Voluntariat per al desenvolupament socioeconòmic... i democràtic

He estat molts anys en el món del voluntariat, com a voluntari, com a formador de voluntaris, com a consultor d'organitzacions de voluntariat, com a tècnic i càrrec públic en la matèria. La setmana passada vaig participar en dos actes importants a Barcelona: el Marketplace i el Congrés Iberoamericà de Voluntariat Corporatiu.

Sovint hi ha el risc de contemplar el voluntariat sols a partir de l'àmbit d'intervenció social, que ajuda persones i col·lectius amb dificultats. És un àmbit molt important, i més en els nostres dies. Hi ha altres àmbits com l'ambiental o el cultural i altres. Enmig d'una realitat tan social, podem caure en la visió assistencialista i no atorgar prou rellevància a aspectes com:

• Com es deia a la Declaració del 2011 Any Internacional del Voluntariat, es calcula que aquest sector contribueix amb un 5% al ​​PIB de les nostres economies i que desenvolupa accions innovadores per detectar, expressar i respondre a les necessitats que apareixen en la societat.
• Com es diu a la Declaració Universal sobre el Voluntariat, contribueix a la millora de la qualitat de vida i a crear un món més solidari; respon als principals desafiaments d’una societat que cerca aconseguir un món més just i pacífic; contribueix a l’enfortiment d’un desenvolupament social i econòmic més equilibrat àdhuc en la creació de nous llocs de treball i noves professions.

De fet, Nacions Unides es refereix al sector en termes de voluntariat per al Desenvolupament Econòmic i Social. Però no em vull referir solament a l'impacte socioeconòmic sinó a la contribució al desenvolupament democràtic. El voluntariat, en la mesura que s'organitza de manera autònoma a partir d'organitzacions no lucratives amb missions diverses però amb el comú denominador d'estar al servei de la societat, és una gran força de la societat civil, que ajuda a vertebrar la societat, que enriqueix el capital social tot construint valors de solidaritat i confiança, ajuda a fer una ciutadania activa i compromesa i posa les bases d'una societat més profundament democràtica.

• Dictamen del Comité Económico y Social Europeo sobre «El voluntariado, su papel en la sociedad europea y su impacto» (2006): El voluntariado es una importante forma de expresión de la democracia participativa, que queda reconocida en el Tratado por el que se establece una constitución para Europa como parte integrante de la vida democrática de la UE. [...] El voluntariado está inseparablemente unido a la participación en la sociedad y a una ciudadanía activa, que constituyen el núcleo de la democracia.

Aquest respecte per la capacitat d’autoorganització per part de la pròpia societat al marge dels poders públics ha estat molt propi del tarannà dels catalans. De fet, el model català de voluntariat concebia aquest com una força de la societat civil, amb oposició als intents de desenvolupar un voluntariat des d'organismes públics, com va passar en altres llocs de l'estat espanyol. Retallo un fragment d'un escrit de fa vint anys, quan feia de coordinador de l'Institut Català del Voluntariat:

A Catalunya sabem bé la importància cabdal de disposar d’una vertebració de la societat civil i sabem que difícilment la democràcia pot ser plena si la societat no s’ha sabut dotar d’un entramat associatiu i de participació. Certs valors, i la democràcia n’és un, requereixen un terreny ben adobat per poder créixer en plenitud. Gosem dir, sense por d’equivocar-nos que a més societat civil, més esperit democràtic de la pròpia comunitat; a més voluntariat, més sentit de la corresponsabilitat social en l’exercici de la ciutadania. Per a qualsevol societat, avui és de summa importància poder disposar d’una societat civil forta i organitzada. El seu paper és vital per tal que la societat no s’empobreixi i tingui capacitat de regeneració.

Tota aquesta reflexió per a dir que m'he ofert per participar la setmana que ve com a voluntari en el Nou 9-N, aquest exercici de participació ciutadana que tindrà un paper substitutiu respecte al referèndum i consulta que el govern espanyol ha volgut impedir per tal que els catalans puguin opinar sobre el futur polític de Catalunya.

El voluntariat pot tenir una dedicació continuada o puntual. I aquesta col·laboració és de les clarament puntuals, d'un sol dia. Un compromís d'un sol dia podria ser una acció irrellevant, però hi ha voluntariats d'un sol dia, com la Marató de TV3, que són importants i tenen una gran repercussió i efecte. Però pocs voluntariats puntuals d'un sols dia tindran la rellevància del que farem el dia 9 de novembre.  No serà un voluntariat social ni ambiental. Serà un voluntariat cívic, un voluntariat per la democràcia, un voluntariat per a fer possible que tot un poble es pugui expressar de manera pacífica i democràtica.

Sempre he cregut i he defensat que els voluntaris han d'estar enquadrats en entitats de voluntariat, organitzacions no lucratives i de caràcter social. Hi ha poques excepcions en què cregui que hi ha d'haver una relació directa dels poders públics amb les persones voluntàries. I aquesta n'és una, plenament justificada i necessària.

I lluny de tractar aquest voluntariat com una acció puntual i estranya, serà bo que la conservem en el record de com el voluntariat també té aquesta força per aportar força democràtica, per a ajudar a articular la voluntat popular i donar sortida a la necessitat d'un poble d'expressar-se. Això també és voluntariat en majúscules. Voluntariat per la democràcia. El que va ser un recurs per a esquivar la prohibició i per a no posar en perill els funcionaris ha donat lloc a un excel·lent exemple per al món de com la ciutadania té capacitat d'autoorganitzar-se cívicament i com el voluntariat és molt més que un suport als col·lectius socials: és moltes coses -totes amb un gran valor- i també és força cívica i democràtica.

PD: fa molta gràcia que la vice-presidenta espanyola Soraya SS faci aquest oxímoron dient que "se obliga a los voluntarios"...