- Alfons Conesa
Entrevista feta per Albert Torras
----
Com comença la seva etapa com a Dir. de l’Agència Catalana de Consum?. Quins reptes i problemes s’ha trobat als quals donar solució?
Amb il·lusió i ganes de treballar pel país. Una àrea tan lligada a la persona com és el consum, és una satisfacció, però també una gran responsabilitat, tot un repte. També es un repte desenvolupar el Codi de Consum, i aconseguir un equilibri en les relacions de consum, on la persona consumidora o usuària estigui en igualtat amb els oferents de béns i els prestadors de serveis.
Aconseguir un mercat segur i fiable i sense competències deslleials on es respectin els drets dels consumidors i es compleixin les normes. Una relació d’excel·lència.
El Codi del Consum i la seva aplicació també és un gran propòsit. L’estan aplicant fil per randa des del primer dia o hi ha espai per a les negociacions amb els sectors afectats?
El codi va entrar en vigor el 23/01/11 per a les grans empreses i el 23/07/11 per a les petites i mitjanes. Ara l’estem aplicant, hem recordat a les empreses les seves obligacions i també hem parlat amb els sectors empresarials que es veuen afectats a partir del 23/07.
Seguint la lletra de la llei hem de fer complir l’esperit de la llei, per això treballem amb els diferents decrets i reglaments que han de completar-la.
En els drets lingüístics del consumidor el Codi ha fet un pas endavant. Què és el que creu que més costarà d’aplicar?
La llengua ens dóna identitat com a país i és fonament de la nostra cultura. El pas endavant és molt important, principalment tant en la informació, l’atenció als consumidors com en l’etiquetatge, i aquest serà el que més costarà, l’etiquetatge. Però pensem que molts aspectes sobre els drets lingüístics que recull el Codi, ja estaven regulats en la Llei de Normalització Lingüística, i les empreses ja tenien l’obligació de complir-les.
L’etiquetatge en català és una de les prioritats de la nostra entitat, i també de la Plataforma per la Llengua. Què en pensa?
Ho sé, i en aquest sentit hi estem treballant no obstant cal tenir present que l’etiquetatge necessita un procés que en uns sectors serà més ràpid i en d’altres més lent. Els processos productius no es poden aturar o col·lapsaríem l’activitat econòmica, precisament en un moment com l’actual en que la prioritat és la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.
L’aplicació del codi referit a l’etiquetatge, comporta, primer un canvi de disseny adequat a la normativa, i en funció de l’espai disponible és més o menys fàcil, les línies de producció necessiten etiquetes, embolcalls, manuals d’ús o d’informació..., això significa una fabricació prèvia abans d’entrar a les línies de producció, i en molts casos l’etiquetatge és automàtic, i cal aleshores l’adaptació de la maquinària. Cal esgotar els estocs existents, estimant que no es produeixin ruptures. Cada sector per les seves especificitats tindrà un calendari de adequació diferent que cal negociar i vigilar que es compleixi. També cal tenir en compte els productes que arriben al mercat amb dates de caducitat llargues i que no es poden retirar.
Si no actuem amb cura el perjudici econòmic afectaria tota la societat, els ciutadans, tots els consumidors, es veurien perjudicats en un altre dret primordial, la garantia dels seus legítims interessos econòmics, podríem esdevenir en un mercat desabastit, i per la llei d’oferta i demanda, en una pujada dels preus.
Tot dret del consumidor acaba sent un deure i exigència a l’empresa. En aquest context de crisi, on el president Mas ha assenyalat que cal donar facilitats a les empreses, es relaxaran d’alguna forma les inspeccions o controls?
Tots som consumidors, i els drets dels consumidors són també d’aquelles persones que formen les empreses. L’empresa no té deures i exigències, l’empresa té normes i obligacions que ha de complir.
Hem de confiar en el nostre teixit empresarial, i la seva responsabilitat, en el respecte dels drets dels consumidors i el tracte d’excel·lència vers els seus clients.
Donar facilitats a les empreses no és la relaxació en les inspeccions i controls, donar facilitats a les empreses és ajudar-les a ser responsables, a tenir les normes clares i ajudar-los a complir-les amb la informació de suport necessària i actuar també contra les males praxis i la competència deslleial.
Pel control del mercat, les inspeccions són necessàries, calen per mantenir-lo fiable, però un mercat fiable no s’aconsegueix sols amb expedients i sancions, que també, s’aconsegueix amb responsabilitat informant i educant, i sancionant quan sigui necessari, i aleshores sense que tremoli la mà.
També s’ha criticat sovint a l’administració les sancions econòmiques desproporcionades. A grans empreses massa poc i a particulars excessiu. Com ho pensa corregir?
És cert i ja ho he viscut, el codi ja preveu un escalat de sancions que desenvoluparem i regularem, però tal com deia la responsabilitat és la base d’un tracte just, responsabilitat de l’administració i també responsabilitat de l’empresa, tant si es petita com gran. Ajudarem totes les empreses a complir la normativa, especialment a la petita i mitjana, però això no vol dir que si algú no vol ser ajudat, i no compleix la normativa, sigui quin sigui el tamany de la empresa, no ha de ser atenuant si es tracte d’un desafiament a l’administració.
Quina és la seva opinió al respecte de les associacions de consumidors, en quant a nombre de les existents, tasca…? Sovint es diu que el sector associatiu descarrega de feina l’administració. A vostès les associacions de consumidors els descarreguem de feina, o els en posem de nova?
Les associacions han fet i tenen per davant una gran tasca, si avui podem parlar dels drets del consumidors i usuaris és, en molta mesura gràcies a les associacions de consumidors. Ningú millor que elles lluita pels drets dels consumidors amb tant coneixement i responsabilitat.
I ara tenen un repte molt important, i des de l’administració els hem d’ajudar, l’adaptació definitiva a un mercat canviant, tecnològicament evolucionat i que necessita respostes ràpides, és sens dubte un gran repte.
És important sumar sinergies i esforç de les diferents associacions de consumidors, unificant criteris i estructures. Aglutinar les veus del consumidors i transmetre-la en una sola veu. El grup de pressió mes important és “el lobby” dels consumidors, i si parla amb una sola veu tindrà tota la força que li dóna el seu pes en el mercat, si l’utilitza pot fer rectificar les males praxis d’aquelles empreses que no respecten els drets dels consumidors o foragitar-les del mercat.
No som moltes vegades conscients de la força que té cada acte de consum que fem.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada