- Els experts defensen les mesures que s'apliquen a França enfront del sistema dels països nòrdics
- La compaginació de l'horari laboral i el familiar s'erigeix en un pilar clau per fomentar la natalitat
La natalitat ha caigut a Catalunya i Espanya per primera vegada en una dècada. Les raons d'aquesta baixada del 5% el 2009 respecte a l'any anterior són tres: la crisi, el descens dels embarassos en les immigrants a causa del tsunami econòmic i la disminució del nombre de dones autòctones d'entre 25 i 35 anys, edat clau de la fecunditat. Però més enllà de l'anàlisi conjuntural es reobre una reflexió que apunta directament a l'estructura social: ¿què falla perquè aquest país ocupi cada any les últimes posicions pel que fa a fills per habitant? Segons l'opinió de diversos experts, hi ha uns quants factors que hi influeixen, entre els quals destaca la debilitat de les polítiques de conciliació laboral i familiar. [continuar llegint al Periódico: Sense conciliació, sense fills]
- Conciliació i natalitat
- «Ningú em fa mala cara per marxar abans»
- «Sense flexibilitat no es poden tenir fills»
- La dona demana el 95% dels permisos per portar la família
- Més conciliació, més productivitat
En aquest darrer enllaç, Francisco Losco,s professor del Departament de Direcció de Recursos Humans d'ESADE, aporta unes reflexions interessants:
Les dades conegudes aquesta setmana sobre la caiguda del 5% de la taxa de natalitat el 2009 obren una interessant reflexió sobre les causes que l'han generat. D'una banda, des de la perspectiva sociodemogràfica s'exposen criteris que tenen a veure amb la disminució de nascuts de mares estrangeres, la reducció del nombre de dones en edat fèrtil i el descens d'enllaços matrimonials.
De l'altra, la crisi i l'elevadíssima taxa de desocupació són les principals causes des del vessant econòmic. I ara, des d'alguns sectors, s'incorpora una tercera perspectiva, l'empresarial, i sorgeix com si fos l'au Fènix una nova causa: la deficitària conciliació de la vida personal i la professional. I s'obre el teló d'un apassionant debat... Sent com és aquesta conciliació una qüestió absolutament transcendent, ¿té un grau de criticitat tan important per incidir en la taxa de natalitat? Des del meu punt de vista, no. No conciliar té efectes perversos sobre les dinàmiques socials, però no incideix en la decisió més important de la vida.
NO OBSTANT això, permetin que els inviti a una reflexió. L'Associació Europea de Direcció de Persones (EAPM) i el Boston Consulting Group elabora un estudi sobre les qüestions més crítiques que hauran d'abordar les empreses a Europa per poder competir en el futur. Responen a aquest estudi prop de 1.500 directius de gairebé 30 països, i el resultat és que la conciliació està en el top 5 dels factors crítics, juntament amb la gestió del talent i la gestió del canvi. [continuar llegint al Periódico]
En un altre enllaç hi podreu trobar aquest gràfic on sobta especialment la qüestió recorrent dels horaris: mentre que a les 5 de la tarda molts ciutadans europeus estan plegant de la feina, per sota dels Pirineus moltes persones estan tot just entrant-hi de nou després del dinar. 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada