Actuar des de la consciència personal contra polítiques caduques

Aprofitaré el lamentable episodi protagonitzat per Sarkozy convertint els gitanos en cap de turc dels problemes socials per a defensar les societats complexes.

És clar que la societat ha de trobar maneres de fer possible la convivència, com també sembla adequat que els estats tinguin un paper determinant a l’hora de regular-la. Però la societat civil hauria de ser molt més activa alhora de cercar solucions per a integrar i respectar la diversitat i convertir-la en una font de riquesa. No es pot deixar tot en mans dels poders públics perquè el seu capteniment regulador i sancionador no és sovint el més adequat per a abordar la complexitat de molts dels problemes que ens cal abordar.

Els gitanos van arribar a Europa al segle XV, coincidint en el moment en què es començaven a constituir els estats-nació obsessionats per l’homogeneïtat. En aquell context, si es volia mantenir la identitat ètnica, els propis costums, tradicions, llengua... quedaves al marge de la societat. Per això, durant segles els gitanos han estat estigmatitzats per la societat sota el lideratge dels poders públics. Als estats francès i espanyol s’han promulgat lleis contra els gitanos i se n’han expulsat.

En el cas del gitanos, pel fet de la discriminació social que comporta i les seves condicions de vida, és fàcil de comprendre que es dóna una estigmatització. Però la dèria dels estats per disposar d’unes societats homogènies va arribar a la voluntat activa disposar d’una nació homogènia des de tots els punts de vista. Pel mateix motiu no es podia acceptar que dins d’un estat hi convisquessin diferents nacions. Tot i que aquí caldria matisar entre realitats com la britànica, amb un sentit més tolerant i liberal on va ser possible el respecte a les nacions integrants del projecte comú, i altres com la francesa i hispànica on des dels poders centrals la nació dominant tenia un projecte que comportava l’anihilació de les altres realitats nacionals.

Pot semblar que això sigui història però encara forma part de la nostra realitat, dels nostres problemes i tensions, i apareixen amb nova força com a grans reptes del segle XXI en el context global i molt especialment a Europa, on alhora que estem construint un projecte d’unitat i alhora que es fan proclames pel dret a la diferència i la igualtat de drets, es continuen fent servir respostes més pròpies de segles enrere.  

Per als nous temps, calen noves sensibilitats, calen nous lideratges, calen nous paradigmes. Sens dubte la responsabilitat social de les empreses forma part d’aquest nou model, aplicat a les polítiques de les organitzacions, però aquest enfocament de gestió no s’ha de limitar a una aplicació metodològica de quatre preceptes políticament correctes sinó que ha de saber sortir del guió per a captar les noves necessitats de la societat. Ajudar a repensar el demà i a traçar solucions, experimentar propostes.

Estem encara presoners d’idees, valors i actituds pròpies de fa tres-cents i cinc-cents anys. Canviar-les implica que les persones han de prendre un lideratge basat en la consciència, en l’autoresponsabilitat, en el compromís i l’exigència ètica. Ens toca qüestionar els preceptes que no funcionen, que no se sostenen damunt bases prou sòlides des d’un punt de vista ètic. Finalment la política i els poders públics són necessaris per a la nostre articulació social i econòmica però ara per ara no disposen intrínsecament de la capacitat de renovació i posada al dia que la seva pròpia supervivència requereix. Cal, doncs, coratge i fortalesa per saber articular les veus de la societat civil, de les persones que són capaces de posar veu renovada a la nova pel·lícula que comença en aquest segle XXI.

Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat i, en castellà, a DiarioResponsable

Podeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!