Barça i identitat

Avui al Banda Ampla de TV3 han fet un debat d'aquests superficials sobre els enfrontaments futbolístics Barça - Madrid i totes les seves derivades. Bona part del debat s'ha centrat en la catalanitat del club i l'opció independentista del president Joan Laporta.

Aquests debats tenen trampa, i més si no s'aporten visions una mica més elaborades o algunes aportacions que elevin el nivell intel·lectual de les intervencions. Amb això no pretenc dir que les intervencions hagin estat vulgars. Però no han sabut sortir de premisses tramposes.

1. Ser catalanista forma part de l'essència del FC Barcelona, i no només s'ha d'exercir sinó que s'ha de fer comprendre al món. Forma part de la història del club i és el que li dóna un sentit diferencial, és el que li permet dir que és més que un club. Vegeu article sobre Barça i RSE.
2. Aquestes identitats no suposa cap obstacle a nivell internacional, de la mateixa manera que els simpatitzats que pugui tenir arreu del món el Celtic o el Rangers no té perquè guardar una relació directa amb el fet de ser catòlics o protestants.
3. El fet que la defensa de la catalanitat hagi anat sempre lligat amb la defensa de la democràcia i la llibertat, permet que en una època de globalització i amb un club internacionalitzat, el Barça pugui bascular la seva identitat en la defensa i promoció de valors que són les dues cares d'una mateixa moneda: catalanitat, llibertat, civisme, respecte, democràcia...
4. Ser independentista és una opció, com ho és ser unionista. El no es pot dir és que ser independentista és fer política i ser unionista no ho és. A partir d'aquesta trampa, alguns es permeten criticar una opció i no l'altra. Fer veure que els unitaristes no fan política és una postura, a més, molt conservadora en la mesura que juga a favor de mantenir l'status quo negant que existeixin possibilitats diverses per a gestionar la realitat.
5. Una altra qüestió és si el president del Barça n'ha de fer tanta ostentació de les seves opcions ideològiques. Aquí podem estar d'acord que Laporta es pot estar equivocant o excedint. Però no tant com alguns diuen. Senzillament penso que seria més coherent amb la filosofia del club i la defensa de la llibertat i la democràcia posar l'accent en el drets del poble català des d'una perspectiva de possibilitats: per exemple, el Barça hauria de donar ple suport a la convocatòria dels referèndums sobre la independència (com a opció de democràcia participativa i llibertat plena). Una altra cosa és prendre posicions sobre el sí o el no, cosa que crec que no pertoca al club.
6. El senyor Laporta té tot el dret del món a expressar les seves opinions, tot i que evidentment si alguna té risc de prendre un caràcter partidista no ho hauria de fer des de cap fòrum que pugui confondre amb declaracions fetes com a president de la institució. Cal una certa contenció, certament. Però en aquelles opinions que no siguin partidistes sinó de defensa de la llibertat, sí que s'han de poder fer des de la presidència del club perquè formen part de la seva idiosincràsia. I en tot cas, el fet que el president del Barça pugui advocar per la independència de Catalunya té el mateix valor (i hauria de ser criticat amb els mateixos termes) que si el president del Real Madrid advoca per la unitat de l'Estat espanyol.  

Finalment, aquesta és una reflexió oberta, feta davant la manera com s'ha desenvolupat el debat. No vull acabar-la sense afegir que hi ha altres aspectes de l'estil Laporta que em preocupen més de cara a la imatge del club que aquest sobre la identitat.

PD: Ferran Soriano: "Situar el Barça a favor d'una opció política no és una bona idea". Soriano s'ha mostrat partidari que el Barça simbolitzi "un catalanisme integrador, on càpiga tothom"