Canyelles concreta com aplicar l'RSE en matèria de llengua

• Ahir es va inaugurar la Fira de tot Cat, amb productes que 'parlen' en català
• Dos debats i la presentació del Compromís de Girona van complementar la mostra firal

El primer acte va ser la taula rodona "La llengua en la responsabilitat social de les empreses" on van participar el responsable de l'Àrea d'Empresa de la Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull; el gerent d'Embotits La Selva, Xavier Albertí; la secretària científica de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació, Rosa Calafat, i l'expert en responsabilitat social de les empreses, Josep Maria Canyelles.

Gasull va referir-se a l'excepcionalitat del català ja que no hi ha en el món occidental cap altra llengua amb tants parlants que es trobi amb aquesta manca de protecció legal. Alhora, però, va afirmar que no hi ha cap altra llengua que sense que sigui obligatòria és present en tant d'etiquetatge. El fet és que les empreses saben captar que hi ha la demanda per part d'un públic ampli i en els darrers deu anys el compromís en l'etiquetatge ha fet un gran salt endavant després de les accions reivindicatives d'anys enrere liderades per la Crida i l'ADEC.

El representant de la Plataforma per la Llengua va oferir dades segons les quals solament hi ha una llei que obligui a l'etiquetatge en català per 189 per al castellà, amb l'afegitó que aquestes van augmentant cada any i que l'estat espanyol en fa un seguiment estricte del seu compliment cosa que no passa amb la llei catalana que té un elevat nombre d'incompliments. Per exemple, va referir-se que l'agència del medicament espanyola mai autoritzaria un producte que no estigués etiquetat en castellà mentre que la CPAE està donant el segell a productes ecològics que no compleixen la legalitat.

Albertí es va referir al potencial de l'empresa, en tant que comunitat viva de persones que treballen juntes i es relacionen moltes hores de la seva vida, per a abordar aspectes culturals. Respecte al mercat va fer notar que en els darrers anys s'havia anat polaritzant, com a conseqüència de la major politització de la vida pública. Així, en el mercat espanyol es dóna un major risc mentre que en mercat català s'aprecia una major adhesió.

Canyelles va començar explicant el sentit profund de l'RSE vinculada a l'estratègia de l'empresa, per explicar tot seguit les mancances d'algunes empreses que gestionen amb aquest enfocament però es limiten a aplicar algunes bones pràctiques de manual oblidant-ne altres que tenen una gran rellevància i que la pròpia metodologia de l'RSE les hauria de fer aflorar. La llengua, atesa la sensibilitat que genera i la vinculació amb els drets humans i col·lectius, i amb totes les dimensions de l'empresa (laboral, social, relacions amb la comunitat, riscos, comunicació, etc.) és una matèria de les més importants en contextos com el català o l'espanyol.

Entre les idees que Canyelles va llançar per a configurar un marc d'integració dels aspectes de llengua dins la metodologia de l'RSE cal destacar aquestes dues:

1. L’RSE pressuposa el ple compliment dels marcs legals. Però per a una empresa que parli d'RSE cal fer una aproximació diferent al que significa complir. Per a una empresa normal, el que cal és complir l'articulat de la norma, però si una empresa pretén gestionar l'RSE ha de partir de l'esperit de la norma: un comportament socialment responsable hauria de tenir en compte no solament l’articulat de la norma sinó l’exposició de motius i el seu esperit pretenent no solament complir sinó col·laborar a fer possible per a la societat allò subjacent en la intenció del legislador i per extensió de la societat, ja sigui en aspectes ambientals, laborals, socials, econòmics o de relació amb la comunitat. De fet, en algunes matèries, són coneguts els casos d’empreses que complint la norma, han sabut fer fraus de llei, burlant la intenció que pretenia aquesta.
2. Més enllà de l'obligatorietat en l'etiquetatge per la via normativa, l'RSE pot obrir vies complementàries interessants en la mesura que aportin valors socials que vagin en la línia de reduir el conflicte i apostar per la sostenibilitat. Per exemple, si per a un producte fet a Galícia i de distribució menor a Catalunya demanem que la seva RSE està en la introducció de la llengua pròpia del territori on s'ha produït, estem  apostant per un model de validesa universal on al costat de les grans llengües globals les altres també tinguin espais de presència, mostrin la sensibilitat d'una empresa envers el territori, facin comprensible que en alguns casos es pugui comprendre el no etiquetatge en la llengua de destinació, i suposa una defensa del respecte a les llengües que desfocalitza la defensa de la pròpia i, en conseqüència, posa l'èmfasi en la construcció d'un model global de respecte mutu. 

Dins de les activitats també es projecta l'audiovisual "Quan les àvies compraven en català" de Cristina Masanés, es degusten vins i cerveses d'elaboració local organitzats per tastets.cat o es faran ponències com la que el dissabte donarà veu a emprenedors d'èxit en les seves iniciatives com Catalonia Today, Tastets.cat, PDCat (punxa discos), els preservatius RFSU, la cervesa artesana Birrart o el portal poductesdelaterra.cat.