Fa uns dies, arran de la condemna a presó d’un empresari per la mort de dos treballadors en accident de treball, vam acabar fent una aposta pels treballs a la comunitat.
Ara, davant la notícia que diu que una associació d’automobilistes preconitza que amb la reforma entraran anualment a la presó 60.000 conductors (i encara que sols en fossin una mil·lèsima part!) cal tornar a defensar la nostra opinió i anar un pas més enllà fent una proposta.
Hi dèiem que:
Ens reafirmem en la urgència d'avançar en el camí dels treballs per a la comunitat. Però volem anar més enllà:
a) Aquests treballs s'haurien de fer en el marc d'entitats sense ànim de lucre, és a dir, el Tercer Sector. Sense descartar tampoc el mateix sector públic i especialment els ajuntaments, creiem que les entitats són el marc ideal per a desenvolupar aquestes tasques, les quals haurien de tenir per objectiu fer una reparació (feina) i ajudar a desenvolupar unes actituds més socials (valors).
El Tercer Sector és el marc ideal -ja ho està fent!- per a fer aquestes tasques, moltes de les quals poden ser acordades amb ajuntaments i altres organismes públics, però sota l'enquadrament d'una organització no lucrativa on millor es podran desenvolupar certs valors. D'altra banda, el Tercer Sector necessita per al seu desenvolupament assumir volum de tasques que la societat li delegui, que tinguin un gran sentit social, i que responguin clarament a la seva missió.
b) En la determinació de les tasques a desenvolupar per a fer efectiva la reparació, cal escoltar la veu del propi condemnat, ja que si aquest és capaç de formular propostes d'interès, sempre tindran un major valor en la mesura que pot haver-hi una major motivació i una capacitat més gran de modificar realment valors. Sempre que siguin propostes valorades com a realment reparadores i capaces d'aportar un valor a la comunitat.
b) D'alguna manera caldria mesurar el valor de la reparació feta en el marc dels treballs a la comunitat. Volem dir que no podria ser com una mena de prestació social com la dels Objectors de Consciència, la qual no en tots els casos, però en molts i sobretot en les seves fases finals es va anar relaxant en la seva realització.
Caldria generar una comptabilitat el més real possible amb un control estricte per tal de determinar objectivament i amb transparència fins a quin punt hi ha hagut una reparació o no. La comunitat, la judicatura, les ONL col·laboradores, els afectats, la pròpia persona condemnada han de tenir per certa la magnitud de la reparació.
Finalment, destacar que un Territori Socialment Responsable ha de tenir capacitat per abordar els seus reptes i la resolució dels seus conflictes des d'una capacitat d'aportació de totes les parts i amb innovació social de manera que les solucions tinguin capacitat de crear valor i distribuir-lo per a la comunitat. El marc competencial de què disposa Catalunya ha permès que al llarg de molts anys haguem estat capdavanters en crear un model penitenciari amb diferències substancials respecte al general espanyol. Ara, aquest és un dels reptes que té no sols el sistema penitenciari sinó la societat: com castiguem i rehabilitem per a la comunitat aquells que han estat condemnats però que el fet d'estar al carrer no suposa un perill per als altres.
Un exemple
Ara, davant la notícia que diu que una associació d’automobilistes preconitza que amb la reforma entraran anualment a la presó 60.000 conductors (i encara que sols en fossin una mil·lèsima part!) cal tornar a defensar la nostra opinió i anar un pas més enllà fent una proposta.
Hi dèiem que:
aquest empresari -i altres- han de complir una pena. Evident, ja que vivim en un estat de dret i ens hem dotat d'unes lleis que garanteixen un mínim ordre per a garantir la convivència. Però realment, algú creu que la presó és el lloc on complir aquesta pena??? Per a una persona que no suposi un perill descontrolat per a la resta de la ciutadania (un assassí, un violador, uns atracadors...) la institució penitenciària no és més que un mal per a tothom però que no soluciona res i, al damunt, suposa un cost a la societat.
Les penes alternatives haurien de ser la solució preferent en aquests casos, de manera que no col·lapséssim les presons i sobretot que realment el culpable pogués redimir la pena a partir d'uns treballs per a la comunitat. Afer de Responsabilitat Social de l'Administració, del complex i elefantí sistema públic...
Ens reafirmem en la urgència d'avançar en el camí dels treballs per a la comunitat. Però volem anar més enllà:
a) Aquests treballs s'haurien de fer en el marc d'entitats sense ànim de lucre, és a dir, el Tercer Sector. Sense descartar tampoc el mateix sector públic i especialment els ajuntaments, creiem que les entitats són el marc ideal per a desenvolupar aquestes tasques, les quals haurien de tenir per objectiu fer una reparació (feina) i ajudar a desenvolupar unes actituds més socials (valors).
El Tercer Sector és el marc ideal -ja ho està fent!- per a fer aquestes tasques, moltes de les quals poden ser acordades amb ajuntaments i altres organismes públics, però sota l'enquadrament d'una organització no lucrativa on millor es podran desenvolupar certs valors. D'altra banda, el Tercer Sector necessita per al seu desenvolupament assumir volum de tasques que la societat li delegui, que tinguin un gran sentit social, i que responguin clarament a la seva missió.
b) En la determinació de les tasques a desenvolupar per a fer efectiva la reparació, cal escoltar la veu del propi condemnat, ja que si aquest és capaç de formular propostes d'interès, sempre tindran un major valor en la mesura que pot haver-hi una major motivació i una capacitat més gran de modificar realment valors. Sempre que siguin propostes valorades com a realment reparadores i capaces d'aportar un valor a la comunitat.
b) D'alguna manera caldria mesurar el valor de la reparació feta en el marc dels treballs a la comunitat. Volem dir que no podria ser com una mena de prestació social com la dels Objectors de Consciència, la qual no en tots els casos, però en molts i sobretot en les seves fases finals es va anar relaxant en la seva realització.
Caldria generar una comptabilitat el més real possible amb un control estricte per tal de determinar objectivament i amb transparència fins a quin punt hi ha hagut una reparació o no. La comunitat, la judicatura, les ONL col·laboradores, els afectats, la pròpia persona condemnada han de tenir per certa la magnitud de la reparació.
Finalment, destacar que un Territori Socialment Responsable ha de tenir capacitat per abordar els seus reptes i la resolució dels seus conflictes des d'una capacitat d'aportació de totes les parts i amb innovació social de manera que les solucions tinguin capacitat de crear valor i distribuir-lo per a la comunitat. El marc competencial de què disposa Catalunya ha permès que al llarg de molts anys haguem estat capdavanters en crear un model penitenciari amb diferències substancials respecte al general espanyol. Ara, aquest és un dels reptes que té no sols el sistema penitenciari sinó la societat: com castiguem i rehabilitem per a la comunitat aquells que han estat condemnats però que el fet d'estar al carrer no suposa un perill per als altres.
Un exemple
Un altre cas: Condemnada a treballs comunitaris una britànica que subministrava haixix als seus fills perquè no el compressin al carrer
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada