"¡No, da igual no!". Com actuar davant la discriminació?

Què hauria de fer un entrenador en una roda de premsa si se sentís discriminat per raons ètniques? I si fos per raons sexuals? I si fos per raons de llengua?

Tant se val quin sigui el motiu, són moltes les situacions diàries en què una persona es pot sentir discriminada per raons de diversitat. El problema és que bona part de la societat no està encara preparada per viure en contextos carregats de diversitat.

Però si l'evolució dels valors i actituds pot ser lenta per al gran gruix de la societat, en el cas dels professionals que interactuen en contextos sensibles no s'hauria d'acceptar cap altre comportament que no passi pel màxim respecte.

I fixeu-vos que parlo de comportament, no de valors. Vull dir que els valors poden requerir un major temps per a l'adaptació. Però el canvi de comportament vers el respecte ha de ser immediat. I ja sigui en comportament o en valors, l'empresa a la qual pertanyin hi té una responsabilitat social. Si parléssim sols de comportaments podríem referir-nos a un codi normatiu que establís els límits de la manera d'actuar dels professionals d'una empresa. Però com que també esperem un canvi de valors en el termini mitjà o llarg, cal que l'empresa reflexioni sobre com treballar-los internament, i elabori documents com ara un codi ètic.

En el cas que ha saltat aquest cap de setmana, l'entrenador del Girona FC ha tingut la pressió dels periodistes perquè respongués en castellà una pregunta d'un periodista català [vídeo]. Raül Agné, nascut en terres aragoneses de parla catalana, va justificar que constestava en català perquè li havien preguntat en català, i que no tindria "cap problema" per respondre després en castellà les preguntes que se li fessin en aquesta llengua. Anteriorment, ja havia respost algunes preguntes dels periodistes locals en castellà [Ara.cat]. La seva resposta davant els periodistes ha estat "¡No, da igual no!"

Fa uns mesos també vam veure una situació similar però on el professional era un futbolista. Sergio Ramos es va sentir molt molest en una roda de premsa conjunta perquè Gerard Piqué va contestar una pregunta en català (Piqué havia demanat permís a la cap de premsa de la federació per canviar de llengua) i quan el central del Barça es va oferir per repetir la resposta en castellà, el seu company de selecció li va etzibar amb cara de pomes agres: «Díselo en andaluz, a ver si lo entiende», després mirant el periodista va afegir «como te cuesta tanto entender el castellano».

Que són actituds xenòfobes queda clar sols analitzant si aquesta mateixa actitud es produiria amb altres llengües. Per exemple, si un periodista portuguès li pregunta en portuguès a l'entrenador portuguès del Madrid, Sergio Ramos també reaccionarà amb aquest to ofensiu?

Però ahir l'entrenador del Girona va optar per suspendre la roda de premsa. Hi té tot el dret i cal felicitar-lo pel seu coratge a l'hora de fer prevaldre els seus drets i com a forma de protesta contra la xenofòbia. Però sincerament considero que és preferible continuar la roda de premsa amb tota normalitat i si no els agrada, que marxin els xenòfobs. I remarco aquest adjectiu perquè si bé és cert que podria dir "aquells que no estan preparats per a moure's en contextos multilingües" no seria precís per a definir un comportament que sols es dóna envers una llengua que pretén ser exterminada des de fa segles.

Crec que el comportament exemplar és el de l'entrenador Pep Guardiola, com queda molt ben descrit en aquest fragment de l'article Una llengua molesta de Joan M. Pou:

Una de les decisions més valentes que ha pres Guardiola des que és l'entrenador del Barça ha estat contestar en català les preguntes que li fan en català, estigui en una sala de premsa a Barcelona, a Madrid o a Dos Hermanas. Al principi, alguns periodistes reaccionaven amb virulència al que consideraven una falta de respecte, però Guardiola, amb aquell to pedagògic que fa servir tan sovint, els va explicar que contestaria totes les preguntes que calgués en castellà i que si li preguntaven en anglès s'explicaria el millor possible en anglès i que, fins i tot, si algú li volia fer alguna pregunta en italià faria servir aquesta llengua per comentar el partit. Fins i tot el més troglodita dels periodistes esportius va haver d'abaixar el cap i acceptar que l'entrenador del Barça parlés en català amb els mitjans catalans a Castella. És molt important destacar que les reaccions en contra de Guardiola no es van produir quan un periodista de Birmingham li va fer una pregunta en anglès (tothom troba normal que un senyor anglès parli en anglès amb un interlocutor que entén i parla l'anglès), no, el català va ser el motiu de l'estirabot. Què té la llengua catalana que irrita tant tants castellanoparlants? [...]

Alves no marxa del camp quan l'insulten dient-li mico [e-noticies.cat][Marca.com]. Ni Eto'o marxava del camp quan li deien negre. Davant les manifestacions de la barbàrie, el millor comportament és el més civilitzat i el més serè, però alhora també el més consistent i exemplificador. Que es posin nerviosos els altres. Que marxin -si volen- els altres.

Però no ens quedem en les actituds personals. Què n'ha de dir l'empresa? Consideren els mitjans aragonesos implicats que l'actitud dels seus representants va ser l'adequada? La recomanarien en el futur? Creuen que es pot gestionar d'una altra manera? I sobretot: recomanarien actuar igual si es tractés d'una altra llengua? Aquí ja entraríem de ple en la gestió de l'RSE dels mitjans de comunicació, un dels sectors més necessitats d'aquest enfocament.

Nota: article publicat a Jornal.cat

PD:

• Polèmica a la premsa aragonesa per la plantada de Raül Agné. El Diario del Alto Aragón assegura que l'entrenador del Girona va fer "cas omís" a les peticions que repongués en castellà
• Raül Agné: “No vull imposar res ni que m'ho imposin”. El tècnic del Girona ha explicat a RAC1 que els periodistes havien pactat que es respondria en català:

Agné ha explicat que “estava pactat d'un bon començament que els companys d'allà facilitarien la feina als companys catalans” però que després no va ser així. Quan li van preguntar en català, “un periodista d'allà em va dir que havia de parlar en castellà”. El tècnic diu que “no vull imposar res ni vull que m'ho imposin” i que la seva única intenció era “inculcar uns valors de respecte i educació”. L'entrenador, nascut a Mequinensa, creu que “això diu molt del coeficient intel·lectual d'alguns i va més enllà de temes polítics”. “Jo sóc bilingüe, respecto a tothom i atenc a tothom per igual”, ha explicat Agné, que després va atendre els mitjans de comunicació catalans a la zona mixta.

• L'Osca carrega contra Agné dient que l'entrenador del Girona “es va negar a respondre en castellà”:

L'Osca ha emès un comunicat on assegura que l'entrenador del Girona “va crear un problema on mai no ha existit amb els mitjans d'Osca” quan “es va negar a contestar en castellà a les preguntes dels mitjans catalans, fet que suposava que els mitjans informatius locals no entenguessin les respostes”. Aquesta nota es contradiu amb les imatges de televisió, on es pot comprovar que el tècnic volia respondre en català una pregunta feta en català; i si així ho desitjaven els mitjans locals, fer la traducció al castellà. Unes imatges que també demostren que els periodistes l'Osca no van acceptar que es parlés en català a la seva sala de premsa.

• Telemadrid veta Guardiola per no parlar en castellà. No ofereixen les seves declaracions "hasta que no tenga un momento de lucidez hispana". youtube