Por a la transparència

Davant els esdeveniments arran del cas wikileaks i de la detenció d'Assange, ens preguntem si caldria fer un boicot a la Gran Bretanya o a Suècia?

He de començar afirmant que no pretenc la desaparició dels Estats. Però precisament perquè crec en la necessitat d'uns poders públics efectius i legítims, vull ser exigent en les seves formes.

També vull començar afirmant que no sóc partidari dels boicots, si més no de manera genèrica. Es pot fer boicot a una empresa que tingui manifestament males pràctiques abusives, esclar que sí! Però no és bo fer boicot a les empreses d'un país en la mesura que té un substrat de xenofòbia, o si més no pot arribar a alimentar-lo. A més que és injust per a la gran majoria de les empreses que se'n veuran perjudicades.

Però hi ha moments que cal valorar seriosament si aquesta ha de ser una possibilitat real. Em sento indignat per com estan procedint alguns Estats en defensa dels seus interessos (no nacionals sinó de l'Estat-Corporació).

.....

La societat de la informació està posant els Estats contra les parets. Malgrat totes les mesures de seguretat, sempre hi haurà filtracions que evidenciaran les contradiccions i que fins i tot ens mostraran les clavegueres dels poders públics.

Però qui posa els Estats contra les parets no és la societat de la informació; és la societat del coneixement. Prefereixo referir-me a aquesta segona expressió perquè posa més l'accent en el desenvolupament de les societats des d'un punt de vista de la major complexitat (no solament en termes tecnològics o d'informació).

El problema dels Estats o dels poders públics és el mateix que el de les empreses: que pretenen governar-se (o governar-nos) seguint un model més propi de la societat industrial que de la nova era del coneixement en la qual ens trobem.

Senyor governant: sabem que ens enganya; sabem que no ens diu tota la veritat. Ho sabem de sobres. Ho consentim. Ho acceptem. Sentim desafecte... Aspirem que aparegui una nova fornada de lideratges (en les esferes ensems pública i privada) que digui la veritat. Que faci de l'ètica una manera de liderar llurs organitzacions (o comunitats) i que es posin al davant dels processos de creació de valor (econòmic i social). O si més no, que no l'obstaculitzin.

Wikileaks ha estat (està essent) una alenada d'aire fresc. Que bé que puguem descobrir allò que tots ja sabíem! Els ciutadans volem saber què passa allà dins, tenim ànsia de coneixement, no per curiositat insana o tafaneria sinó perquè és el nostre futur, són els nostres drets, són els nostres impostos, és la nostra salut, és la nostra dignitat. La transparència és necessària i consubstancial en una societat oberta i democràtica.

M'alegro que wikileaks estigui divulgant tota aquesta informació. Contra qui pugui pensar que està dinamitant els estats, creiem que s'estan posant les bases d'uns estats més conseqüents. Contra qui pensi que les confidències que es faran públiques sobre algunes grans corporacions privades faran esclatar la reputació empresarial, creiem que estan posant les bases d'un model d'empresa que és la que ha de triomfar.

Em preocupa sobre manera que s'estigui intentant fer callar Julian Assange, fruit de la impotència d'alguns poders públics, a partir d'una detenció que té més de política que de judicial. L'acusació per haver tingut relacions sexuals no consentides és si més no confusa. I, atès el comportament de la part acusadora, francament dubtós.

Si els Estats comencen a actuar de manera corporativista, és a dir, en defensa dels seus propis interessos corporatius, que no en defensa de l'estat de dret, de la democràcia, de la llibertat, de la veritat... convindrà que la població reaccionem. Perquè quedar sotmesos a uns poders públics omnipresents i sols formalment democràtics suposa un risc per a la qualitat de les nostres vides.

Em pregunto, doncs, si hem d'acceptar que la Gran Bretanya detingui un ciutadà per unes estranyes acusacions darrere les quals, i de manera molt clara, sembla que sols hi ha la voluntat política d'enfonsar o silenciar el projecte wikileaks. Crec que hauríem de comunicar als nostres partners britànics (empreses, contactes...) que valorem que l'actuació en aquest cas és impròpia de la tradició democràtica del seu país.

La filtració de tots aquests documents és d'una magnitud tal que, quan en el futur s'estudiï l'inici de la societat de la informació, és ben segur que aquest episodi serà uns dels ítems que ajudaran a comprendre què vol dir viure entre informació. Tant de bo que també hagi servit per a millorar les maneres de gestionar el bé públic.

Nota: Article publicat a Jornal.cat

PD: L'ONU critica les pressions de les empreses a Wikileaks. L'alta comissària de Drets Humans defensa la prevalença de la lliure expressió si els tribunals no diuen el contrari

PD: Wikileaks i la llibertat d'expresssió. Preguntes i respostes (Amnistia Internacional)

PD: Las lecciones de Wikileaks para la RSE (ComunicaRSE)