El problema és quan es pretén legislar des de la Unió Europea, ja que en aquest cas ha provocat que Escòcia es rebel·li contra la directiva de la UE que limita l'exposició continuada dels músics més de 85 decibels.
El soroll d'una banda de gaiters arriba als 122 decibels, per sota d'un grup de rock o l'enlairament d'un Boeing 747 (130 i 126 decibels, respectivament), i per sobre d'un club nocturn (115), una orquestra simfònica interpretant l'Anell dels Nibelungs de Wagner (110), el metro de Londres (94), una aspiradora (70) i una conversa normal (60). La normativa europea que posa en perill la identitat d'Escòcia no té en ment la salut auditiva del públic (pot marxar quan vulgui) sinó dels propis gaiters, i proposa que els assaigs es facin amb taps a les orelles, o limitar a quinze minuts diaris.
Font: El silenci de les gaites (la Vanguardia)
No deixa de ser una situació equiparable a la que es produeix amb la regulació de la pirotècnia i que ha provocat una gran alarma arreu dels Països Catalans pel risc que suposa per a la cultura del foc relacionada amb el calendari festiu. I no sabem si aquesta nova normativa pot afectar les gralles!
Quan des de tant amunt es vol regular fins tan avall (les gaites i les piules) es creen disfuncions que caldria ajustar per mitjà de l'adaptació normativa d'acord amb cada realitat cultural. A partir d'aquí, sens dubte, seria interessant que les adaptacions que en cada territori puguin disminuir justificadament el llindar de la norma comunitària pugui veure's acompanyada per uns compromisos de responsabilitat social per part dels grups d'interès com a manera de garantir que aquestes pràctiques no tinguin un impacte negatiu o uns riscos més enllà del que seria raonable.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada