L'avantatge és per a les petites i mitjanes, les més necessitades de suport i serveis, mentre que els costos més elevats són per a les grans. D'altra banda, sembla oportú que una part de les polítiques de suport a les empreses sigui duta a terme (governada i executada) per les mateixes empreses, és a dir, per mitjà d'una estructura de representació de les empreses.
Les Cambres tenen una trajectòria secular de servei a l'economia i a les empreses i, si cal fer alguns canvis, no sembla que la millor manera de fer-los sigui per la via del decretàs sense diàleg i per sorpresa. Amb nocturnitat i premeditació, que diríem. Bé, més que premeditació potser hauríem de dir-ne ganes d'acontentar les grans corporacions privades. No costa gaire de pensar que l'ocurrència devia ser fruit de la trobada que ZP va tenir amb una trentena llarga de grans empresaris. I això no és bo. No era aquesta la via. Ni pel servei fet per les Cambres, ni per la necessitat de dur a terme un bon govern, amb diàleg i ponderació, ni per la sensació de regal a les grans empreses en perjudici de les més modestes.
Amb lògica, hom pot pensar que qui vulgui serveis que se'ls pagui, però finalment això dificulta l'emprenedoria i la innovació i beneficia sols a les més consolidades.
D'altra banda, cal tenir en compte que cada vegada més, en el món, ja no només competeixen les empreses amb les empreses sinó les cadenes de valor amb les cadenes de valor, i els territoris amb els territoris. En aquest darrer sentit, és important, potser ara com mai, que hi hagi organismes públics i organismes privats que actuïn sota una perspectiva de territori. Les Cambres poden ser aquest parner necessari entre el sector públic i el sector empresarial.
I finalment, la solució a la qual queden obligades les Cambres, la d'oferir serveis en el mercat, suposa forçar a una competència mancada de sentit.
El més encertat hauria estat obrir un procés de diàleg, valorar pros i contres, millorar processos de bon govern i transparència, analitzar els impactes en el conjunt del sector empresarial... Vegem una notícia recent:
Les cambres diuen que les empreses més petites seran les més perjudicades
03/12/10 02:00 - girona - Imma Bosch
- Els diners de les quotes representen el 60% del pressupost de les cambres de comerç
- Asseguren que la meitat de les empreses no paguen res
Els tres presidents de les cambres de comerç gironines. Foto: ANNA PUIG.
Les cambres de comerç de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós asseguren que la quota que paguen les empreses representen el 60% del pressupost, i que l'eliminació “perjudicaria directament les petites i molt petites empreses gironines, que són les que reben la major part dels serveis que presten les cambres”. Les tres cambres van elaborar ahir un comunicat conjunt després de la reunió que va tenir al migdia el comitè executiu del Consell Superior de Cambres a Madrid, i asseguren que suprimir la quota “produirà un important perjudici a la redistribució de riquesa per l'aportació que fan les empreses de més dimensió, i que es concreta en actuacions camerals cap a les pimes”.
En el comunicat els tres organismes recorden que més de la meitat de les empreses no paguen quota cameral i més d'un 60% o no paguen o tenen una quota inferior als 20 euros l'any. Asseguren també que més de 14.000 empreses utilitzen habitualment els diferents programes i serveis gratuïts que les cambres ofereixen, com per exemple, foment de la internacionalització, promoció del turisme, formació continuada, programes d'innovació i suport tecnològic, promoció aeroportuària i assessorament per a la creació de noves empreses. [llegiu notícia sencera al Punt]
Nota: Sóc part interessada en la mesura que tinc una relació contractual amb la Cambra de Comerç de Barcelona
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada