descomptat, del propi govern envers el correcte funcionament del sistema socioeconòmic.

Una necessitat imperiosa: redescobrir i actualitzar l’ESM Aquest és l’objectiu del moviment anomenat “Iniciativa per a una nova Economia Social de Mercat”, liderada per Hans Tietmeyer, antic president del Banc Central d’Alemanya, que treballa per adaptar al segle XXI el model dissenyat per A. Müller-Armack i L. Erhard. Tietmeyer afirma que, 60 anys després, el concepte d’ESM ni està superat, ni els seus principis fonamentals han quedat invalidats, i el repte consisteix en saber com s’han d’aplicar aquests principis per a que donin la resposta adequada als problemes d’avui. En aquest sentit, per exemple, a l’hora de defensar una política social activa, Tietmeyer posa l’accent en la necessitat d’evitar l’exclusió social: “Avui no es tracta de promoure el benestar de cada ciutadà, més aviat el que es pretén és que tots tinguin una oportunitat. Oportunitat per a tots ha de ser el leimotiv dels nostres temps”