Compensar les conseqüències de la ideologia de cadascú

Aquesta reflexió no és cap broma ni intenta ser demagògica. Al contrari, les dades són serioses i són el millor antídot contra la demagògia. 

Patim tots plegats un cert problema d'inconsciència sobre les conseqüències dels nostres actes. Per això, és bo que l'usuari de la sanitat pública sàpiga el cost real dels serveis encara que no els pagui. Per això és suggerent que algunes caixes mostrin transparència sobre quan guanyen amb cada client. Per això és necessari que les empreses parametritzin el cost econòmic que té per a la societat el seu comportament ambiental i social. Transformar els valors socials a valor econòmic i dividir-ne la repercussió per persona o empresa és el pas previ a la presa de consciencia i a la internalització dels costos.

Permeteu-me posar-hi algun exemple. Una manera de lluitar contra els tòpics racistes i xenòfobs és amb dades. Però no amb les dades fredes de macroeconomia sinó amb la traducció del que implica per a cada persona. Vegem-ne dues evidències:

a) Segons els càlculs fets pel govern espanyol, la diferència entre els beneficis aportats per la immigració i la despesa pública que aquesta genera suposa un saldo positiu per a l'Estat de 6.000 M€ nets a l'any, que dividits entre els ciutadans autòctons suposa un regal a cada butxaca de 105 euros anuals.

b) Segons el càlcul elaborat per economistes sobre el dèficit fiscal que pateix Catalunya, aquest suposa prop d'un 10% del PIB, més del doble del que seria acceptat en altres estats compostos com els lands alemanys. Aquesta transferència descontrolada de recursos suposa implica que cada català regala entre 2.000 i 3.000 euros anuals a l'Estat que no tornen (uns 10.000 euros per a una família de 4 persones).

Un cop exposades les dades, podem passar a l'acció facilitadora de la presa de consciència.

a) Benvolgut/da senyor/a que es mostra refractari a la presència d'immigrants, li prego que, per coherència amb les seves idees i actituds, no accepti aquest regal que rep anualment de la immigració i faci acte de retorn de 105 euros anuals. Pot lliurar-los directament a algun immigrant. També pot donar-los a cooperació internacional per tal que altres persones no hagin d'optar per marxar del seu país. Sàpiga tanmateix que si no venen més immigrants es posarà en risc el sistema de la seguretat social. En aquest cas, seria bo considerar la possibilitat que els contraris a la vinguda de més immigrants es facin càrrec col·lectivament i solidàriament del manteniment del sistema de pensions.

b) Benvolgut/da senyor/a que es mostra partidari que Catalunya segueixi formant part de l'Estat espanyol, li prego que es faci vostè càrrec del cost que això suposa per a la resta de ciutadans que no vol satisfer més aquesta despesa voluntària. Donat que aproximadament la meitat de la població és unionista com vostè, calculem que cadascun hauria de satisfer 2.500 euros més, a banda dels 2.500 que ja paga, per a evitar que la seva ideologia política suposi un cost tant elevat per a les butxaques de la gent que no pensa com vostè. Pot lliurar aquesta quantitat directament a algun sobiranista. Tingui tanmateix en compte que així es resol la injustícia envers els que no volen fer aquesta aportació, però que no es resol l'anomalia de dèficit o espoli fiscal i les conseqüències negatives que segueix tenint per a tothom.

Si vostè vol tenir aquestes idees, tingui-les, però si us plau no faci que li paguem els altres.  Si vostè és unionista i no li agrada la immigració, sigui digne de la seva ideologia i pagui un total de 2.605 euros (10.420 per a una família de 4 membres)

Nota: article publicat a Jornal.cat

PD: és interessant l'opinió amb dades publicada a la Vanguardia per David Garcia: Un mal negocio